Tema 1 · Comunicació, llengua i ortografia — tot el tema
Teoria, exemples i activitats dels 8 blocs en una sola pàgina. Amb el botó Descarregar PDF pots triar un sol nivell (o tots) i traure’l amb o sense solucions per a imprimir en A4.
0. Repàs: paraules, síl·labes i gènere
Abans d'obrir el tema cal tenir a punt el que vas aprendre a primària. En valencià, una paraula es pot separar en síl·labes: tantes síl·labes com vocals que s'especen juntes, per exemple ca-mi-se-TE-ra en té cinc. Dins de cada paraula, una síl·laba sona més fort: és la síl·laba tònica (ca‑mi‑se‑TE‑ra). Marcar-la bé és el primer pas per a escribir sense faltes.
Els noms i els adjectius canvien de forma: tenen gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural). gos → gossa, xic → xica, llibre → llibres, gossa → gosses. L'adjectiu sempre concorda amb el nom: el xic alt, la xica alta, els xics alts.
Els articles acompanyen els noms: el, la, els, les, un, una, uns, unes. Davant de vocal, els articles el i la s'apostrofen: l'horta, l'escola. Les preposicions a i de es contrauen amb l'article el: a + el → al, de + el → del: Baixem al pati, eixim del mercat.
| Concepte | Exemple | Truc |
|---|---|---|
| Síl·laba tònica | par-LE-ta | colpeja amb la mà: on dius més fort |
| Femení | xica, mestra, gossa | normalment acaba en ‑a |
| Plural | llibres, cases | afegeix ‑s, o ‑os/-es si acaba en consonant |
| Contracció | al, del | a+el, de+el: mai a el |
| Apostrofació | l'escola | el/la davant de vocal o hac |
Per a acabar, dos repassos que tornen tot el curs: l'ordre alfabètic, en què alguns grups de dues lletres fan un sol so i als diccionaris es busquen com una sola lletra: són els dígrafs ll (colla), ny (bunyol) i ig final (faig); i la família de paraules, que són les que compartixen arrel: casa, caseta, caseriu són de la mateixa família; casaqueta, no.
✏️ Ejemplos resueltos
• maneta: ma‑NE‑ta, tres síl·labes, la tònica és la del mig, i és el diminutiu de ma.
• les xiques altes: article les (femení plural), nom xiques i adjectiu altes, tots tres concordants.
• Baixem al pati i eixcunes de l'aula: al = a + el; de l'aula porta article apostrofat.
Activitat 1 · Colps de veu
Separes paraules en síl·labes i marques la tònica: la base de tota ortografia.
Oració del diari escolar: «La representant de la classe ha explicat el funcionament de la biblioteca i ha demanat paciència a tothom.»
- a) Separa en síl·labes les tres paraules en negreta i marca amb un cercle la síl·laba tònica de cadascuna.
- b) Explica per què paciència té més síl·labes del que semblen vocals a simple vista: conta-les i justifica-ho.
- c) Escriu dues paraules més del mateix camp semàntic que biblioteca (una biblioteca del poble) i separa-les en síl·labes.
- d) Busca en l'oració una paraula amb dígraf i explica quina parella de lletres forma un sol so.
Veure solució
- a) re‑pre‑sen‑TANT (4 síl·labes); fun‑cio‑na‑MENT (4); pa‑ci‑ÈN‑cia (4). En paciència, la tònica és èn i porta accent obert.
- b) Perquè i i e juntes en cièn formen un diftong (una sola síl·laba amb dues vocals), i la segona ia final és un hiat: pa‑ci‑èn‑ci/a dona 4 síl·labes, no 3 ni 5.
- c) Resposta oberta: per exemple llibret (lli‑BRET), prestatge (pres‑TAT‑ge), lectora (lec‑TO‑ra).
- d) funcionament no en porta; representant porta ent final. El dígraf clar és rr o ll: a biblioteca no n'hi ha, així que val representant no… La resposta correcta: paciència no en porta; cap paraula de l'oració no porta dígraf, excepte si comptes ci de paciència, que no ho és. Si un alumne tria representant amb la r simple, ha de dir que NO és dígraf perquè portaria rr: representant s'escriu amb una sola ere. (Accepta qualsevol resposta raonada que distinga dígraf de simple.)
Oració: «La representant de la classe ha demanat paciència a tothom.»
- a) Separa en síl·labes representant, paciència i tothom, i digues quants colps de veu té cada una.
- b) Marca la síl·laba tònica en les tres paraules.
- c) Escriu una paraula de la mateixa família que classe i separa-la en síl·labes.
Veure solució
- a) re‑pre‑sen‑TANT (4), pa‑ci‑ÈN‑cia (4), TOT‑hom (2).
- b) Les tòniques són tant, èn i tot.
- c) Per exemple classista (cla‑SSIS‑ta) o aclassar; qualsevol de la família amb la separació ben feta.
Dues paraules menys i desapareix l'apartat del dígraf: separen, compten i marquen tònica sobre paraules ja triades.
Paraules: casa – ma‑ne‑ta – lli‑bre (ja separades per l'ordre).
- a) Compta els colps de veu de cada paraula i escriu el nombre.
- b) Rodeja la síl·laba que sona més fort en maneta.
- c) Uneix cada paraula amb la seua família: caseta → casa, llibreta → …
Veure solució
- a) casa: 2; maneta: 3; llibre: 2.
- b) La síl·laba fort de maneta és ne: ma‑NE‑ta.
- c) llibreta va amb llibre: compartixen l'arrel llib-.
Les paraules arriben ya separades: la tasca es redueix a comptar colps, rodejar i unir amb fletxes.
Fitxes de paraules: SA‑BE, CA‑SA, LLOP. Banc de nombres: 2 · 2 · 1.
- a) Enganxa al costat de cada fitxa el nombre de síl·labes del banc.
- b) Fes colps amb la mà mentre dius SA‑BE i digues en veu alta quina síl·laba va més forta.
Veure solució
- a) SA‑BE: 2; CA‑SA: 2; LLOP: 1.
- b) La forta és la primera: SA‑be. Un síl·laba sola no es pot partir.
Es manipulen fitxes físiques i el banc té els nombres fets: marquen la tònica colpejant, de forma oral.
El mestre diu en veu alta: CA‑SA, LI‑BRE, MA‑NE‑TA.
- a) Repetix cada paraula fent un colp de mà per síl·laba.
- b) Colpeja més fort on sona fort: digues en veu alta la síl·laba forta de maneta.
Veure solució
- a) CA‑SA (dos colps), LI‑BRE (dos), MA‑NE‑TA (tres).
- b) La forta és ne: NE. Tots hem colpejat: ma‑NE‑ta.
Tot és oral i amb el cos: l'adult diu, l'alumne repetix i colpeja; no cal escriure.
Activitat 2 · Masculí, femení, u, molts
Convertixes gènere i nombre i comproves que l'adjectiu copie el nom.
Targetes amb sintagmes del patidell: «el gos ros», «la nena xicoteta», «els xics tranquil·lets», «les muralles antigues».
- a) Passa cada sintagma al gènere contrari i escriu-lo sencer.
- b) Passa el sintagma 3 al singular i el 4 al plural… el 4 ja és plural: passa'l al singular.
- c) Explica amb un exemple de la llista què vol dir que l'adjectiu «concorda» amb el nom.
- d) Eskriu el teu sintagma amb muralla: un article, el nom i un adjectiu ben concordats.
Veure solució
- a) la gossa rosa; el nen xicotet; la xica tranquil·la / el xic tranquil·let; el muralla antiqua? — compte: muralla és femení sempre, així que no té masculí: queda les muralles antigues → la muralla antiga només en nombre.
- b) el xic tranquil·let; la muralla antiga.
- c) Que copia el gènere i el nombre del nom: a les muralles antigues, el nom és femení plural i l'adjectiu acaba en ‑es i també és femení plural. Si canvie el nom, canvie l'adjectiu: la muralla antiga.
- d) Resposta oberta concordada: la muralla llarga, les muralles grosses…
Sintagmes: «el gos ros» i «les xiques contentes».
- a) Escriu el gos ros en femení.
- b) Escriu les xiques contentes en singular.
- c) Rodeja l'adjectiu de cada sintagma i digues si copia el nom en gènere o en nombre.
Veure solució
- a) la gossa rosa.
- b) la xica contenta.
- c) ros i contentes: l'adjectiu copia el nom en gènere i en nombre a la vegada (femení singular; femení plural).
Només dos sintagmes i dos canvis; la tercera pregunta es respon rodejant i triant gènere o nombre.
Fitxes: GOS/GOSSA, XIC/XICA, LLIBRE/LLIBRES. Frase amb forats: «La ___ és molt bonica.»
- a) Emballa cada fitxa mascle amb el seu femení o el seu plural.
- b) Tria la fitxa que va en el forat: xic / xicoteta / llibre.
- c) Digues en veu alta per què has triat eixa.
Veure solució
- a) GOS–GOSSA, XIC–XICA, LLIBRE–LLIBRES.
- b) xicoteta: La xicoteta és molt bonica.
- c) Perquè la i bonica són femenins: el nom del forat també ha de ser femení.
Treball amb fitxes d'embalar i un sol forat; la raó es diu oralment.
Dues caixes: MAR i TERRA. Paraules: gos, gossa, nen, nena, cases, gossets.
- a) Fes dos montons: paraules que acaben en so de A (femení) i la resta.
- b) Compta les paraules de cada montó.
Veure solució
- a) gossa i nena acaben en so de A; compte amb cases, que acaba en ‑es i també és femení. Al montó femení: gossa, nena, cases; a l'altre: gos, nen, gossets.
- b) Tres i tres.
Només classifiquen per terminació (so de A o no) i compten; sense canviar formes.
El mestre diu gos. Targeta A: GOSSETA. Targeta B: GOS.
- a) Quan l'mestre diga una paraula en femení, ensenya la targeta A; si és masculina, la B.
- b) Digues en veu alta el femení de xic.
Veure solució
- a) gossa → A; gos → B; nena → A; llibre → B.
- b) xica.
Resposta amb targetes i oral: el mestre parla, l'alumne ensenya; dues paraules i prou.
Activitat 3 · Articles, contraccions i apostrofacions
Tries l'article que toca i entens al, del i l'.
Frases del diari del centre: «\_\_\_ pati és net», «\_\_\_ horta està verda», «Baixem \_\_\_ menjador», «Venim \_\_\_ mercat».
- a) Completa els forats amb el, la, l', al, del (cadascun, una volta).
- b) Explica per què horta porta apòstrof i no el horta.
- c) Explica què conté la contracció del i escriu la frase desplegada.
- d) Escriu dues frases curtes: una amb al i una amb a l', i digues la diferència.
Veure solució
- a) El pati és net. L'horta està verda. Baixem al menjador. Venim del mercat.
- b) Perquè horta comença per vocal: el horta no es pot dir de seguit, i l'article el perd la vocal i esdevé l'.
- c) del = de + el. Desplegat: Venim de el mercat → del mercat: la preposició de i l'article el es fan una sola paraula.
- d) Baixem al pati (a+el: anem cap al pati concret) / Baixem a l'horta (preposició a davant d'article apostrofat: no hi ha contracció quan l'article és l').
Frases: «\_\_\_ pati», «\_\_\_ escola», «baixem \_\_\_ gimnàs», «eixe \_\_\_ mercat».
- a) Completa amb el, la, l', al, del.
- b) Rodeja on hi ha una contracció.
- c) Diu per què escola porta apòstrof.
Veure solució
- a) el pati, l'escola, baixem al gimnàs, eixim del mercat.
- b) al i del.
- c) Perquè comença per vocal i la s'apostrofa: la escola → l'escola.
Quatre forats amb banc de cinc peces; la contracció només es rodeja i l'apostrofació es justifica oralment.
Banc: EL · LA · L'. Frases: «\_\_\_ llibre», «\_\_\_ motxilla», «\_\_\_ aula».
- a) Escriu l'article del banc davant de cada paraula.
- b) Marca quins articles porten apòstrof.
Veure solució
- a) el llibre, la motxilla, l'aula.
- b) l'aula: el que porta apòstrof és l'article davant de vocal.
Banc de tres articles i una sola marca; sense contraccions.
Fitxa gran: EL PATI. Fitxa xicoteta: L'HORTA. Targetes EL / L'.
- a) Pon la targeta correcta damunt de cada fitxa.
- b) Digues en veu alta per què L'HORTA porta palito.
Veure solució
- a) EL sobre PATI, L' sobre HORTA.
- b) Perquè HORTA comença per vocal i l'article perd la lletra; es diu d'un sol colp.
Manipulatiu: targetes físiques sobre fitxes i resposta oral d'una frase.
El mestre ensenya una foto: una horta. Diu: « hort».
- a) Repetix en veu alta «l'horta» fent un colp en la pausa de l'apòstrof.
- b) Assenya la targeta L' quan l'mestre diga paraules que comencen per vocal; la targeta EL si comencen per consonant.
Veure solució
- a) l'horta: un sol colp de veu, la palito no fa pausa.
- b) horta → L'; pati → EL; escola → L'; llibre → EL.
Modelat oral i targetes; no s'escriu res.
Activitat 4 · Llegir i respondre: un diumenge a Xàtiva
Comprenés un text curt i cerques la informació com en un examen.
«Ahir, els germans Sanchis van eixir de casa a les nou del matí per a pujar al Castell. Portaven una motxilla amb dues ampolles d'aigua, pa i unes quantes taronges. Al camí van trobar la muralla del Castell, van comptar vuit torres i van fer vint-i-dos passos. La Marta va dir que volia tornar en la nit, quan les llums fan brillar laforat del Sant Sepulcre.»
- a) Respon: a quina hora van eixir, quants fills anaven i què portaven a la motxilla (tres dades).
- b) Veritable o fals: «van pujar al Castell», «era de nit quan van eixir», «la muralla té vuit torres». Justifica la falsa.
- c) Què vol dir l'expressió fer passos ací? Tria: caminar comptant / córrer / balle. Justifica amb el text.
- d) La Marta vol tornar de nit. Explica per què ho diu i quina paraula del text t'ho dona.
Veure solució
- a) A les nou del matí; anaven dos germans (els germans Sanchis); portaven una motxilla amb dues ampolles d'aigua, pa i unes quantes taronges.
- b) Vertader; FALS (era de matí, «a les nou del matí»); la tercera és falsa: el text diu que van comptar vuit torres, no que la muralla en tinga vuit.
- c) caminar comptant: el text parla de «vint‑i‑dos passos» fets al camí, una xicoteta conta de qui camina i compta.
- d) Perquè vol veure «les llums»: la paraula llums explica el seu desig de tornar quan el Castell està il·luminat.
«Ahir els germans Sanchis van eixir de casa a les nou del matí per a pujar al Castell. Portaven una motxilla amb aigua, pa i taronges. Van comptar vuit torres. La Marta vol tornar en la nit, quan les llums fan brillar el Castell.»
- a) Copia: hora d'eixida \_\_\_\_\_, què portaven \_\_\_\_\_, quantes torres \_\_\_\_\_.
- b) Veritable o fals: «era de nit quan van eixir». Corregix la falsa.
- c) Per què la Marta vol tornar de nit? Respon en una frase.
Veure solució
- a) a les nou del matí; aigua, pa i taronges; vuit.
- b) Fals: era de matí.
- c) Perquè vol veure les llums del Castell de nit.
Text més curt i sense la xifra de passos; la primera resposta és copiar dades, i només un vertader/fals amb correcció.
«Els germans Sanchis van pujar al Castell de Xàtiva de matí. Van comptar vuit torres i van fer una foto. La Marta vol tornar de nit.»
- a) Rodea: van pujar de matí o de nit?
- b) Rodeja el nombre de torres: vuit / deu.
- c) Uneix: Marta → vol tornar de nit perquè → les llums.
Veure solució
- a) de matí.
- b) vuit.
- c) Marta vol tornar de nit perquè li agraden les llums del Castell il·luminat.
Tot es fa rodejant i unint: dues opcions per ítem, cap resposta escrita.
Quatre làmines: (1) el Castell de dia, (2) un nen que conta torres, (3) una lluna, (4) una motxilla.
- a) El mestre lig el text i tu assenyalis la làmina que correspon a cada frase.
- b) Digues en veu alta: Marta vol tornar de dia o de nit?
Veure solució
- a) «van pujar» → làmina 1; «van comptar» → làmina 2; «vol tornar quan brillen les llums» → làmina 3 (nit).
- b) De nit, per veure les llums.
La comprensió es faassenyant làmines mentre un adult llegix; l'última pregunta és oral.
El mestre lig en veu alta: «La Marta vol tornar de nit.»
- a) Fes un senyal amb el dit: DÍA si entens que és de dia, NIT si és de nit.
- b) Repetix la frase en veu alta i digues UNA paraula que ha sentit (Marta, tornar, nit…).
Veure solució
- a) NIT.
- b) Qualsevol paraula de la frase ben repetida.
Escoltar i respondre amb un senyal i una sola paraula; dos passos, sense text imprés.
Activitat 5 · En què ordre va?
Ordens llistes alfabèticament i no et confongues amb els dígrafs.
La llista del concurs d'escriptura: Xelo, Roig, Banyeres, Aina, Ferran.
- a) Ordena els noms de la A a la Z i escriu-los.
- b) En eixa llista, quin nom aniria entre Ferran i Roig: Mireia o Aurora? Justifica per la lletra inicial.
- c) En els diccionaris en valencià, els noms amb ll (com Costura) i ny (com Any) busquen-se com si foren una sola lletra. Digues dues paraules amb dígraf ll i dues amb dígraf ny.
- d) Ordena alfabèticament: llibre, llop, llavor. (Pista: lla < lli < llo; compara la segona lletra.)
Veure solució
- a) Aina, Banyeres, Ferran, Roig, Xelo.
- b) Mireia, perquè la m va després de la f i abans de la r; Aurora aniria al principi (la a).
- c) Amb ll: colla, llavor (i moltes més). Amb ny: bunyol, any. Als diccionaris valencians ll i ny es busquen en l'apartat de la l i la n, respectivament.
- d) llavor, llibre, llop: la a va abans que la i, la i abans que la o.
Llista: Aina, Ferran, Xelo.
- a) Ordena'ls de la A a la Z i copia'ls.
- b) Afegix Roig on tocara i torna a escriure la llista.
- c) Escriu dues paraules que tinguen ll.
Veure solució
- a) Aina, Ferran, Xelo.
- b) Aina, Ferran, Roig, Xelo.
- c) Per exemple: colla, mullar, lluç, ballar.
Menys noms, un afegit a la vegada, i el dígraf només s'exemplifica sense parlar de diccionaris.
Fitxes: FERRAN, AINA, XELO.
- a) Poseu-les en ordre amb la primera lletra: quina va primera?
- b) Digues en veu alta la llista completa ordenada.
Veure solució
- a) La primera és AINA (lletra A, la primera de l'alfabet).
- b) Aina, Ferran, Xelo.
Fitxes per a muntar l'ordre amb les mans i resposta oral de la llista.
Quatre lletres d'impremta: A, F, X, R.
- a) Busca-les en l'alfabet pegat de la paret i posa-les en ordre.
- b) Diu en veu alta: quina lletra va primer, l'A o la X?
Veure solució
- a) A, F, R, X.
- b) L'A: és la primera de l'alfabet.
Només lletres, amb l'alfabet de paret com a mira; sense paraules.
Targeta grossa A, targeta grossa X.
- a) Ensenya la lletra amb què comença el teu nom.
- b) Quan l'mestre diga una lletra que va primer en l'alfabet, ensenya la targeta A.
Veure solució
- a) Segons el nom de cada alumne.
- b) Amb «A» o «F»: es mostra la targeta A (A va abans que F, i F abans que X).
Joc de targetes personalitzat i només dues comparacions; tot oral.
Activitat 6 · Famílies de paraules
Reconeixes paraules de la mateixa família i les diminutius.
Del text del Castell: Castell, castellet, costura, costurera, muralla, murallet.
- a) Classifica les sis paraules en tres famílies (dues paraules per família).
- b) Els diminutius porten ‑et/‑eta (xicotet). Separa quines de la llista són diminutius i quines no, i digues la paraula gran de cada diminutiu.
- c) costurera és una persona que…? Deduïx el significat pels sufixos ‑er/-era i explica el truc.
- d) Escriu tu una família nova (tres paraules) a partir de pa: panís, palet….
Veure solució
- a) Família Castell: Castell, castellet. Família costura: costura, costurera. Família muralla: muralla, murallet.
- b) Diminutius: castellet (de Castell), murallet (de muralla). No ho són: Castell, costura, muralla, costurera. ‑et/‑eta significa 'xicotet de'.
- c) Que cosix: el sufix ‑er/-era forma oficis (sabater, flequer, costurera). El truc: mira l'últim troço de la paraula.
- d) Per exemple: pa, panet, palet, panís… (família de l'arrel pa-).
Paraules: castellet, costura, murallet, costurera, castell, muralla.
- a) Fes tres parelles de la mateixa família.
- b) Rodeja els diminutius.
- c) Què vol dir el sufix ‑et? Elige: xicotet / gran / major. Respon en veu alta.
Veure solució
- a) castell–castellet, costura–costurera, muralla–murallet.
- b) castellet, murallet.
- c) xicotet: castellet = castell xicotet.
Parelles amb les sis paraules donades i el sufix en opció cerrada; només una explicació oral.
Fitxes: MA → MANETA. CASTELL → ? TARGETES: castellet / caseta.
- a) Uneix cada fitxa gran amb el seu diminutiu.
- b) Digues en veu alta una paraula xicoteta teu (un mot de la teua casa).
Veure solució
- a) MA–maneta, CASTELL–castellet, CASA–caseta.
- b) Resposta personal: cadira→cadireta, gat→gato… (s'accepta go → go si és de la seua parla).
Parelles fetes i diminutiu amb banc de dues fitxes; la producció és oral.
Dos caixes: GRAN i XICOTET. Paraules: flor, florita, gat, gatet, casa.
- a) Posa cada paraula en la seua caixa.
- b) Digues en veu alta a quina caixa va casa.
Veure solució
- a) GRAN: flor, gat, casa. XICOTET: florita, gatet.
- b) A GRAN (encara no té el ‑eta del diminutiu).
Només classifiquen GRAN/XICOTET sense paraules tècniques.
El mestre ensenya un flors (flor) i dibuixa una flor xicoteta al costat.
- a) Diu en veu alta el nom de la flor xicoteta imitant el model: flor… florita.
- b) Ara dibuixa't tu una cosa xicoteta i posa-li el nom amb ‑eta.
Veure solució
- a) florita.
- b) Per exemple: cadireta (cadira xicoteta), tauleta, caseta.
Modelat visual i producció oral/dibuix; sense cap llista escrita.
1. La comunicació
Comunicar‑se és transmetre informació a algú amb una intenció: que algú s'assabente d'alguna cosa, que faça alguna cosa, que canvie d'opinió o que sàpiga com et sent. Ho fas tota estona i gairebé sempre sense pensar-ho: quan manes un àudio, quan alces la mà en classe, quan el conductor de la línia 2 posa l'intermitent o quan el cartell del mercat diu, sense una sola paraula, «Tancat per falles». Segons per a què s'emeta, el missatge servix per a informar (l'examen és dijous), per a demanar (me passeu els apunts?), per a convéncer (última setmana de rebaixes) o per a expressar (que ràbia!). Reconèixer la intenció és tan important com entendre les paraules.
En tota situació comunicativa intervénen sis elements. L'emissor és qui produeix el missatge i el receptor, qui el rep; el missatge és la informació que viatja; el canal és el mitjà físic pel qual viatja (l'aire, el paper, la pantalla, el cable); el codi és el sistema de signes compartit (el castellà, el valencià, els gestos, els colors d'un semàfor); i el context o referent és tot allò que envolta el missatge i ajuda a interpretar-lo: on, quan i entre qui ocor. Si falla un sol element, la comunicació es trenca: un missatge perfecte escrit en un codi que el receptor no coneix no comunica absolutament res.
| Element | Què és | En esta situació |
|---|---|---|
| Emissor | Qui produeix i envia el missatge | Marta |
| Receptor | Qui rep i interpreta el missatge | El seu pare |
| Missatge | La informació que es transmet | Que passe a arreplegar-la perquè plou |
| Canal | El mitjà físic pel qual viatja | El mòbil: un àudio de missatgeria |
| Codi | El sistema de signes compartit | El valencià oral |
| Context | La situació que dona sentit al missatge | Final de les classes, plovent, el pare prop |
Segons la necessitat o l'objectiu del missatge (informar, narrar, convèncer, descriure…), l'emissor destacará un element de la comunicació o un altre. Així, el llenguatge acomplix sis funcions: expressiva (destaca l'emissor: «Tinc fam»), conativa (el receptor: «Tanqueu la porta!»), referencial (el context: «El nucli del subjecte sol ser un nom»), poètica (la forma del missatge: «El gegant del pi ara balla»), metalingüística (el codi: «Diftong s'escriu amb ft») i fàtica (el canal: «Em sents?»).
La comunicació verbal usa paraules i pot ser oral (una conversa, un àudio, la megafonia del mercat) o escrita (un wasap, un examen, el cartell d'una botiga). La comunicació no verbal transmet sense paraules: gestos, mirades, postura, to de veu, senyals de trànsit, imatges, icones i colors. Les dues es mesclen sense parar i, quan es contradiuen, el receptor fa més cas a la no verbal: si dius «està bé» amb el cap baix i la veu apagada, ningú no et creu.
✏️ Ejemplos resueltos
• Cartell al mercat de Xàtiva: «Tancat per falles». Emissor: el tendeler. Receptor: els clients. Missatge: que hui no obrir. Canal: el cartró. Codi: el valencià escrit. Context: març, setmana de festes.
• «Bella, de vós so enamòrós»: funció expressiva, perquè l'emissor declara un sentiment en primera persona.
• «Em sents?» no demana informació nova: és fàtica, només vol comprovar que el canal funciona.
Activitat 1 · El grup de classe a les 21:40
Identifiques els sis elements de la comunicació i la funció de cada intervenció.
Conversa al grup de classe de 2n B, un dilluns a les 21:40. Nerea: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut. No arribeu tard!» Aitana: «Que peresa madrugar un dimarts!» Hugo: «Me lliggeu o teniu el grup silenciat?» Nerea: «Lliggeu? Això no es diu així: del verb llegir, llegiu.»
- a) Analisa els sis elements de la comunicació en el primer missatge de Nerea i explica per què el receptor és col·lectiu i quin risc suposa això per a l'eficàcia de l'avís.
- b) Identifica la funció del llenguatge que predomina en cada una de les quatre intervencions i justifica-la amb les marques del missatge: tipus d'oració, mode i persona verbal, lèxic.
- c) Determina el registre de la conversa, assenya tres trets que el demostren i explica quins elements de la comunicació ho condicionen.
- d) Aitana no obri el grup fins a les 7:55 de l'endemà, ja de camí a l'institut. Explica quina part del circuit falla llavors i per què no es tracta d'un defecte del missatge.
- e) Redacta eixe mateix avís com un correu del tutor a les famílies i indica quins elements de la comunicació canvien respecte al missatge de Nerea.
Veure solució
- a) Emissor: Nerea. Receptor: els companys del grup de 2n B. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida, més l'ordre de ser puntuals. Canal: l'aplicació de missatgeria del mòbil. Codi: el valencià escrit. Context: la nit abans d'una eixida de l'institut. El receptor és col·lectiu perquè l'avís no es dirigix a ningú en concret: la responsabilitat es repartix, cadascú dona per fet que va per als demés, ningú no confirma la lectura i el missatge pot quedar-se sense obrir.
- b) Nerea, primera intervenció: referencial en l'oració inicial (enunciativa, dades objectives) i conativa en «No arribeu tard» (imperatiu en segona del plural). Aitana: expressiva, oració exclamativa i valoració subjectiva («Que peresa…!»). Hugo: fàtica, perquè no demana informació nova, només comprova que el canal seguix obert. Nerea, segona intervenció: metalingüística, ja que parla del codi mateix, de com s'escriu una paraula.
- c) Registre informal o coloquial. Trets: tuteig i segona persona del plural, exclamacions i preguntes directes, lèxic coloquial («peresa», «silenciat»), absence de salutació i de comiat. Ho condicionen el receptor (iguals, companys de confiança) i el context (un grup privat, de nit, fora de l'horari escolar).
- d) No falla el missatge, que seguix clar i complet: falla la recepció. L'avís arriba al canal, però el receptor no l'obri a temps i ja no pot actuar en conseqüència. La causa és un soroll: el grup silenciat o la notificació perduda. Per això un avís important convindria confirmar-lo o manar-lo per una via que garantisca la lectura.
- e) Per exemple: «Benvolgudes famílies: els recordem que demà, dimarts 14, es realitza l'eixida a l'Albufera. L'eixida serà a les 8:00 des de la porta de l'institut. Preguem la màxima puntualitat. Cordialment, Jordi Sanchis, tutor de 2n B.» Canvien l'emissor (el tutor en nom del centre), el receptor (les famílies), el canal (el correu) i el registre, ara formal. Es manté el codi, el valencià escrit, i la informació essencial del missatge.
Al grup de 2n B, a les 21:40, Nerea escriu: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut. No arribeu tard.»
- a) Identifica els sis elements de la comunicació en esta situació: emissor, receptor, missatge, canal, codi i context.
- b) El receptor no és una sola persona. Explica quina conseqüència té això perquè l'avís funcione.
- c) Eixe mateix missatge, enviat un dimarts d'agost, no comunicaria res. Justifica quin element falla.
Veure solució
- a) Emissor: Nerea. Receptor: els companys del grup de 2n B. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida. Canal: el mòbil, l'aplicació de missatgeria. Codi: el valencià escrit. Context: la nit abans d'una eixida de l'institut.
- b) És un receptor col·lectiu: en no dirigirse a ningú en concret, cadú pot pensar que l'avís va per als demés i ningú no confirma. Per això en un grup convindria demanar resposta o nomenar algú.
- c) Falla el context: en agost no hi ha classes ni eixida, així que el missatge resulta incomprensible encara que l'emissor, el canal i el codi siguen exactament els mateixos.
Es treballa un sol missatge en lloc de tota la conversa i retiren les funcions del llenguatge, el registre i la redacció del correu: queden tres apartats centrats en els sis elements.
Nerea escriu al grup de classe: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut.»
- a) Copia i completa. Emissor: Nerea (ja fet). Receptor: … Missatge: … Canal: …
- b) En quin codi està escrit el missatge: en valencià, en dibuixos o en gestos?
- c) Assenya en el text les paraules que diuen quan i on és l'eixida.
Veure solució
- a) Receptor: els companys de classe. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida. Canal: el mòbil.
- b) En valencià, un codi de paraules escrites.
- c) Quan: «demà» i «a les 8:00». On: «des de la porta de l'institut».
Es reduïx a tres elements, es dona l'emissor ja resolt com a model i bastarà assenyar en el text en lloc de redactar una explicació.
Missatge de mòbil: «Mamà, hui eixc a les 14:00. T'espere a la porta.» Banc de paraules: emissor · receptor · canal.
- a) Rodeja l'emissor: la mare / el fill / l'institut.
- b) Completa amb el banc de paraules: qui escriu és el …, qui ho llig és el … i el mòbil és el …
- c) El missatge està fet amb paraules o amb dibuixos? Tria: paraules / dibuixos.
Veure solució
- a) El fill, perquè és qui escriu el missatge.
- b) Qui escriu és l'emissor, qui el llig és el receptor i el mòbil és el canal.
- c) Amb paraules: és comunicació verbal escrita.
Es passa a opcions tancades (rodejar i triar entre tres) amb banc de paraules a la vista i frases molt curtes.
Targetes sobre la taula: BLAU per qui parla, VERDA per qui escaucha, GROCÀ per al que se diu. El mestre llig en veu alta: «Pablo li diu a la seua germana: posa't el xubasquero, que plou.»
- a) Coloca la targeta BLAU davant del dibuix de Pablo i la VERDA davant del de la seua germana.
- b) Di en veu alta què posaria en la targeta GROCÀ, és a dir, què li diu Pablo.
Veure solució
- a) BLAU sobre Pablo, que és qui parla (l'emissor), i VERDA sobre la germana, que escaucha (el receptor).
- b) En la targeta GROCÀ va el missatge: que es pose el xubasquero perquè està plovent. Es respon oralment.
Es treballa amb targetes de colors i resposta oral, amb només dos elements i el text llegit en veu alta pel mestre.
Activitat 2 · Quina funció fa?
Reconeixes si un enunciat informa, expressa, conviu, comprova el canal o parla de la llengua.
Sis enunciats del llibre (p. 19): 1) «Tinc fam.» 2) «Tancat per vacances.» 3) «Em sents?» 4) «El nucli del subjecte sol ser un nom o un pronom.» 5) «Tanqueu la porta!» 6) «Bella, de vós so enamòrós.»
- a) Indica la funció del llenguatge de cada enunciat i la justifica amb una marca del text.
- b) Relaciona cada funció amb l'element de la comunicació sobre el qual incidix: expressiva‑…, conativa‑…, referencial‑…, fàtica‑…, poètica‑…, metalingüística‑…
- c) Redacta un seté enunciat que complisca la funció poètica (un vers, un eslògan o un joc de paraules).
- d) Un dels sis enunciats compleix una funció doble: informar i, alhora, fer que el receptor faça alguna cosa. Quin i per què?
Veure solució
- a) 1) expressiva: primera persona, declara un estat propi. 2) referencial (i conativa en l'efecte): informa d'un fet, el cartell del comerç. 3) fàtica: només comprova el canal. 4) metalingüística: parla de la pròpia llengua. 5) conativa: imperatiu, busca una acció del receptor. 6) expressiva: declaració d'amor, to literari.
- b) expressiva → emissor; conativa → receptor; referencial → referent o context; fàtica → canal; poètica → forma del missatge; metalingüística → codi.
- c) Resposta oberta: «Xàtiva: pedres que parlen», un acróstic, una rima… Val qualsevol mostra d'atenció a la forma.
- d) El 2, «Tancat per vacances»: informa d'un fet (referencial), però el seu efecte és que el receptor no passe o torne un altre dia (conatió implícita). En un cartell, les dues funcions van juntes.
Quatre enunciats: 1) «Tinc fam.» 2) «Em sents?» 3) «Tanqueu la porta!» 4) «Hui és dimarts.»
- a) Digues la funció de cada enunciat: expressiva, fàtica, conativa o referencial.
- b) Uneix cada funció amb l'element que destaca: expressiva·receptor / fàtica·canal / conativa·emissor… (comprova si les unions del model són totes correctes i corregeix-les).
- c) Escriu un enunciat nou amb funció conativa: que algú faça alguna cosa per tu.
Veure solució
- a) 1) expressiva; 2) fàtica; 3) conativa; 4) referencial.
- b) Estan mal unides: expressiva → emissor; fàtica → canal (aesta sí); conativa → receptor. La correcció: «expressiva·emissor, fàtica·canal, conativa·receptor».
- c) Resposta oberta: «Passe'm els apunts», «Apaga el mòbil, per favor».
De sis enunciats a quatre i només les quatre funcions més evidents; la unió es dona mig feta perquè la corregisquen.
Tres enunciats: 1) «Tinc son.» (ja resolt: expressiva) 2) «Tanqueu la porta!» 3) «Em sents?»
- a) Tria la funció dels enunciats 2 i 3: conativa / fàtica.
- b) Quin dels tres espera una acció del receptor? Rodeja'l.
- c) Esciu tu un enunciat per a demanar alguna cosa en classe.
Veure solució
- a) 2) conativa; 3) fàtica.
- b) El 2, perquè l'ordre «Tanqueu la porta!» espera que algú la tanque.
- c) Resposta oberta: «Me passeu el corrector?».
Un enunciat ja resolt com a model, dos que triar entre dues opcions i un de producció molt guiada.
Targetes: «Tinc son.» · «Tanqueu la porta!» · «Em sents?» Banc: expressar · ordenar · comprovar.
- a) Uneix cada targeta amb la paraula del banc que dica per a què servix.
- b) Rodeja: quina targeta és una ordre? 1 / 2 / 3.
Veure solució
- a) «Tinc son» → expressar; «Tanqueu la porta!» → ordenar; «Em sents?» → comprovar.
- b) La 2.
Les funcions es diuen amb paraules quotidianes (expressar, ordenar, comprovar) i es resol unint i rodejant.
El mestre diu en veu alta tres frases: «Tinc son!», «Tanqueu la porta!» i «Al·lo? Em sents?».
- a) Fes cara de sonant a la primera, fingeix que tanques una porta a la segona i posa't el mòbil a l'orella a la tercera.
- b) Digues en veu alta quina frase era per a demanar que algúuera una acció.
Veure solució
- a) Les tres frases es dramatitzen amb gestos.
- b) «Tanqueu la porta!», perquè espera que algú la tanque.
Tot dramatzat i oral: l'alumne respon amb el cos i una sola frase.
Activitat 3 · Verbal o no verbal
Distinguisis comunicació verbal i no verbal i separis senyals d'icones.
Sis situacions d'un dimarts qualsevol a Xàtiva: 1) el semàfor de l'avinguda es posa en roig; 2) un company badalla en tercera hora; 3) la megafonia del mercat anuncia una oferta de taronges; 4) el cartell de l'ascensor diu «Fora de servici»; 5) a la pantalla del mòbil apix l'icona d'un sobre; 6) la bandera de l'ajuntament oneja a mitja asta.
- a) Classifica les sis situacions en verbal oral, verbal escrita i no verbal, i justifica les dues que puguen resultar dubtoses.
- b) Classifica els signes de les situacions 1, 2 i 5 com a índex, icono o símbol i explicau quina relació manté cadascun amb allò que representa.
- c) Una de les sis situacions comunica alguna cosa que l'emissor no pretenia comunicar. Identifica-la i explica per què ocor.
- d) Dissenya un avís no verbal per a la porta de l'aula d'informàtica que prohibisca menjar-hi: descriu els signes, classifica'ls i digues quin avantatge tenen front a un cartell escrit.
Veure solució
- a) 1) no verbal; 2) no verbal; 3) verbal oral; 4) verbal escrita; 5) no verbal; 6) no verbal. Són dubtosos el badall, perquè no té intenció comunicativa i, amb tot, el receptor en trau informació, i l'icona del sobre, que ix en una pantalla junt amb text però no usa paraules.
- b) 1) Símbol: relació convencional i arbitrària; el roig no s'assembla a l'ordre de parar i cal apendre-la. 2) Índex: relació natural de causa-efecte; la son o el avorriment produïx el badall. 5) Icono: el dibuix s'assembla al sobre de correu i s'enten sense coneixer l'idioma.
- c) El badall: és un gest involuntari, però el receptor l'interpreta com a «m'avorrisc» o «tinc son»; el no verbal comunica encara que l'emissor no ho decidisca.
- d) Resposta oberta: per exemple, un entrepà i una llaia dibuixats dins d'un cercle roig barrat. El entrepà i la llaia són icones; el cercle barrat i el roig, símbols (prohibició). Avantatge: no exigeix saber l'idioma ni llegir i s'enten d'un colp d'ull.
Cinc situacions: 1) el semàfor es posa en roig; 2) un company badalla; 3) la megafonia del mercat anuncia una oferta; 4) el cartell de l'ascensor diu «Fora de servici»; 5) a la pantalla del mòbil ix l'icona d'un sobre.
- a) Classifica-les en verbal oral, verbal escrita o no verbal.
- b) De les no verbals, di quina és un símbol (cal apendre-la) i quina és un icono (s'assembla al que representa).
- c) Una de les cinc comunica alguna cosa sense que l'emissor ho haja decidit. Quina i per què?
Veure solució
- a) 1) no verbal; 2) no verbal; 3) verbal oral; 4) verbal escrita; 5) no verbal.
- b) El semàfor roig és un símbol: el roig no s'assembla a «parar»: cal aprendre, per convenció, què significa. L'icona del sobre és un icono: el dibuix s'assembla a un sobre.
- c) El badall: és involuntari, però l'altres ho interpreten com a son o avorriment.
Una situació menys i la classificació de signes es reduïx a símbol i icono; desapareix el disseny de l'avís.
Quatre situacions: 1) el porter diu «fins demà» (ja resolt: verbal, perquè usa paraules); 2) el semàfor es posa en roig; 3) una companya et fa un gui; 4) el cartell de l'ascensor diu «Fora de servici».
- a) Classifica les situacions 2, 3 i 4 en verbal o no verbal, com al model.
- b) Quina de les quatre l'entendria una persona que no sàpia valencià? Explica-ho en una frase.
- c) Esciu un exemple teu de comunicació no verbal que uses en l'institut.
Veure solució
- a) 2) no verbal; 3) no verbal; 4) verbal, perquè està escrit amb paraules.
- b) El semàfor en roig i el gui, perquè no necessiten paraules.
- c) Resposta oberta: alçar la mà per a demanar torn, assenyalar el rellotge, xocar la mà en saludar.
Menys situacions, la primera classificada com a model i només dues opcions (verbal / no verbal).
Quatre missatges: 1) un semàfor en roig; 2) dir «bons dies»; 3) l'icona d'una paperera a l'ordinador; 4) un cartell que diu «Obert». Banc: V = verbal (paraules) · NV = no verbal (sense paraules).
- a) Escriu V o NV al costat de cada missatge.
- b) Rodeja el que és un senyal de trànsit: 1 / 2 / 3 / 4.
- c) L'icona de la paperera servix per a… Tria: esborrar / imprimir / cridar.
Veure solució
- a) 1) NV; 2) V; 3) NV; 4) V.
- b) El 1, el semàfor en roig.
- c) Esborrar: el dibuix s'assembla a una paperera de veritat.
Cada ítem es resol amb dues lletres o rodejant entre opcions tancades, sense redactar.
Quatre targetes dibuixades: un semàfor en roig, una mà alçada, un dit sobre els llavis i un bocadill de còmic amb la paraula «hola».
- a) Fes amb el cos el gest de cada targeta i di en veu alta què significa.
- b) Fes dos montons: targetes amb paraules i targetes sense paraules.
Veure solució
- a) Semàfor roig: parar. Mà alçada: demanar torn. Dit als llavis: silenci. Bocadillo «hola»: saludar.
- b) Amb paraules: només la del bocadill. Sense paraules: les altres tres.
Dramatització corporal i classificació en dos montons, amb resposta oral i dos passos.
Activitat 4 · Del text de WhatsApp a la nota en paper
Transformes un mateix missatge canviant el canal i el codi.
Àudio que Álex, de 2n B, envia a la tutora a les 22:15: «Hola, bones, que demà no puc anar a classe perquè tinc metge a primera hora, o siga que arribe tard segur; després passe per l'institut i hablem, vale? Vaja, gràcies.»
- a) Indica el canal, el codi i el registre de l'àudio, i assenya tres trets del missatge que delaten eixe registre.
- b) Quina funció del llenguatge predomina? Justifica-ho i di què feia el «vale?» final.
- c) Tradú el contingut a un codi no verbal: descriu quines icones faries i explica quina informació es perd.
- d) Reescriu el missatge com una nota formal per a entregar a consergeria: ajusta el registre i afegix les dades que l'àudio donava per sabudes.
Veure solució
- a) Canal: el mòbil, àudio de missatgeria. Codi: valencià oral. Registre: informal. Trets: fórmules de conversa («Hola, bones», «Vaja»), muletilles coloquials («o siga», «segur»), frases encadenades sense planificar.
- b) Predomina la referencial: informa d'un fet (no vindrà i per què) amb oracions enunciatives. El «vale?» és fàtica: no pregunta de veres, només vol mantindre el contacte i buscar la conformitat.
- c) Per exemple: un rellotge marcant primera hora, una creu de farmàcia i l'edifici de l'institut tatxat. Es perden la identitat de qui envia, la cortesia i el matís de «després passe»: els icones representen objectes i accions, però no temps verbals, causes ni intencions.
- d) Per exemple: «Xàtiva, 13 de novembre. Benvolguda tutora: li comunico que demà, dimarts 14, no podré assistir a classe perquè tinc una cita mèdica. M'incorporaré al llarg del matí. Atentament, Álex Ferrer, de 2n B.» Canvien el canal (papel), el registre (formal, tractament de vosté) i s'expliciten data, curs i nom.
Àudio d'Álex a la tutora, a les 22:15: «Hola, que demà no puc anar a classe perquè tinc metge, després passe per l'institut i hablem.»
- a) Reescriu el missatge com una nota escrita per a consergeria. Indica quin canal usa ara.
- b) Tradú'l a un codi no verbal: quins icones faries i quina part del missatge es perd?
- c) Explica per què, en canviar de canal, canvia també la forma de dir-ho.
Veure solució
- a) Per exemple: «Bon dia. Álex Ferrer, de 2n B, no assistirà a classe el dimarts 14 per cita mèdica. Es incorporarà al llarg del matí.» El canal passe a ser el papel.
- b) Un rellotge, una creu de farmàcia i l'institut tatxat. Es perden qui el man, el «després passe» i la disculpa.
- c) Perquè el canal condiciona el registre i la permanència: l'àudio és ràpid, informal i es recolza en el to; la nota queda archivada, la pot llig algú que no coneix Álex i necessàta nom, curs, data i motiu.
L'àudio és més breu, retiren anàlisi del registre i funcions, i queden tres apartats clars.
Missatge d'àudio: «Demà no va a classe perquè tinc metge.» Nota començada: «Bon dia. Álex Ferrer, de 2n B, no assistirà a classe demà perquè…»
- a) Acaba la nota seguint el model.
- b) Quin canal usa l'àudio i quina la nota?
- c) El missatge diu el mateix en els dos casos? Respon sí o no i afegix una raó.
Veure solució
- a) «… perquè té una cita mèdica. Gràcies.» Val qualsevol final formal del mateix sentit.
- b) L'àudio usa el mòbil i la veu; la nota, el papel.
- c) Sí: la informació és la mateixa; canvia el canal i la forma de dir-ho, més cuidada en papel.
Es dona el començament de la nota escrit i només cal completar; les preguntes es limiten a nomenar el canal.
Missatge de mòbil: «Demà no va a classe. Va al metge.» Banc: faltaré · a classe · demà.
- a) Rodeja el canal: el papel / la pantalla del mòbil / un altaveu.
- b) Tria el dibuix que millor traduïx el missatge sense paraules: un baló / una creu de farmàcia / una motxilla.
- c) Copia la frase canviant «no va a classe» per les paraules del banc.
Veure solució
- a) La pantalla del mòbil.
- b) Una creu de farmàcia.
- c) «Demà faltaré a classe. Va al metge.»
Es tria entre tres opcions i es copia usant el banc; sense redactar.
El mestre llig en veu alta: «Demà no va a classe perquè va al metge.»
- a) Repetix el missatge en veu alta al company, com si hablaras per teléfon.
- b) Copia ara el missatge en un pósit i apegua'l a la pissarra. Di què ha canviat: el missatge o el canal.
Veure solució
- a) El canal és l'aire i la veu: comunicació oral.
- b) El missatge és el mateix; canvia el canal, ara el papel del pósit.
El text el diu el mestre; es resol dient-ho i copiant-ho en un pósit, dos passos manipulatius.
Activitat 5 · Tres paraules que no són el mateix
Distinguisis llenguatge, llengua i fala amb exemples del teu entorn.
Al pati de l'institut, Aisha parla en castellà amb Pau, després en àrab amb sa germana per videotrucada i, en entrar en classe, saluda la profe en valencià: «Bon dia». Per la tarde escriu al grup de bàsquet: «nois, demà entrenament a les 6 a la pista de dalt, no falteu perfa».
- a) Definix llenguatge, llengua i fala, i aplica cada concepte a l'escena amb un exemple d'ella.
- b) Quantes llengües i quants llenguatges utilitza Aisha? Justifica la diferència.
- c) Compara la salutació a la profe amb el missatge del grup: què canvia quant a llengua i què quant a registre? Assenya tres trets.
- d) Un grup d'amics usa paraules inventades que ells sols entenen. Estan creant una llengua nova o és una varietat de la seua fala? Razona la resposta.
Veure solució
- a) El llenguatge és la capacitat humana universal de comunicar-se amb signes: és el que permet a Aisha entendre's amb tothom, parle la llengua que parle. Una llengua és el sistema concret que compartix una comunitat: ací, castellà, àrab i valencià. La fala és l'ús real i concret de cadascú: el «Bon dia» de l'entrada o el missatge de la tarde.
- b) Tres llengües i un sol llenguatge: el llenguatge no és un idioma, és la capacitat de comunicar-se, i no es multiplica; les llengües sí que se sumen, perquè són sistemes concrets que s'aprenen.
- c) En llengua canvia tot: valencià al salud, castellà al missatge. En registre, el salud és formal (fórmula de cortesia fixa) i el missatge, informal: minúscules i sense accents, abreviatura («6», «perfa»), vocatiu de confiança («nois») i imperatiu («no falteu»). El registre el decidixen el receptor i la situació.
- d) És una varietat de la seua fala, un gerga de grup: seguixen usant la gramàtica i quasi tot el vocabulari de la mateixa llengua i només canvien unes poques paraules. Una llengua és un sistema complet compartit per tota una comunitat, i això no s'improvisa entre quatre.
Al pati, Aisha parla castellà amb Pau, després àrab amb sa germana per videotrucada i saluda la profe en valencià: «Bon dia».
- a) Explica què és el llenguatge, què és una llengua i què és la fala, usant esta escena.
- b) Quantes llengües usa Aisha i quants llenguatges? Justifica.
- c) Un grup d'amics usa paraules inventades que sols ells entenen. És una llengua nova o una forma de fala?
Veure solució
- a) Llenguatge: la capacitat de comunicar-se, la mateixa en les tres escenes. Llengües: els sistemes concrets, castellà, àrab i valencià. Fala: cada ús real, com el «Bon dia» d'entrada.
- b) Tres llengües, un sol llenguatge: el llenguatge és una capacitat humana, no un idioma.
- c) És fala: conserven la gramàtica i quasi tot el vocabulari de la mateixa llengua.
L'escena es retalla sense el missatge del grup i desapareix la comparació de registres.
Pistes: llenguatge = poder comunicar-se amb signes · llengua = un idioma concret · fala = com parla cada persona. Escena: Aisha parla castellà, àrab i valencià.
- a) Copia i completa: el castellà, l'àrab i el valencià són tres … (pista dalt).
- b) Aisha té un llenguatge o tres? Respon i afegix una raó curta.
- c) Esciu dues llengües que es parlen en la teua classe o en el teu barri.
Veure solució
- a) Són tres llengües o idiomes.
- b) Un sol: el llenguatge és la capacitat de comunicar-se, i no canvia encara que sàpigues tres idiomes.
- c) Resposta oberta: valencià i castellà, castellà i rumà…
Les definicions es donen com a pistes a la vista i només cal aplicar-les, amb respostes d'una línia.
Banc: llenguatge · llengua · fala. Frases: 1) el valencià i l'inglés són dos …; 2) totes les persones tenim … per a comunicar-nos; 3) quan Pau conta alguna cosa a la seua manera, és la seua …
- a) Completa les tres frases amb el banc.
- b) Rodeja: el castellà és una llengua / un llenguatge.
- c) Uneix: «Bon dia» → valencià · «Good morning» → …
Veure solució
- a) 1) llengües; 2) llenguatge; 3) fala.
- b) Una llengua.
- c) «Good morning» → inglés.
Es completa amb banc de tres paraules i es respon rodejant o unint, frases molt curtes.
Targetes amb saluts i sa bandera: «Hola» (castellà), «Bon dia» (valencià), «Good morning» (inglés).
- a) Llig cada targeta en veu alta i col·loca-la junt a la seua bandera.
- b) Di en veu alta: les tres targetes diuen el mateix? En què es diferencien?
Veure solució
- a) «Hola» amb el castellà, «Bon dia» amb el valencià, «Good morning» amb l'inglés.
- b) Sí, les tres saluden: el missatge és el mateix; canvia la llengua, el codi.
Manipulació de targetes amb banderes i resposta oral; dos passos sense escriure.
Activitat 6 · S'ha tallat el missatge
Localitzes quin element falla quan la comunicació no arriba.
Cinc comunicacions que ixen malament: 1) Julia truca des del llit sec del riu i se la sent a cops. 2) Un turista alemany pregunta en alemany en un forn de Xàtiva. 3) El professor envia el correu de les notes a un correu equivocat. 4) Marc escriu «ens vorem allí a les sis» i la seua amiga no sap on és «allí». 5) El metge di a l'avi de Marc que té una «hipoacusia bilateral lleu» i no s'enten.
- a) Indica en cada cas quin element del circuit falla i justifica-ho.
- b) Definix amb les teues paraules què és el soroll i digues quins casos són soroll de debò.
- c) Proposa una solució concreta per a cada fallo sense canviar la informació.
- d) Els casos 2 i 5 fallen pels dos pel codi, però no igual. Explica la diferència i relaciona-la amb el registre.
Veure solució
- a) 1) Canal: interferències, mala cobertura. 2) Codi: no compartixen llengua. 3) Receptor: arriba a qui no era. 4) Context: falta la informació compartida que dona sentit a «allí». 5) Codi: compartixen llengua però no el vocabulari especialitzat.
- b) El soroll és qualsevol interferència que estropeja el missatge mentre viatja pel canal. Soroll de debò només és el cas 1; en el 2 i el 5 el problema és el codi, en el 4 el context, i en el 3 el destinatari.
- c) 1) ixir del llit i buscar cobertura o repetir-ho per escrit. 2) passar a un codi comú: senyes, un traductor. 3) comprovar l'adreça i reenviar. 4) concretar: «ens vorem a la porta de l'institut a les sis». 5) traduir: «sent vosté un poc menys per les dos orelles».
- d) En el 2 són llengües diferents: no compartixen codi en absolut. En el 5 sí compartixen llengua però no varietat: el metge usa un registre especialitzat davant d'un receptor que no el domina. No bastarà parlar el mateix idioma: cal adequar el registre al receptor, i és responsabilitat de l'emissor.
Quatre comunicacions que ixen malament: 1) Julia truca des del llit del riu i se la sent a cops. 2) Un turista alemany pregunta en alemany en un forn. 3) El professor envia el correu a una adreça equivocada. 4) Marc escriu «ens vorem allí» i no se l'enten.
- a) Indica quin element falla en cada cas.
- b) Proposa una solució per a cada fallo sense canviar la informació.
- c) Definix què és el soroll i posa un exemple de l'institut.
Veure solució
- a) 1) canal; 2) codi; 3) receptor; 4) context.
- b) 1) buscar cobertura; 2) usar un codi comú; 3) comprovar l'adreça i reenviar; 4) dir el lloc concret.
- c) Interferència que estropeja el missatge pel camí: el brot del passadís, una fotocòpia borrosa, un àudio amb vent.
Un cas menys; retiren la distinció soroll/codi/registre i demanen definició amb un exemple.
Tres casos: 1) Julia truca i se la sent a cops (resolt: falla el canal, hi ha mala cobertura); 2) un turista parla en alemany i el forner no l'enten; 3) Marc diu «ens vorem allí».
- a) Di què falla en els casos 2 i 3. Pista: un és el codi i l'altre el context.
- b) Esciu com arreglaries el cas 3 en una sola frase.
- c) Què és el soroll? Tria: un missatge llarg / allò que estropeja el missatge pel camí / parlar de pressa.
Veure solució
- a) 2) codi, no parlen la mateixa llengua; 3) context, falta dir on.
- b) «Ens vorem a la porta de l'institut a les sis.»
- c) Allò que estropeja el missatge pel camí.
Un cas menys, el primer resolt i la pista dóna els dos elements possibles.
Tres fallos: 1) no hi ha cobertura; 2) el company parla una llengua que no coneixes; 3) la lletra del cartell està esborrada. Banc: canal · codi · missatge.
- a) Uneix cada fallo amb la paraula del banc.
- b) Rodeja el que és un problema d'idioma: 1 / 2 / 3.
- c) Per a arreglar el 1, què faries? Tria: cridar més / ixir a buscar cobertura / escriure més llarg.
Veure solució
- a) 1) canal; 2) codi; 3) missatge.
- b) El 2.
- c) Ixir a buscar cobertura.
Es resol unint amb banc de tres paraules i triant opcions tancades.
Joc del telèfon trencat. El mestre di a l'orella del primer: «Demà porteu la carpeta roja i un llapis.»
- a) Passeu la frase a l'orella, u a u, fins a l'últim, que la di en veu alta.
- b) Compara la frase del principi amb la del final i di quines paraules han canviat.
Veure solució
- a) Casi sempre la final no coincideix.
- b) Han desaparegut o canviat paraules perquè el canal fallava. Conclusió oral: si el canal falla, el missatge arriva mal.
Joc oral i en grup, dos passos, sense llegir ni escriure.
2. La diversitat lingüística
Al món n'hi ha unes set mil llengües i uns dos-cents estats. No van repartides a parts iguals: hi ha estats on se'n parlen centenars, com Papua Nova Guinea (més de 800) o Indonèsia (més de 700), i d'altres on només se'n parla una, com Islàndia o l'Uruguai. La llengua de signes, les llengües xiulades i les llengües indígenes recorden que comunicar-se no és només cosa de veu i paper.
La riquesa lingüística també es veu en els alfabets: l'alfabet llatí és el que fem servir nosaltres, però existeixen el grec, el ciríl·lic (rus, búlgar), l'àrab, l'hebreu, el japonés i el xinés, que no és un alfabet sinó milers de caràcters.
De totes les llengües del món, només nou són parlades com a primera llengua per més de cent milions de persones: el xinés (1.116 milions), l'espanyol (460), l'anglés (374), l'hindi/urdu, l'àrab, el portugués, el bengalí, el rus i el japonés. La nostra llengua ocupa la posició 85 amb uns huit milions de parlants: no és de les més parlades, però sí de les que tenen més pes cultural per nombre de parlants en proporció.
| Llengua | Parlants |
|---|---|
| Xinés | 1.116.000.000 |
| Espanyol | 460.000.000 |
| Anglés | 374.000.000 |
| Hindi/Urdu | 341.000.000 |
| Àrab | 250.000.000 |
| Portugués | 217.000.000 |
| Bengalí | 200.000.000 |
| Rus | 170.000.000 |
| Japonés | 140.000.000 |
Aproximadament la meitat de les llengües del món estan en perill d'extinció. A Mèxic, de les 300 llengües que es parlaven en el segle xv només en queden 175, i d'estes només cinc les parlen infants: la resta desapareixeran quan moren els parlants majors. Una llengua mor per invasions, colonitzacions o guerres, o pel prestigi d'una altra llengua, que fa que els parlants l'adopten com a llengua de cultura considerant inferior la pròpia.
A Europa se'n parlen unes setanta, agrupades en famílies. Les indoeuropees venen d'una llengua comuna antigua i es repartixen en branques: germàniques (anglés, alemany, suec), eslaves (rus, polonés), romàniques (català/valencià, espanyol, francés, italià, romanés), cèltiques (gal·lès, bretó), bàltiques, hel·lènica (grec) i il·líria (albanés). Fora de la família indoeuropea queden les uralianes (hongarés, finés, estonià), les altaiques (turc), les caucàsiques, la semítica (maltés) i una llengua aïllada: el basc, que no ve de cap família coneguda i ja es parlava abans del llatí.
A Espanya, a més de la nostra llengua, són oficials el castellà, el gallec, el basc i l'aranés. Totes, excepte el basc, són romàniques: provenen del llatí que van portar els romans (segle iii aC). La caiguda de l'Imperi (segle v) va fragmentar el llatí parlat, i l'aïllament dels regnes cristians del nord després de la invasió àrab (segle viii) va ahondar les diferències fins a donar les llengües actuals. El valencià, el castellà, el gallec, l'aranés, el portugués, el francés o l'italià són germans.
✏️ Ejemplos resueltos
• L'espanyol té 460 milions de parlants com a primera llengua; el valencià/català, uns 8 milions: per això el llibre diu que ocupem la posició 85.
• Anglés i alemany són germàniques; valencià i portugués, romàniques: per això «mother/mutter» i «mare» s'assemblen entre els seus grups.
• El basc no és romànic: no ve del llatí, és una llengua prerromana supervivent, una llengua aïllada.
Activitat 1 · Les nou grans llengües
Lliges la taula de parlants, compares xifres i traius conclusions.
Taula del llibre (p. 20): xinés 1.116.000.000 · espanyol 460.000.000 · anglés 374.000.000 · hindi/urdu 341.000.000 · àrab 250.000.000 · portugués 217.000.000 · bengalí 200.000.000 · rus 170.000.000 · japonés 140.000.000.
- a) Ordena de major a menor les tres llengües de la taula que es parlaren en la nostra Comunitat: espanyol, valencià (que no ix en la taula, posició 85) i anglés. Quina conclusió traus sobre la posició del valencià?
- b) Quantes llengües de la taula superen els 300 milions de parlants? Anota-les i calcula quantes vegades el xinés triplica el segon.
- c) El portugués i el castellà compartixen família i quasi frontera, però no xifra: quantes diferències de milions hi ha entre ells?
- d) El llibre diu que el valencià ocupa la posició 85 amb 8 milions de parlants. Explica per què una llengua pot ser oficial i estar en perill, i per què la posició no ho diu tot.
Veure solució
- a) Espanyol (460), anglés (374)… i el valencià lluny, a la posició 85 amb uns 8 milions: és la llengua de menys parlants de les tres, i per això cal mantindre-la i transmetre-la.
- b) Quatre: xinés, espanyol, anglés i hindi/urdu. El xinés (1.116) triplica amb escreix l'espanyol: 1.116 ÷ 460 ≈ 2,4… Atenció, el segon és l'espanyol, així que NO el triplica: el duplica quasi per dos i mig (2,43 vegades).
- c) 460 − 217 = 243 milions de diferència.
- d) Resposta oberta: l'oficialitat és un reconeixement legal, no una garantia d'ús; el que decidix el futur és si els infants l'aprenen i la parlen (recorda Mèxic: 175 llengües i només 5 amb infants). La posició 85 mesura només el nombre de parlants, no l'ús, la presència en mitjans, escola o xarxes.
Taula (cinc llengües): xinés 1.116 milions · espanyol 460 · anglés 374 · àrab 250 · japonés 140.
- a) Copia la llista ordenada de la primera a la última.
- b) Quina llengua de la llista té quasi la meitat de parlants que l'espanyol? Justifica amb la xifra.
- c) Digues les dues llengües que es parlen a la teua classe o al teu barri.
Veure solució
- a) Xinés, espanyol, anglés, àrab, japonés.
- b) L'anglés: 374 quasi es el doble de… no, l'anglés (374) supera la meitat (230); el que té quasi la meitat del castellà (230) és el portugués si fóra a la llista; ací es pot acceptar anglés (molt més) o arab (250 ≈ mitja de 460: 230; la resposta esperada, doncs, és àrab).
- c) Resposta personal: valencià i castellà, o les que siguen.
La taula baixa a cinc files i desapareix el càlcul de diferències; la comparació és directa entre xifres de la mateixa llista.
Taula simplificada: xinés 1.116, espanyol 460, anglés 374.
- a) Rodeja la llengua amb més parlants: xinés / espanyol / anglés.
- b) Copia els nombres de menor a major: … < … < …
- c) Quantes llengües de la llista es parlen a la Comunitat Valenciana? Respon amb un nombre.
Veure solució
- a) Xinés.
- b) 374 < 460 < 1.116.
- c) Dues: espanyol i, si comptem el valencià fora del rànquing de la taula, cap més de la llista; la resposta esperada: 1 (espanyol).
Només tres dades, opcions tancades i un sol nombre; sense càlcul.
Fitxes amb banderes: XINA, ESPANYA, REGNE UNIT. Fitxes amb xifres: 460M, 374M, 1.116M.
- a) Uneix cada bandera amb la seua xifra.
- b) Digues en veu alta quina xifra és la més gran.
Veure solució
- a) Xina→1.116M, Espanya→460M, Regne Unit→374M.
- b) La de la Xina.
Manipulatiu amb fitxes i resposta oral; no cal lligir grans xifres.
El mestre diu tres nombres: «quatre-cents seixanta», «tres-cents setanta-quatre», «mil-cent setanta».
- a) Assenya amb el dit amunt si el nombre que sent dir és el de l'espanyol, i estirat si és el de l'anglés.
- b) Repetix en veu alta el nombre més gran que has sentit.
Veure solució
- a) «Quatre-cents seixanta» → amunt (espanyol); «tres-cents setanta-quatre» → estirat (anglés).
- b) Mil-cent-setanta (el xinés).
Només escoltar i fer un gest; el nombre gran es repetix oralment.
Activitat 2 · Un món de llengües
Comprenes el text sobre quantes llengües hi ha i discrimines vertader i fals.
Text (adaptat del llibre, p. 20): «Al món existixen unes set mil llengües i, aproximadament, dos-cents estats. Hi ha estats on es parlen moltíssimes llengües, com ara Papua Nova Guinea, on se'n parlen més de 800, o Indonèsia, on se'n parlen més de 700. En uns altres, però, només se'n parla una, com ara Islàndia o l'Uruguai.»
- a) Vertader o fals: «hi ha més llengües que estats». Justifica-ho amb les dues xifres del text.
- b) Per què l'autor cita Papua Nova Guinea i l'Uruguai? Què vol demostrar amb eixos dos exemples?
- c) A Mèxic es parlaven 300 llengües en el s. xv, ara 175 i només 5 les parlen infants. Explica amb una frase què passarà amb les altres 170.
- d) Redacta dues raons per les quals una llengua pot desaparéixer, preses del text.
Veure solució
- a) Vertader: unes 7.000 llengües i uns 200 estats; en la majoria d'estats se'n parlen moltes.
- b) Perquè són els dos extrems: Papua Nova Guinea demostra que un sol estat pot conindre més de 800 llengües; l'Uruguai, que un altre en pot tindre una de sola. Els dos exemples serveixen per a veure que la diversitat no es repartix igual.
- c) Desapareixeran: si cap infant les aprén, moriran amb les persones majors que les usen.
- d) Per invasions, colonitzacions o guerres; i pel prestige d'una altra llengua, que fa que els parlants abandonen la pròpia considerant-la inferior.
Text (adaptat): «Al món hi ha unes set mil llengües i uns dos-cents estats. Papua Nova Guinea té més de 800 llengües; l'Uruguai, una de sola.»
- a) Vertader o fals: «hi ha més estats que llengües». Corregix la falsedat.
- b) Quin exemple mostra més diversitat: Papua Nova Guinea o l'Uruguai?
- c) Completa: la majoria de llengües del món estan en perill de …
Veure solució
- a) Fals: hi ha més llengües (7.000) que estats (200).
- b) Papua Nova Guinea, amb més de 800.
- c) … d'extinció (desaparéixer).
Text retallat a dues frases, un sol vertader/fals i un complet amb la paraula clau donada al banc mental.
Text curt: «Al món hi ha unes 7.000 llengües. Papua Nova Guinea en té més de 800.»
- a) Rodeja: al món hi ha 7.000 llengües / 200 llengües.
- b) Rodeja: Papua Nova Guinea té més de 800 / 8 llengües.
- c) Uneix: Uruguai → una llengua; Indonèsia → …
Veure solució
- a) 7.000 llengües.
- b) Més de 800.
- c) Indonèsia → més de 700 llengües.
Tot es fa rodejant entre dues opcions i unint, sense redactar.
Dues targetes: un planeta amb el nombre 7.000 i un mapa amb el nombre 800.
- a) El mestre llig i tu assenyes la targeta del nombre que sent.
- b) Digues en veu alta: al món hi ha moltes llengües o poques?
Veure solució
- a) «set mil» → targeta 7.000; «vuit-cents» → targeta 800.
- b) Moltes (unes set mil).
Escelta de targeta gran i resposta oral binària.
El mestre ensenya un planeta ple de punts de colors i diu: «Cada punt és una llengua.»
- a) Fes un punt de colors al paper: quants més puntes millor. Compta els teus punts i digues en veu alta quants n'has fet.
- b) Escolta: al món hi ha unes set mil llengües. Repetix el nombre en veu alta.
Veure solució
- a) (Resposta lliure; es valora entendre que un nombre gran com 7.000 no es pot fer a puntets.)
- b) Set mil.
Activitat manipulativa i d'ecolàlia: dibuixar i repetir; sense text imprés.
Activitat 3 · Les famílies de llengües d'Europa
Classifiques llengües en famílies amb l'esquema del llibre (p. 21).
Esquema del llibre: famílies → LLENGÜES → Indoeuropees (bàltiques, cèltiques, eslaves, germàniques, romàniques, hel·lènica, il·líria) / Altres famílies (uralianes, altaiques, caucàsiques, semítiques, llengua aïllada: basc).
- a) En quina família i quina branca està el valencià? I el portugués i el francés? Anota els tres.
- b) L'anglés, l'alemany i el suec s'entenen entre ells millor que amb l'espanyol. Explica-ho amb la llengua de famílies i branques.
- c) El basc és una llengua aïllada. Què vol dir ací «aïllada»? Per què és especial en el mapa d'Europa?
- d) El hongarés i el finés NO són indoeuropeus. En quina família cauen i per què sorpren al visitor?
- e) Construeix el teu esquema: 15 llengües del llibre en targetes i 5 famílies; classifica-les i justifica tres col·locacions.
Veure solució
- a) Romànica: valencià, portugués i francés són llengües romàniques, germanes que vindrien del llatí.
- b) Perquè anglés, alemany i suec són germàniques: compartixen una llengua comuna més recent; l'espanyol, en canvi, és romànic.
- c) «Aïllada» vol dir que no té família coneguda: no prové del llatí ni de cap llengua comuna identificada. És especial perquè és l'única supervivent prerromana d'Europa occidental.
- d) Són uralianes: no deriven del llatí ni de l'indoeuropeu i, per això, sonen tan diferents als nostres oïda.
- e) Classificació: romàniques (valencià, espanyol, francés, portugués, italià), germàniques (anglés, alemany, suec, danés), eslaves (rus, polonés), uralianes (hongarés, finés, estonià) i aïllada (basc). Justificació: la proximitat del lèxic bàsic i les terminacions (‑ció/-tion, ‑ment) marquen la romania.
Llista de deu llengües: valencià, espanyol, francés, anglés, alemany, rus, hongarés, basc, italià, portugués.
- a) Fes cinc grups (famílies) com a l'esquema del llibre.
- b) Digues quines dues d'estes són les més paregudes al valencià i per què.
Veure solució
- a) Romàniques: valencià, espanyol, francés, italià, portugués. Germàniques: anglés, alemany. Eslaves: rus. Uralianes: hongarés. Aïllada: basc.
- b) L'espanyol i el portugués (i el francés): totes romàniques, del llatí, amb lèxic i terminacions molt pròximes.
Deu llengües en lloc de 15, només cinc famílies i sense la justificació del lèxic; la pareguda es tria intuïtivament.
Quatre famílies grans amb dibuixos: romànica (llatina), germànica (roblet), eslava (neu) i Uralianes (bosc). Targetes: valencià, anglés, rus, hongarés, basc.
- a) Coloca cada targeta en la seua família.
- b) Explica amb una frase per què el valencià va amb la lletra del llatí.
Veure solució
- a) Romànica: valencià. Germànica: anglés. Eslava: rus. Uralianes: hongarés. El basc no va amb cap: anota'l en «aïllada».
- b) Perquè el valencià ve del llatí que parlaven els romans.
Quatre famílies i targetes físiques; el basc queda com a cas a part amb explicació oral.
Caixes: LLATÍ (amb una imatge de Roma) i ALTRES (bosc). Targetes: valencià, portugués, basc.
- a) Fes dos montons: del llatí i d'un altre origen.
- b) Digues en veu alta quin és l'extranyet.
Veure solució
- a) Del llatí: valencià i portugués. Altre origen: basc.
- b) El basc, que no ve del llatí.
Només dues caixes i una pregunta oral: ve del llatí o no.
El mestre ensenya les paraules: «mare», «mare», «mère», «mother».
- a) Fes palmas o digues «sí» quan dues paraules se pareguen.
- b) Escolta el conte del senyor Llatí: «Tots venim d'ell, i de camí van eixir l'espanyol, el valencià i el francés.» Digues en veu alta dues llengües germanes.
Veure solució
- a) «mare» (valencià) i «mare» (italià) se pareguen → sí; «mother» va per una altra banda.
- b) Per exemple: valencià i espanyol.
Tot oral i rítmic: palmas i dues paraules del conte del mestre.
Activitat 4 · D'on ve el valencià?
Ordenes els fets històrics que van fer nàixer les llengües romàniques.
Quatre fets del llibre (p. 21), desordenats: A) Caiguda de l'Imperi Romà (s. v dC) i fragmentació del llatí. B) Arribada dels romans a la península (s. iii aC) i adoptació del llatí vulgar. C) Invasió àrab (s. viii) i naixement de regnes cristians aïllats al nord. D) El llatí, única llengua comuna durant segles, donarà lloc a les llengües actuals.
- a) Ordena'ls cronològicament i copia l'ordre amb lletres.
- b) Explica per què l'aïllament d'un territori afavorix que la llengua es divurca.
- c) Quina llengua de les oficials a Espanya NO ve del llatí i per què és un cas únic?
- d) Si el romà mai no haguera arribat, com creus que seria la llengua que parles hui? Raona la resposta en dues frases.
Veure solució
- a) B, A, C, D.
- b) Perquè els grups separats deixen de parlar-se i cada comunitat conserva i transforma el seu llatí al seu modo; sense escola ni mitjans comuns que unificaren, les diferències creixen fins a fer llengües distintes.
- c) El basc: prerromànic, es parlava abans dels romans i va resistir; és una llengua aïllada, única supervivent d'aquell món anterior.
- d) Resposta oberta raonada: segurament parlariem alguna de les llengües prerromanes (com el basc), o una llengua portada per un altre poble; el fet històric decideix la llengua, no la biologia.
Tres fets ordenats: arribada dels romans → llatí per tota la península → regnes cristians aïllats.
- a) Numerosa'ls 1, 2, 3 segons quan van pasar.
- b) Tria: el valencià ve del llatí / del àrab.
- c) Quina llengua no ve del llatí? Elige: català / basc.
Veure solució
- a) 1: arribada dels romans; 2: llatí comú; 3: regnes del nord.
- b) Del llatí.
- c) El basc.
Fets ja redactats en tres i només numerar; eleccions tancades.
Tres làmines: (1) un soldat romà, (2) una mesquita, (3) un castell medieval.
- a) Posa les làmines en l'ordre en què van passar.
- b) Di en veu alta: el valencià ve de la llengua del soldat o de la mesquita?
Veure solució
- a) 1 (romans), 2 (invasió àrab), 3 (regnes cristians).
- b) De la llengua del soldat: el llatí.
Seqüència amb imatges i resposta oral d'una frase.
Fitxa gran amb el llatí i tres sagetes: → valencià, → espanyol, → francés.
- a) Assenya les sagetes: d'una sola mare llengua n'ixen tres filles. Repetix: «germanes».
- b) Abraca la fitxa: el valencià i l'espanyol són …
Veure solució
- a) (Es repetix: germanes.)
- b) Germanes (llengües germanes).
Gest i repetició oral; concepte únic: germanes.
El mestre conta: «Els romans van portar una llengua, el llatí. De tant de temps i de estar separats, eixa llengua va fer fills: valencià, castellà, francés…»
- a) Assenya la targeta LLATÍ quan sentes el nom del pare d'unes llengües.
- b) Digues dos fills del llatí en veu alta.
Veure solució
- a) A la menció de «llatina/llatina pare» → targeta LLATÍ.
- b) Per exemple: valencià i castellà.
Comprensió oral amb targeta i dues paraules produïdes.
Activitat 5 · Llengües que moren
Interpretes les dades de l'extinció lingüística i valores la transmissió.
Dades del llibre (p. 20): Mèxic, s. xv: 300 llengües. Hui: 175. D'estes, 5 les parlen infants.
- a) Calcula quantes llengües han desaparegut a Mèxic i quin percentatge aproximat representen (orientatiu: 125 de 300 ≈ la quarta part de…).
- b) De les 175 supervivents, quante les parlen els infants? Què implica per als anys vinents?
- c) Busca i copia del text la frase que explica la causa final de la desaparició (la del prestigi).
- d) Proposa dues accions perquè una llengua xicoteta no morisca.
Veure solució
- a) 300 − 175 = 125 llengües menys, un poc menys de la meitat (42%).
- b) Només 5. Si cap xiquet les parla, la llengua està sentenciada: mourà amb els majors.
- c) «… al prestigi d'una llengua que fa que els parlants d'una altra l'adopten com a llengua de cultura en considerar inferior la pròpia.»
- d) Resposta oberta: parlar-la amb els fills, usar-la a l'escola i en xarxes, fer música i sèries en la llengua, donar-li ús públic i no averonyir-se'n.
Dades: Mèxic tenia 300 llengües i ara en té 175; només 5 les parlen infants.
- a) Quantes han desaparegut? Fes la resta.
- b) Quantes de les que queden aprenen els xiquets?
- c) Completa: si cap infant parla una llengua, aquesta …
Veure solució
- a) 300 − 175 = 125.
- b) 5.
- c) … desapareixerà (morirà).
Només una resta i dues respostes curtes; el complement es completa d'una paraula.
Fitxes: 300 → 175 → 5 (infants).
- a) Ordena les fitxes de més llengües a menys.
- b) Digues en veu alta la xifra trista.
Veure solució
- a) 300, 175, 5.
- b) 5 (només 5 les parlen xiquets).
Ordenar fitxes i una resposta oral.
El mestre ensenya 10 dedals pintats i n'amaga 5: «Això fan les llengües: una a una s'amaguen.»
- a) Amaga els teus dedals mentre l'mestre conta fins a 5.
- b) Di: les llengües moren si els xiquets les parlen o no les parlen?
Veure solució
- a) (Joc de mans: queden 5 visibles.)
- b) Si els xiquets no les parlen.
Metàfora corporal i una pregunta oral binària.
Una cançó en valencià (la del gegant del pi).
- a) Canta la cançó amb el grup.
- b) Digues en veu alta: cantar en valencià ajuda a mantindre la llengua? Sí o no.
Veure solució
- a) Cantada col·lectiva.
- b) Sí: usar-la és mantindre-la.
Experiència directa: cantar i respondre amb un sí/no.
Activitat 6 · Els alfabets del món
Distinguis alfabets i escribes paraules en el teu codi.
Text del llibre: «Aquesta riquesa lingüística afecta també la diversitat d'alfabets: l'alfabet llatí és el que utilitzem nosaltres, però també hi ha el grec, el ciríl·lic, l'àrab, l'hebreu, el japonés, el xinés, etc.»
- a) Quin alfabet fem servir en valencià i quin en rus? Quin es llig dret a esquierda?
- b) El xinés no és un alfabet: explica per què el llibre el posa en la llista dels sistemes d'escriptura.
- c) Escriu el teu nom en l'alfabet que conegues, i busca en internet o la biblioteca com sonaria en ciríl·lic o grec (còpia'l com a decoració).
- d) Quatre mots del llibre: alfabet, ciríl·lic, grec, xinés. Ordena'ls segons si es fan servir en països limítrofs d'Espanya o no.
Veure solució
- a) El llatí en valencià; el ciríl·lic en rus; l'àrab i l'hebreu es lliguen d'esquierda a dreta (o dreta a esquierda segons la convenció àrab: l'àrab, de dreta a esquierda).
- b) Perquè el xinés s'escriu amb milers de caràcters (logogrames), no amb unes poques lletres: es un sistema d'escriptura, tot i que no siga alfabet en sentit estricte.
- c) Resposta personal; es valora la recerca i la còpia acurada.
- d) De països limítrofs o propins: francès (grec? no)… Resposta: el grec no es fa servir en frontera; el llatí sí (Francia, Portugal — alfabet llatí); ciríl·lic no. Reorganitzat: limítrofes amb alfabet llatí: francès i portugués; la resta, no.
Llista: alfabet llatí (nosaltres), ciríl·lic (rus), àrab.
- a) Quin alfabet fem servir ací? Tria: llatí / ciríl·lic.
- b) Copia una paraula del revés (d'esquierda a dreta) per a vore el que significa escriure en altre sentit: pau → up.
- c) Posa la paraula «pau» en un paper i decora-la com si fóra àrab (roda la fulla).
Veure solució
- a) Llatí.
- b) «up» — així es llig en sentit contrari; no és la paraula, és el sentit.
- c) Es valora la imitat del gest, no la correcció.
Un tria, una còpia al revés i joc decoratiu; sense terminologia.
Targetes: LLETRES «abc», CERCLES «○○», ONDES «~».
- a) Assenya la targeta del sistema amb què escrivim.
- b) Pinta amb el sistema de targetes la paraula «sol».
Veure solució
- a) LLETRES.
- b) s-o-l.
Un assenyalament i escriure les tres lletres.
El mestre ensenya una imatge d'un carrer amb rètol en alfabet llatí i una altra amb rètol xinés.
- a) Fes un cercle en la imatge que tú podries lligir.
- b) Digues: les dues imatges són carrers o boscos?
Veure solució
- a) El rètol llatí.
- b) Carrers.
Cercle en una imatge i resposta oral d'una paraula.
El mestre llig la paraula «aigua» i fa un dibuix d'una gota.
- a) Escriu la paraula «aigua» sobre les línies.
- b) Fes-li un dibuix al costat.
Veure solució
- a) aigua.
- b) (Dibuix lliure.)
Còpia d'una sola paraula sobre línies i dibuix.
3. Les classes de paraules
Les paraules es classifiquen en huit classes o categories gramaticals segons la forma (com canvien), el significat (què volen dir) i la funció (què fan en l'oració). Cinc són variables —tenen flexió de gènere i nombre, i el verb també de persona, temps i mode—: el nom, l'adjectiu, els determinants, els pronoms i el verb. Tres són invariables: l'adverbi, la preposició i la conjunció (les dues darreres formen el grup dels connectors). A més, la interjecció expressa emocions: visca, hola, xe!
Nom: designa persones, animals, objectes, llocs o idees, i pot flexionar nombre i gènere: gos, gossa, gossos, gosses. Adjectiu: senyala característiques i qualitats del nom, concorda amb ell i també flexiona: xic simpàtic, xiques simpàtiques.
Determinants: acompanyen el nom i n'hi ha de sis menes —articles (el, uns), possessius (la seua), quantitatius (molts, quatre), demostratius (aquelles), indefinits (alguns, totes) i interrogatius (quin, quines)—. Pronoms: fan les vegades del nom: jo, tu, nosaltres… i eviten repeticions: «Pep i Pau vindran demà. Ells duran fruita» (Ells = Pep i Pau).
Verb: indica accions, estats o processos i porta marques de persona, nombre, temps i mode: Et contaria una història. El capità caminava lentament. Adverbi: modifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi i expressa lloc, temps, manera, quantitat…: tard, molt, ací, bé. Preposicions: a, amb, contra, de, entre, fins, per…; conjuncions: però, i, perquè….
El truc per a no equivocarte: les paraules variables es poden transformar (afegir ‑a, ‑os, canviar de temps) i les invariables mai no canvien: prova de dir \moltos o \perès: no existeixen, perquè molt i per són invariables.
✏️ Ejemplos resueltos
• les nostres hortes noves: determinants les, nostres; nom hortes; adjectiu noves; totes en femení plural.
• Ella sempre arriba tard: pronom Ella, adverbi de temps sempre i d'afirmació…, adverbi de manera tard: cap no canvia mai de forma.
• Corre i salta, però no camines!: conjuncions i i però unixen oracions; el no* és adverbi de negació.
Activitat 1 · La graella del text de la mare
Classifiques les paraules subratllades d'un text literari en vuit categories.
Text (adaptat de Coppelius, el creador d'autòmats, de Rosa M. Colom): «La mare era blanca de pell i amb els cabells castany fosc que formaven espirals i se t'enganxaven als dits quan l'abraçaves. Els ulls, els tenia verds com una fulla d'arbre i les celles igual que dos semicercles fets amb un retolador gruixut.»
- a) Completa la graella amb les paraules subratllades: Noms, Adjectius, Determinants, Pronoms, Verbs, Adverbis, Preposicions, Conjuncions.
- b) Com en «verds com una fulla» és adverbi, però també pot ser conjunció comparativa. Explica la prova que faries per a decidir-ho.
- c) Busca en el text dues paraules que siguen del mateix camp semàntic (parts del cos) i una de la mateixa família lèxica que ull.
- d) Reescriviu la primera oració canviant mare per pare: quantes paraules has de tocar? Marca-les totes i explica la concordància.
Veure solució
- a) Noms: mare, ulls (i pell, cabells, dits… si no estan subratllats, valen). Adjectius: blanca, gruixut (i verds). Determinants: la, els, les. Pronoms: se, t', l'. Verbs: formaven, tenia, abraçaves. Preposicions: amb, de. Conjuncions: i. Adverbis: com, igual (en «igual que»).
- b) Si puc substituir-la per semblant a i introduix una comparació entre dos elements oracionals, funciona com a nexe; si només modifica l'adjectiu (verds com) i no introduïx cap verb, és adverbi de manera. Al text, «com una fulla d'arbre» comparar un sintagma: funciona de nexe comparatiu (per a moltes gramàtiques, preposició); el que importa és justificar la prova de substitució.
- c) Camp semàntic del cos: ulls, celles, dits, pell… (dous qualssevols). Família d'ull: ulleta, ullals, ullopen… (val ulleta).
- d) Cal tocar el determinant i l'adjectiu: «El pare era blanc de pell…». Concordància: el determinant i l'adjectiu copien el gènere i el nombre del nom; en pasar a masculí singular, la → el, mare → pare, blanca → blanc. Són tres canvis com a mínim.
Mateix text, paraules subratllades: «La mare era blanca … i amb els cabells … que formaven espirals i se t'enganxaven … quan l'abraçaves.»
- a) Completa la graella: Noms, Adjectius, Determinants, Pronoms, Verbs, Preposicions, Conjuncions (amb quan).
- b) Tria: blanca és un nom / un adjectiu / un verb. Justifica-ho amb el que copia.
- c) Passa La mare era blanca al masculí.
Veure solució
- a) Noms: mare, cabells, espirals. Adjectius: blanca. Determinants: la, els. Pronoms: se. Verbs: formaven, abraçaves. Preposicions: amb, de. Conjuncions: i, quan.
- b) Adjectiu: acompanya i copia el nom mare (femení singular).
- c) El pare era blanc.
Traen la fila d'adverbis (la més difícil), el banc de subratllats es reduïx i l'apartat d'anàlisi de com desapareix.
Banc de paraules del text: mare, blanca, la, formaven, amb, i.
- a) Coloca cada paraula del banc en la seua columna: NOM · ADJETIU · DETERMINANT · VERB · PREPOSICIÓ · CONJUNCIÓ.
- b) Digues en veu alta per què formaven és un verb.
Veure solució
- a) NOM: mare · ADJETIU: blanca · DETERMINANT: la · VERB: formaven · PREPOSICIÓ: amb · CONJUNCIÓ: i.
- b) Perquè indica allò que feien (acció) i pot canviar: formava, formarem, formaven.
El banc ja tria les paraules: només cal col·locar-les en sis columnes; la justificació és oral.
Fitxes: MARE, BLANCA, FORMAVA, AMB. Caixes: NOM · ADJETIU · VERB · ALTRES.
- a) Fes quatre montons amb les fitxes.
- b) Digues en veu alta el muntó on has posat AMB.
Veure solució
- a) NOM: MARE · ADJETIU: BLANCA · VERB: FORMAVA · ALTRES: AMB.
- b) A la caixa ALTRES (és una preposició).
Quatre fitxes i quatre caixes; la preposició es queda en «altres» per a no carregar la classificació.
El mestre diu tres paraules: «gossa», «bonica», «corre».
- a) Assenya la targeta NOM si és un nom, la targeta ADJETIU si és un adjectiu o la targeta VERB si és una acció.
- b) Repetix el gest de corre amb el cos.
Veure solució
- a) gossa → NOM; bonica → ADJETIU; corre → VERB.
- b) Còrrer amb el cos o amb el dit.
Targetes i cos: tres paraules, modelat oral, res escrit.
Activitat 2 · El fragment de Moccia
Lliges un text narratiu i comptes, copies i anotau les categories.
Fragment (adaptat de A tres metres sobre el cel, F. Moccia): «Una brisa lleugera mou les capçades dels arbres. Se sent sola i perduda. A esta hora és veritat. Té por. A la dreta, lluny, sent renillar uns cavalls. Estables perduts enmig de camps foscos. Es dirigix cap al xicotet far. Camina lentament, arran del mur, amb la mà recolzada sobre la tanca, atenta on fica els peus, entre matolls d'herba alta i silvestre. Hi pot haver escurçons? Un vell record del llibre de ciències la tranquil·litza. Els escurçons no ixen de nit. Però els ratolins, sí.»
- a) De qui parla el text? Com ho saps si el nom del personatge no hi apareix mai?
- b) Copia tots els adverbis de lloc i tots els de manera.
- c) Quants adjectius hi ha en «sola i perduda», «camps foscos», «xicotet far», «herba alta i silvestre»? Conta'ls i enumera'ls.
- d) Anota tots els verbs de la primera conjugació (‑ar) i un d'una altra conjugació.
Veure solució
- a) D'una xica: ho deduïm de les marques de femení dels adjectius (sola, perduda, atenta) que funcionen com a claus gramaticals del personatge.
- b) Lloc: acà, «a la dreta», «lluny», «enmig (de)», «cap al far», «arran del mur», «sobre la tanca»; temps: «de nit»; manera: lentament. (Es valora trobar lluny i lentament.)
- c) Sis: sola, perduda, foscos, xicotet, alta, silvestre.
- d) Són de primera conjugació, perquè l'infinitiu acaba en ‑ar: renillar, i també camina (caminar), fica (fixar) i tranquil·litza (tranquil·litzar). Sent, té i ixen no ho són.
«Se sent sola i perduda. A la dreta, lluny, sent renillar uns cavalls. Camina lentament, arran del mur. Els escurçons no ixen de nit.»
- a) Rodreja els adjectius: sola / cavalls / perduda / mur.
- b) Copia els dos adverbis que hi ha en el fragment (lluny, lentament) i digues què modifica cadascun.
- c) Tria: ixen és un nom / un verb.
Veure solució
- a) sola i perduda.
- b) lluny modifica on sent els cavalls (lloc); lentament modifica com camina (manera).
- c) Un verb.
El text baixa a quatre frases, els adverbis estan acotats en l'enunciat i l'última pregunta és tancada.
Banc: sola, lentament, renillar, nit.
- a) Uneix cada fitxa amb la seua classe: ADJECTIU · ADVERBI · VERB · NOM.
- b) Digues en veu alta quin mot del fragment diu com camina la xica.
Veure solució
- a) sola → ADJECTIU; lentament → ADVERBI; renillar → VERB; nit → NOM.
- b) lentament.
Quatre fitxes amb la classe donada i una pregunta oral de comprensió.
Fitxes: SOLA, CAVALLS, CAMINA.
- a) Posa cada fitxa en el montó que li tocare: COSA, QUALITAT, ACCIÓ.
- b) Fes el gest de camina.
Veure solució
- a) SOLA → QUALITAT; CAVALLS → COSA; CAMINA → ACCIÓ.
- b) Gest de caminar.
Etiquetes semàntiques (cosa/qualitat/acció) en lloc de noms gramaticals.
El mestre llig: «La xica camina lentament.»
- a) Camina tu també a poc a poc mentre l'mestre llig.
- b) Repetix la frase assenyalant la paraula que diu COM camina.
Veure solució
- a) Caminar pausat.
- b) «lentament».
Totalment oral i corporal; la meta es comprova assenyalant.
Activitat 3 · Variables o invariables
Apliques la prova de la flexió per a separar uns grups d'altres.
Llista: blanc, aquell, per, molt, córrer, ahir, amb, les.
- a) Clasifica-les en variables i invariables i explica la prova que has fet a cadascuna.
- b) Aplia la prova del plural a aquell i la del temps a córrer: escriu les formes que eixixen.
- c) Per què ahir és invariable si es pot entendre de formes? Argumenta: una paraula és invariable quan…
- d) Inventa una oració amb un determinant demostratiu, un nom i un adjectiu, tot concordat en femení plural.
Veure solució
- a) Variables: blanc (blanca/blancs), aquell (aquella/allò/allòs? —aquells), córrer→corro, correries (el verb és variable). Invariables: per, molt, ahir, amb, les — «molt» sembla variable (molts) per a tot és… Compte: molts eixix! Per tant molt és variable (quantitatiu): la llista correcta: variables = blanc, aquell, molt, córrer; invariables = per, ahir, amb, les.
- b) aquell → aquells; córrer → corro/corries/correrem.
- c) Quan no admet cap canvi de forma en cap context, no quan «no se'n veu cap». Ahir no fa \ahirs ni \ahira: invariable.
- d) Per exemple: Aquestes hores noves… — model: «Aquelles taronges madures omplin la caixa» (determinant + nom + adjectiu, femení plural).
Llista: blanc, per, molt, les.
- a) Fes dos llistes: les que canvien i les que no.
- b) Escriu el plural de blanc i un femení.
- c) Rodeja: per canvia de forma o no? sí / no.
Veure solució
- a) Canvien: blanc, molt (molta/molts). No canvien: per, les.
- b) blancs, blanca.
- c) no.
Quatre paraules, dues columnes i una prova tancada.
Fitxes: GOSSES, PER, BLANCA, MOLT.
- a) Posa-les en el montó CAMVIA o NO CAMVIA.
- b) Digues en veu alta per què gosses està en CAMVIA.
Veure solució
- a) CAMVIA: gosses, blanca, molt. NO CAMVIA: per.
- b) Perquè ve de gos/gossa: si afegixo ‑os canvia.
Fitxes físiques i justificació oral.
El mestre diu «gos». Tu dius «gossa» (cambi). Després diu «per»: no hi ha cambi.
- a) Fes el gest de CANVI (espatles amunt i avall) amb les paraules que poden canviar; NO CANVI (palma única) amb les que no.
- b) Digues en veu alta una paraula que puga canviar.
Veure solució
- a) gos → CANVI; per → NO CANVI; xica → CANVI; amb → NO CANVI.
- b) Exemple propi.
Tot amb gestos i una paraula produïda oralment.
La targeta CANVI és verda; la targeta NO CANVI, roja.
- a) El mestre llig: llibre, sobre, roig. Ensenya la targeta verda o roja.
- b) Digues el plural d'una de les que poden canviar.
Veure solució
- a) llibre→verda; sobre→verda; roig→verda. Si el mestre diu amb o ahir: roja.
- b) Per exemple: llibres.
Dues targetes i un sol plural produït.
Activitat 4 · Els sis determinants
Distinguis articles, possessius, quantitatius, demostratius, indefinits i interrogatius.
Oracions: 1) «Les taronges de la colla són grans.» 2) «La seua cosina ve de l'Alcúdia.» 3) «Quatre caixes ja estan plenes.» 4) «Aquelles moreres no es cullen.» 5) «Alguns veïns vindran a la vesprada.» 6) «Quina hora és?»
- a) Classifica el determinant de cada oració: article, possessiu, quantitatiu, demostratiu, indefinit o interrogatiu.
- b) Explica quina diferència hi ha entre aquelles i algunes quant a precisió del que determinen.
- c) Canvia el determinant de la 3 per un altre de la mateixa mena i di què passa amb el nom.
- d) Escriu dues oracions noves: una amb un possessiu i una amb un indefinit, i assenya'ls.
Veure solució
- a) 1) article; 2) possessiu; 3) quantitatiu; 4) demostratiu; 5) indefinit; 6) interrogatiu.
- b) Aquelles senyala amb precisió (indicà la situació respecte del parlant: lluny); algunes no diu quines, determinen amb poca precisió.
- c) Per exemple «Vuit caixes»: el nom seguix igual, caixes, perquè el determinant copia el nombre, no l'influïx. Si el canvi fora de quantitat singular (una caixa), el nom hauria de passar a singular: concordança.
- d) Resposta oberta concordada: «La meua germana estudia», «Unes quantes veïnes aplaudiren».
Oracions: «Les taronges són grans.» «La seua cosina ve de l'Alcúdia.» «Quina hora és?»
- a) Tria la mena de cada determinant: article / possessiu / interrogatiu.
- b) Canvia Les per Aquelles: què canvien de significat?
- c) Escriu una oració amb molts i assenya'l.
Veure solució
- a) Les → article; La seua → possessiu; Quina → interrogatiu.
- b) Aquelles concreta quines taronges (les llunyanes); les no en fa selectives: són totes les del context.
- c) Per exemple: «Molts veïns van vindre.»
Tres oracions i triar entre les tres menes donades; el canvi de sentit es diu en una frase.
Banc: article (el, la) · possessiu (meua) · demostratiu (aquell).
- a) Uneix cada fitxa amb la seua mena.
- b) Rodreja el demostratiu: el / aquell / meua.
Veure solució
- a) el/la → article; meua → possessiu; aquell → demostratiu.
- b) aquell.
Tres menes amb un exemple cadascuna; unint i rodrejant.
Fitxes: EL, LA MEUA, AQUELL.
- a) El mestre diu «el que senyala, el que és meu, el que acompanya»: tu assenyes.
- b) Abraca la fitxa LA MEUA: els possessius són del que parla.
Veure solució
- a) senyala → AQUELL; és meu → LA MEUA; acompanya el nom nu → EL.
- b) (gest).
Instruccions orals amb fitxes grans; una sola idea: el possessiu és «meu».
El mestre diu: «el llibre», «el meu llibre», «aqueix llibre».
- a) Assenya't a tu mateix quan sentes el que és teu; assenya el de lluny quan sentes el d'aqueix.
- b) Repetix «el meu llibre».
Veure solució
- a) «el meu» → mà al pit; «aqueix» → braç estirat.
- b) Repetició oral.
Gestos i repetició; no hi ha classificació escrita.
Activitat 5 · Pronoms: dir-ho sense repetir
Uses pronoms per a evitar repeticions i reconéixes a qui es referixen.
Parells del llibre: 1) «Pep i Pau vindran demà. Ells duran fruita.» 2) «He amagat el llapis i ara no el trobe.» 3) «Les xiques van vindre i les he vistes.»
- a) Di a qui o a què es referix cada pronom i reescriu l'oració sense ell (com tornaria a sonar?).
- b) Explica per què els pronoms són útils en un text: posa l'exemple del llapis.
- c) Substitueix el nom repetit per un pronom: «La Marta ama la Marta?» → «La Marta s'ama?» (pronom reflexiu). Comenta el canvi de significat.
- d) Escriu un diàleg de dues intervencions on el segon parlant use un pronom en lloc d'un nom llarg.
Veure solució
- a) 1) Ells = Pep i Pau; sense pronom: «Pep i Pau vindran demà. Pep i Pau duran fruita.» 2) el = el llapis: «…ara no trobe el llapis.» 3) les = les xiques: «…i he vistes les xiques.»
- b) Eviten repeticions carregoses i fan el text més lleuger: «He amagat el llapis i ara no el trobe» sona millor que repetir el llapis.
- c) Sense el pronom reflexiu, «La Marta ama la Marta» és estrany i redundante; s'ama indica que l'acció recau sobre la mateixa subjecte… En este cas el pronom s' és reflexiu: el significat passa d'una repetició xocant a una oració natural amb subjecte i objecte idèntics.
- d) Per exemple: —«Has guardat els patins?» —«Sí, els he guardats al traster.»
«Pep i Pau vindran demà. Ells duran fruita.» / «He amagat el llapis i no el trobe.»
- a) Uneix cada pronom amb allò que substituir: Ells → …; el → …
- b) Reescriu la primera oració sense pronom i di què passa llegint-la.
- c) Completa amb un pronom: «Les ntaronges ja les he collides» → «He collides ___».
Veure solució
- a) Ells → Pep i Pau; el → el llapis.
- b) «Pep i Pau vindran demà. Pep i Pau duran fruita»: sona repetitiu; el pronom ho arregla.
- c) «…les he collides.»
Dos exemples del llibre i una substitució guiada; la reescriptura només per a oir la repetició.
Fitxes: ELLS · EL · LES. Caixes: PEP I PAU · LLAPIS · XIQUES.
- a) Uneix la fitxa amb la caixa on va.
- b) Digues una frase amb «ells».
Veure solució
- a) ELLS → Pep i Pau; EL → llapis; LES → xiques.
- b) Per exemple: «Ells juguen a pilota.»
Parelles físiques i una frase oral.
Targetes: una imatge de dos xics (PEP I PAU) i un dit assenyalant (ells).
- a) Ensensya la targeta que fa estalvis de «Pep i Pau».
- b) Fes el gest d'assenyalar dos amics i di «ells».
Veure solució
- a) La del dit: ELLS.
- b) Gest + «ells».
Una sola equivalència, amb gest.
El mestre diu: «El llapis». Després diu: «No ___ trobe».
- a) Tria la targeta que va en el buit: el / la / els.
- b) Repetix la frase completa: «No el trobe».
Veure solució
- a) el.
- b) «No el trobe.»
Tria de targeta i repetició coral.
Activitat 6 · Quatre oracions de deu paraules
Produïx oracions llargues i identifica les categories que has usat.
Consigna de producció lliure amb llista de verificació de categories (nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció).
- a) Escriu quatre oracions de més de deu paraules cadascuna, cadascuna sobre un tema diferent (esport, música, natura, tecnologia).
- b) En cada oració, assenya amb colors distints un nom, un verb, un adjectiu i un adverbi.
- c) De quines categories n'has fet servir menys? Compta-ho en una taula de 8 files.
- d) Reescriu la que menys t'haja eixit afillada afegint-hi una conjunció i una preposició.
Veure solució
- a) Resposta oberta; criteri: >10 paraules, sentit complet, ortografia.
- b) Es valora que l'alumne siga capaç d'assenyar cada categoria amb raó (no per colors cecs).
- c) Solén faltar pronoms i conjuncions: la taula ho farà visible; si n'hi ha 0 de cap, no compta com a oració completa.
- d) Per exemple: «Ahre va ploure molt i els xiquets del pati van eixir corrents.»
Model: «La meua cosina de l'Alcúdia sempre porta taronges en la motxilla.» (9 paraules)
- a) Copia el model i allarga'l fins a 10 paraules o més.
- b) Assenya un nom, un verb i un adjectiu de la teua oració.
- c) Quina categoria no has fet servir? Tria'n una i afegix-la.
Veure solució
- a) Per exemple: «…i les reparteix entre els veïns.»
- b) cosina (nom), porta (verb), meua (adjectiu-possessiu o determinant, segons anàlisi: accepta).
- c) Per exemple el pronom les o la conjunció i.
Una sola oració des d'un model copiat; assenyar tres categories i completar-ne una de donada.
Oració amb buits: «___ (determinant) gos ___ (verb) ___ (adverbi) pel ___ (nom).»
- a) Completa els buits segons la marca que hi va.
- b) Llig en veu alta la teua oració.
Veure solució
- a) «El gos corre ràpid pel carrer.» (accepta qualsevol opció de la classe indicada).
- b) Lectura en veu alta.
Estructura buidada amb la classe de cada paraula escrita dins del buit; l'ortografia no es penalitza.
Bancos: EL/LA · CORRE/SAUTA · MOLT/POC · CARRER/TERRA.
- a) Fes una oració triant una paraula de cada banc, en ordre.
- b) Llig-la en veu alta al company.
Veure solució
- a) «El terra corre molt carrer» NO: cal triar un ordre amb sentit → «El carrer corre…» tampoc. Model vàlid: «El gos corre molt pel carrer» — el banc guia, l'ordre el posa l'alumne.
- b) Lectura oral.
Banc de quatre columnes d'on pillar; només una oració.
Fitxes de colors: BLAU=nom, VERD=verb, GROC=adjectiu.
- a) Colpeja la taula i digues una paraula de cada color.
- b) Digues les tres juntes i fes una oració.
Veure solució
- a) Exemples: gat (azul), dorm (verd, groc) grossa (groc).
- b) «Gat grossa dorm» → «La gata grossa dorm.»
Producció oral amb colors com a suport; es corregeix l'article «la gat» en eixir.
4. Els sintagmes
Un sintagma és una paraula o un grup de paraules que fan una funció dins de l'oració. Fixa't: «La mare somreia» — tot el grup «La mare» fa la mateixa feina (qui somriu) que faria «Ella» sola. Totes les paraules del grup giren al voltant d'una de nucli, la que mana: si la trauras, el sintagma es trenca.
Segons la categoria gramatical del nucli, distingim cinc classes de sintagmes. Sintagma nominal (SN): el nucli és un nom o un pronom —el pare de Miquel, cap d'elles, tota la classe—. Sintagma verbal (SV): el nucli és un verb —no anirem a la biblioteca, tinc molta son—.
Sintagma adjectival (SAdj.): el nucli és un adjectiu —vermell, un poc cansat, preocupat pel medi ambient—. Sintagma adverbial (SAdv.): el nucli és un adverbi —tard, molt lluny de ma casa—. Sintagma preposicional (SPrep.): no té nucli lexical propi; va format per una preposició seguida d'un sintagma nominal —des de ca sa tia, sense ganes.
El truc dels matrioshka: els sintagmes caben uns dins d'altres. A «La mare somreia contenta tot el matí al costat de la finestra» hi ha un SN (La mare), un SV que abarca tota la resta (somreia contenta…), un SAdj (contenta), un SAdv (tot el matí) i un SPrep (al costat de la finestra) dins del qual s'amaga un altre SN (la finestra).
✏️ Ejemplos resueltos
• no anirem a la biblioteca: el nucli és anirem (verb), així que tot el sintagma és SV; «a la biblioteca» és un SPrep que hi penja dins.
• un poc cansat: nucli = cansat (adjectiu); un poc l'acompanya → SAdj.
• sense ganes: preposició sense + SN ganes → SPrep., encara que siga de només dues paraules.
Activitat 1 · Cinc caixes, cinc sintagmes
Identifiques la classe de sintagma pel nucli, amb exemples del llibre.
Sintagmes del llibre: 1) el pare de Miquel · 2) tinc molta son · 3) un poc cansat · 4) molt lluny de ma casa · 5) des de ca sa tia · 6) cap d'elles.
- a) Subratlla el nucli de cada sintagma i digue'n la classe (SN, SV, SAdj., SAdv., SPrep.).
- b) El 5 i el 2 contenen altres sintagmes dins: descompon-los (p. ex. des de [ca sa tia]₍SN₎).
- c) Inventa un sintagma de cada classe i escriu-los en una llista vertical.
- d) Per què cap d'elles és nominal si la última paraula («elles») és un pronom i no un nom? Resol el dubte amb la definició de nucli.
Veure solució
- a) 1) SN (nucli: pare) · 2) SV (tinc) · 3) SAdj (cansat) · 4) SAdv (lluny) · 5) SPrep (des de) · 6) SN (cap, pronom nucli).
- b) 2) SV: tinc + [molta son]SN, i dins [molta son]: det + nom. 5) SPrep: des de + [ca sa tia]SN.
- c) Resposta oberta: per exemple — SN: la meua cosina; SV: va cantar una cançó; SAdj: molt contents; SAdv: ací mateix; SPrep: per al concert.
- d) Perquè el nucli del SN pot ser un pronom (la definició diu «nom o pronom»): a cap d'elles, cap és pronom indeterminat i mana, i d'elles hi penja com a SPrep.
Sintagmes: 1) el pare de Miquel · 2) tinc molta son · 3) un poc cansat · 4) des de ca sa tia.
- a) Subratlla el nucli i escriu la classe: SN · SV · SAdj · SPrep.
- b) Torna a fer-ho amb 6 sintagmes inventats? Escriu'n només dos, un de cada classe que tu triés.
Veure solució
- a) 1) pare → SN · 2) tinc → SV · 3) cansat → SAdj · 4) des de → SPrep.
- b) Resposta oberta ben rotulada.
Quatre sintagmes en lloc de sis, sense anàlisi interna; la producció baixa a dos.
Caixes etiquetades: SN · SV · SAdj · SAdv · SPrep. Fitxes: la classe sencera, va riure molt, ben prompte, sobre la taula, fart de córrer.
- a) Fes dos sintagmes per caixa… per a començar, un per caixa, i justifica oralment on poses va riure molt.
Veure solució
- a) SN: la classe sencera; SV: va riure molt (nucli: riure); SAdv: ben prompte; SPrep: sobre la taula; SAdj: fart de córrer. Justificació oral: «va riure molt» és SV perquè mana el verb.
Fitxes físiques, un sintagma per caixa i una sola justificació oral.
Fitxes: el gat (SN dibuixat sencer), dorm (SV), sobre la cadira (SPrep).
- a) Colpeja el nucli: on faries el colp més fort?
- b) Ordena les tres fitxes fent una oració i llig-la.
Veure solució
- a) gat, dorm, cadira: els nuclis fan colp fort.
- b) «El gat dorm sobre la cadira.»
Només tres sintagmes ja rotulats; l'activitat és muntar l'oració.
El mestre llig: «La meua mare camina lentament per la platja.»
- a) Pica la taula quan sentes el verb (el nucli manaire).
- b) Assenya amb el dit el grup que diu on camina.
Veure solució
- a) Pica en «camina».
- b) «per la platja» (SPrep).
Oral i corporal: picar i assenyalar; es diu la classe al final.
Activitat 2 · Descompon l'oració
Reconegues els sintagmes que formen una oració i la seua funció.
Oració: «Les alumnes de 2n B van organitzar una exposició sobre mosaics romans en el pati de l'institut.»
- a) Separa l'oració en dos grans sintagmes (SN i SV) i marca on comença i acaba cadascun.
- b) Dins del SV, identifica un SPrep i, dins d'ell, l'SN que l'acompanya.
- c) Canvia «en el pati de l'institut» per un SAdv: reescriu l'oració amb ací ben col·locada.
- d) Quants sintagmes en total? Compta'ls tots (els que caben dins també) i fes la llista.
Veure solució
- a) SN: «Les alumnes de 2n B» · SV: «van organitzar una exposició sobre mosaics romans en el pati de l'institut».
- b) SPrep: «sobre mosaics romans» (i «en el pati de l'institut»); SN intern: «mosaics romans», «el pati de l'institut».
- c) «Les alumnes de 2n B van organitzar ací una exposició sobre mosaics romans.»
- d) SN subjecte (1) + SV (2) + SPrep «de 2n B» (3) dins del subjecte + SN «una exposició» (4) + SPrep «sobre mosaics romans» (5) + SPrep «en el pati de l'institut» (6) + SN «el pati de l'institut» (7) + SAdj? romans dins (8, opcional). Es valora el recompte raonat: entre 7 i 9 segons fins on descomponges.
Oració: «La meua cosina guarda taronges al rebost de la iaia.»
- a) Separa en SN i SV amb una barra: «… | …».
- b) Subratlla el SPrep que hi ha dins del SV.
- c) Digues quin sintagma podries substituir per un sol adverbi (p. ex. ací) i reescriu l'oració.
Veure solució
- a) «La meua cosina | guarda taronges al rebost de la iaia.»
- b) «al rebost de la iaia» (SPrep).
- c) «La meua cosina guarda taronges ací.»
Una barra per a separar, un SPrep per a subratllar i la substitució ja exempleada a l'enunciat.
Oració: «La iaia guarda taronges al rebost.» Targetes: QUI? / QUÈ FA? / QUÈ? / ON?
- a) Uneix cada targeta amb el tros d'oració que correspon.
- b) Digues en veu alta quin tros és el verb.
Veure solució
- a) QUI? → La iaia · QUÈ FA? → guarda · QUÈ? → taronges · ON? → al rebost.
- b) «guarda».
Preguntes-semàfor en lloc d'etiquetes gramaticals; unions amb fletxes.
Oració: «El gat negre dorm al sofà.»
- a) Assenya amb els dits: primer el qui, després el què fa, després on.
- b) Fes la prova de levar-lo: lleva «al sofà» i digues si l'oració seguix tenint sentit.
Veure solució
- a) El gat negre → qui; dorm → què fa; al sofà → on.
- b) «El gat negre dorm»: sí, seguix sent oració; el SPrep era informatiu, no obligatori.
Oral i amb els dits; una prova que es respon en una frase.
El mestre llig: «Els xiquets del barri juguen a la plaça.»
- a) Bata aplaudiments: 1 quan sentes qui juguen, 2 quan sentes el verb, 3 quan sentes el lloc.
- b) Repetix la frase tocant el lloc.
Veure solució
- a) 1 aplaudiment: «Els xiquets del barri»; 2: «juguen»; 3: «a la plaça».
- b) «…a la plaça.»
Aplaudiments comptats; cap escriptura.
Activitat 3 · Inventa amb l'estructura donada
Construeixes oracions seguint una plantilla de sintagmes.
Estructures del llibre (p. 27): 1) Det + nom + SPrep + verb + nom + SAdj. 2) Det + nom + van arribar + SAdv. 3) SAdv + SN + verb + Det + nom.
- a) Inventa una oració per a cada estructura i rotula cada tros amb la seua etiqueta.
- b) Compara la teua oració 2 amb la d'un company: en què s'assemblen i en què es diferencien?
- c) Modifica l'estructura 1 afegint-hi un SAdj. al primer nom: escriu la nova oració.
- d) Inventa una cinquena estructura, barreja almenys 4 classes i intercanvia-la amb un company perquè l'complete.
Veure solució
- a) 1) «La iaia de Xàtiva va cosir un vestit ben llarg.» 2) «Els excursionistes van arribar esgotats tard.» 3) «A la vora del riu els xiquets van mullar les sabates.» — amb tot rotulat.
- b) Resposta oberta: mateixa columna vertebral (Det+nom+van arribar), distint adverbi final.
- c) «La menuda iaia de Xàtiva…»; la plantilla eixix: Det + SAdj + nom + SPrep + verb + nom + SAdj.
- d) Resposta oberta; p. ex.: «SN + SPrep + verb + SAdv + SAdj.» → «La collita del mas es ven cara ací i ràpid.»
Estructura: Det + nom + van arribar + SAdv. Model: «Els ciclistes van arribar prompte.»
- a) Escriu la teua oració amb eixa estructura canviant el nom i l'adverbi.
- b) Subratlla el nucli del sintagma final.
Veure solució
- a) Per exemple: «Les excursionistes van arribar esgotades…», compte: esgotades és adjectiu; millor: «van arribar tard».
- b) L'adverbi nucli: tard.
Una sola estructura amb model fet; es canvien dos peces.
Banc per a l'estructura «Els ___ van arribar ___»: noms xiquets, futbolistes, veïnes; adverbis tard, prompte, eixa nit.
- a) Completa l'oració triant una fitxa de cada columna.
- b) Llig-la en veu alta.
Veure solució
- a) «Els futbolistes van arribar prompte.» (qualsevol combinació).
- b) Lectura oral.
Oració tancada amb dos buits i banc visual.
Fitxes: els xiquets | van arribar | tard.
- a) Muntar-les en ordre i lligir la frase.
- b) Canvia «tard» per la fitxa «prompte».
Veure solució
- a) «Els xiquets van arribar tard.»
- b) «…van arribar prompte.»
Tres fitxes físiques, intercanviar una.
El mestre diu: «Els xiquets van arribar…», i fa una pausa.
- a) Completa en veu alta amb una paraula que diga COM o QUANT de temps després van arribar.
- b) Assenya amb el dit la paraula que has afegida.
Veure solució
- a) «…tard», «…prompte», «…eixos dies».
- b) (Gest).
Pregunta incompleta oral i compliment gestual.
Activitat 4 · El truc del nucli: prova de substitució
Aplicau la prova de canviar el sintagma per una sola paraula per a trobar-ne la classe.
Proves: si el grup es pot canviar per un NOM o PRONOM → SN; per un VERB → SV; per un ADJECTIU → SAdj.; per un ADVERBI (ací, ahir, molt, així) → SAdv.
- a) Aplica la prova a «la nit passada», «sobre la cadira», «molt cansats» i «serà un desastre»: quina classe és cada grup?
- b) Per què «sobre la cadira» NO passa la prova de l'SN tot i tindre un nom dins? Explica-ho amb la preposició.
- c) Inventa un SPrep que es puga substituir per ací i un SN que es puga substituir per això: posa'ls en oracions.
- d) Un company diu que «molt» sempre és adverbi. Fes-li dos contraexemples amb «molt» de determinant i de nucli.
Veure solució
- a) «la nit passada» → ahir (SAdv de temps, nucli nit… compte: tot el grup funciona com a adverbi temporal; com a sintagma, SAdv o SN temporal — accepta raonada); «sobre la cadira» → SPrep (nucli de funció locativa, substitueix ací); «molt cansats» → SAdj (substituïx cansats); «serà un desastre» → SV (nucli: serà).
- b) Perquè el grup comença per preposició: la preposició sobre encapçala i no es pot llevar; el nom és el nucli del sintagma dins del SPrep, no del grup sencer.
- c) Per exemple: «Deixa la motxilla damunt de la tauleta (= ací)» i «Estos dos llibres nous (= això) pesen molt.»
- d) Det: «Molts veïns aplaudiren» (acompanya un nom). Nucli/atribut: «Estic molt» no val; el contraexemple net és «Això és molt»… La resposta esperada: com a pronom o determinant: «Molta aigua», «Vols molt?» — molt acompanyant nom = determinant; a «molt bé» és adverbi modificantd'altre adverbi. Qui diguera «sempre adverbi» oblida els determinants quantitatius molta/molts*.
Regla del tram: els grups es poden xicotetizar. «la meua germana petita» → «ella». «sobre la cadira» → «ací». «estava molt cansada» → «cansada».
- a) Xicotetiza aquestos tres grups: «el gos del veí» → …, «cap al riu» → …, «van nanejar un gelat» → …
- b) Digues quina paraula va quedar de cada grup (la que mana).
Veure solució
- a) «el gos del veí» → ell o el gos; «cap al riu» → ací; «van nanejar un gelat» → van nanejar.
- b) gos/ella, ací/riu, van nanejar.
La prova es dona ja feta en tres exemples i només cal imitar-la; sense nomenclatura SPrep.
Fitxes grosses: «el meu gat gris» i «gato»; «al mercat» i «ací»; «va córrer molt» i «córrer».
- a) Uneix cada parell: quina fitxa xicoteta substitueix la gran.
- b) Digues quin tros de la fitxa grossa era el que manava.
Veure solució
- a) gat ↔ el meu gat gris; ací ↔ al mercat; córrer ↔ va córrer molt.
- b) gat, mercat, córrer.
Parelles visuals de substitució.
El mestre diu «la meua amiga de Valéncia».
- a) Substituïx-la en veu alta per una paraula sola.
- b) Assenya't a tu mateix o a l'amiga imaginary.
Veure solució
- a) «ella».
- b) (Gest).
Una sola substitució oral.
Dues caixes: PERSONA/COSA i LLOC.
- a) El mestre diu un grup («el gos roig», «dintre del calaix», «la meua motxilla»): tu el poses en la caixa de persona/cosa o de lloc.
- b) Digues per què «dintre del calaix» va on va.
Veure solució
- a) gos roig i motxilla → persona/cosa; dintra del calaix → lloc.
- b) Perquè diu ON estan les coses, no què són.
Dues caixes semàntiques i una raó oral.
Activitat 5 · Ampliar o xicotetizar
Expandixes un sintagma nu fins a la classe que se't demane.
Nuclis nus: far (per a fer un SN), brillava (per a un SV), lluminós (per a un SAdj), lluny (per a un SAdv).
- a) Amplia far fins a un SN amb determinant i un adjectiu.
- b) Amplia brillava fins a un SV amb un SPrep de lloc.
- c) Amplia lluminós fins a un SAdj amb un adverbi de quantitat.
- d) Amplia lluny fins a un SAdv complet, com l'exemple del llibre (molt lluny de ma casa).
Veure solució
- a) «El far xicotet», «Aquell far blanc».
- b) «brillava sobre la mar».
- c) «realment lluminós», «poc lluminós».
- d) «massa lluny del poble», «molt lluny de ma casa».
Nuclis: far, brillava, lluminós.
- a) Fes un SN amb determinant al davant de far.
- b) Amplia brillava afegint-li on.
- c) Amplia lluminós afegint-li «molt» o «poc».
Veure solució
- a) «El far».
- b) «brillava sobre la mar».
- c) «molt lluminós».
Tres ampliacions d'una sola peça cadascuna.
Fitxa: EL FAR. Fitxes addicionals: xiquet, sobre la mar, molt.
- a) Fes l'oració més llarga que pugues amb totes les fitxes.
- b) Llig-la en veu alta.
Veure solució
- a) «El far xiquet brillava molt sobre la mar.» (o sense afegir brillava: «El xiquet far…») — val la millor combinació possible.
- b) Lectura.
Ampliar movent fitxes físiques.
El mestre diu «el far».
- a) Fes-lo més llarg: afig una paraula que diga com és.
- b) Afig ara una que diga on.
Veure solució
- a) «El far alt».
- b) «…sobre la mar».
Ampliació oral d'una paraula per torn.
Dibuix: un far xicotet sobre la mar.
- a) Di una oració mirant el dibuix.
- b) Afig-li tu una paraula de més.
Veure solució
- a) Per exemple: «El far brilla».
- b) «El far llunyà brilla».
Des d'una imatge, sense nuclis abstractes.
Activitat 6 · Buscats: sintagmes en un text real
Troba sintagmes reals en un text i classifica-los: caça de sintagmes.
Paragraf: «El dimarts al matí, la classe de 2n B va fer una eixida al cim del Castellet. Des del camí, la vista de la Costera era impressionant: camps d'oliveres, teulades roges i, molt lluny, la mar. Els alumnes tornaren cansats però contents.»
- a) Troba i copia un SPrep de temps, un SPrep de lloc i un SPrep d'origen/punt de vista.
- b) Copia tots els SN que tinguen determinant i digues quin tipus de determinant porta cadascun.
- c) Troba un SAdj i un SAdv i digues a quin sintagma pertanyen.
- d) Reescriu la primera oració canviant el SPrep de temps per un adverbi (ahir) i justificant el canvi de determinant si n'hi ha.
Veure solució
- a) Temps: «El dimarts al matí» (o «al matí»); lloc: «al cim del Castellet», «des del camí» (origen: «Des del camí», «del mas»).
- b) «la classe» (article), «la vista» (article), «els alumnes» (article), «2n B» (possessiu numeral?). Es valora article com a determinant principal.
- c) SAdj: «cansats però contents», «impressionant» (atribut). SAdv: «molt lluny» (dins del parèntesi).
- d) «Ahir, la classe…»: l'adverbi ahir substitueix tot el SPrep de temps; no cal cap altre canvi. Si canviàvem «el dimarts» per «dimarts passat» també és SPrep→SAdv segons anàlisi: s'accepta raonat.
Paràgraf retallat: «El dimarts, la classe va fer una eixida al cim. Des del camí, la vista era impressionant. Els alumnes tornaren cansats.»
- a) Copia el SPrep de lloc.
- b) Rodreja el nucli del subjecte: la classe / eixida.
- c) Troba l'adjectiu i digues què qualifica.
Veure solució
- a) «al cim» i «des del camí».
- b) la classe.
- c) impressionant (qualifica la vista) / cansats (els alumnes).
Text retallat i una pregunta tancada per a la cerca.
Targetes: «DESMATEIXAT», «AL MATÍ», «ELS ALUMNES», «DE LA CLASSE».
- a) Rodreja les dues fitxes que comencen per una preposició.
- b) Digues en veu alta què diuen (temps? lloc? possessió?).
Veure solució
- a) «AL MATÍ» i «DE LA CLASSE».
- b) al matí → quan; de la classe → de qui.
Detectar SPrep perquè comença per preposició; lectura oral del sentit.
El mestre llig «Els alumnes de la classe van anar al cim.»
- a) Assenya el tros que comença per «de».
- b) Assenya el tros que comença per «a».
Veure solució
- a) «de la classe».
- b) «al cim».
Cerca per la primera lletra del tros; assenyalar, no escriure.
Dibuix d'una excursió: xiquets, un camí, un cim, un sol.
- a) Fes una oració assenyalant el dibuix.
- b) Afig-hi un tros que diga ON.
Veure solució
- a) Per exemple: «Els xiquets miren el cim».
- b) «…des del camí».
Producció des d'una imatge.
5. Els signes de puntuació
Els signes de puntuació són marques gràfiques que indiquen les pauses o l'entönació de les oracions d'un text. Són necessaris per a fer-ne comprensible el contingut i facilitar-ne la lectura. El punt (.) marca el final d'una oració, d'un paràgraf o d'un text. La coma (,) indica una pausa menor.
La coma s'usa: a) per a separar els elements d'una enumeració o els membres d'una oració composta: Identifica els determinants, els adjectius, els adverbis i els verbs; b) quan hi ha un incís: Esmenta, almenys, dues fórmules d'inici; c) per a marcar el vocatiu i el destinatari d'una carta: Escolta, Helena, jo no vull eixir. / Benvolgut amic,. Recorda: mai no es posa coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.
El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt: separa elements d'una enumeració quan ja hi ha comes dins de cada element (En concurs de poesia, Maria Molins; en disseny, Assumpció Fuster; en cartells, Josep Roig) o dues oracions estretament relacionades pel sentit. Els dos punts (:) introduïxen una enumeració, un exemple (No he parat: ordenar l'habitació, traure la pols, baixar el fenestre…) o una citació textual (La jutgessa va dir: «En conseqüència…»).
Els punts suspensius (…) —sempre tres, no més— indiquen omissió o suspens: Hi podem trobar romaners, pins, ullastres, ginebres…. El signe d'exclamació (!) i el d'interrogació (?) marquen entönació i només se'n posa un, al final de l'expressió: Quina calor! / On has anat de vacances? En valencià, com en castellà, s'obri i es tanca… però llibres i premsa solen usar-ne només el de tancament: respecta el que decidisca el teu text, sempre que siga coherent.
El guió llarg (—) té dos feines: indica les intervencions dels personatges en un diàleg i els incisos del narrador. S'escriu unit a la primera i a l'última paraula de l'incís, sense espai entre paraula i guió; si el segon guió coincidix amb un punt final, no es posa: —No em pots fer això —li contestà Anna, enfurida—. Ets un mentider, i no et mereixes l'estima de ningú!
✏️ Ejemplos resueltos
• Va vindre, va vore i va vèncer: comes que separen verbs d'una enumeració; l'últim va unit amb i sense coma.
• Mira, Paco, que et drogues: Paco és vocatiu i va entre comes (coma abans i després).
• —On vas? —li va preguntar—. Respon.: dues intervencions amb guió llarg; l'incís del narrador va entre guions i sense espais.
Activitat 1 · Anatomia d'un text puntuat
Identifiques els signes d'un text literari i expliqueu la seua funció (llibre, act. 1).
Text (Mercè Canel i Garayoa, El quadre de Monet): «De fet, els vestits dels quaderns de la senyora Antonella els portaven dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes, més grasses, rosses, morenes, joves, grans… A sota hi havia el nom i la majoria hi sortien unes quantes vegades. Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista, i li agradava molt pintar. Si sortia a passejar, no es descuidava mai el bloc i la capsa d'aquarel·les. —Hi ha gent que fa fotografies; jo m'estime més els pinzells —li havia explicat una vegada.»
- a) Identifica els signes de puntuació del text (comes, dos punts, punt, punts suspensius, punt i coma, guió llarg) i explica quina funció fan en cada cas.
- b) Els punts suspensius de «joves, grans…»: què esten ometent i què li guanyen al text?
- c) «la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era…»: quina fa la coma ací? Què passaria si la levaras?
- d) El punt i coma del diàleg: per què no s'ha fet servir una coma o un punt?
Veure solució
- a) Comes: pausa menor, incisos («De fet,», «a més de ser molt bona modista,»), enumeracions («més altes, més baixes…»). Dos punts: introduïxen l'enumeració d'exemples de dones. Punt: final d'oració i de paràgraf. Punts suspensius: omissió d'exemples (la llista podria seguir). Punt i coma: separa dues oracions estretament lligades dins la mateixa intervenció. Guió llarg: obri la intervenció dialogada de la senyora.
- b) Ometen més adjectius: la llista de dones continuaria (pèl-roges, menudes…). Guanyen agilitat i fan entendre que l'enumeració és oberta, no taxada.
- c) L'encapsulen un incís (una informació complementària entre comes). Si la levaras, l'oració quedaria mal unida i el lector podria llegir «la senyora Antonella també era» de seguit, perdent el matit.
- d) Perquè una coma fora massa pausa xicoteta per a dues oracions completes, i un punt tallaria massa la relació de contrast entre «gent que fa fotografies» i «jo m'estime els pinzells». El punt i coma manté la unió i marca la pausa mitjana.
Mateix text, retallat: «…dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes… Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista. —Hi ha gent que fa fotografies; jo m'estime més els pinzells.»
- a) Senya dos punts, punts suspensius, comes del incís i el guió de diàleg, i digues a què servix cada un.
- b) Què indica el punt i coma dins la intervenció?
Veure solució
- a) Dos punts: abans d'una enumeració. Punts suspensius: la llista continua. Comes: envolten l'incís «a més de ser molt bona modista». Guió: parla un personatge.
- b) Separa dues oracions relacionades que contrasten: uns fan fotos; ella, pinzells.
Text més curt, sense la pregunta d'interpretació literària: només identificar i una raó.
Tres signes en gran: : … —. Text: «…dones diferents: més altes, més baixes, més primes… —Hi ha gent que fa fotografies.»
- a) Uneix cada signe amb la seua feina: dos punts → abans de l'enumeració · punts suspensius → la llista continua · guió → algú parla.
- b) Rodreja on acabaria la llista si llevàrem els punts suspensius: després de «primes» / no s'acaba mai.
Veure solució
- a) Com a l'enunciat: cada signe, la seua feina.
- b) després de «primes».
Tres signes, unions ja escrites a l'enunciat i una pregunta tancada.
Fitxes grosses: PUNT · COMA · DIÀLEG (un guió). Frase: «La senyora pintava i passejava.»
- a) On posaries una coma per a fer una llista de dues paraules més? Prova: «La senyora pintava, passejava…»
- b) Assenya la fitxa del signe que diu que una oració s'ha acabat.
Veure solució
- a) «La senyora pintava, passejava i ballava»: coma entre els primers elements.
- b) El PUNT.
Signes amb noms quotidians (punt, coma, el de «parla algú»); model donat.
El mestre llig una oració fent parades molt exagerades amb la veu.
- a) Cada vegada que faces una parada, ensenya la fitxa PAUSA; quan la veu puga com una pregunta, la fitxa ?.
- b) Di quins dos signes ha tingut el text del mestre.
Veure solució
- a) Punt → fitxa PAUSA; interrogada → fitxa ?.
- b) El punt i el signe d'interrogació.
Puntuació com a parades de veu; targetes i oralitat.
Activitat 2 · Interrogacions i exclamacions
Col·loques els signes ? i ! que falten (llibre, act. 2).
Oracions sense signe: 1) «On vas» 2) «Has fet els deures» 3) «Has vist com s'apagava la lluna de sobte» 4) «D'on venia tota aquella gent on anava» 5) «Que fred que fa» 6) «Auxili».
- a) Posa els signes d'interrogació o exclamació que calguen i copia les oracions.
- b) La 3 pot portar dos signes. Explica per què i on van.
- c) La 4 té dos verbs: torna-la puntuant amb coma.
- d) Transforma 5 i 6 en oracions completes subjecte+verb, mantenint la seua entönació.
Veure solució
- a) 1) «On vas?» 2) «Has fet els deures?» 3) «Has vist com s'apagava la lluna de sobte?» 4) «D'on venia tota aquella gent? On anava?» 5) «Que fred que fa!» 6) «Auxili!»
- b) Pot ser: «¿Has vist…?» amb obertura i tancament (estil castellanitzat/normalitzat) o interrogació + exclamació si qui parla, a més de preguntar, s'admira: «Has vist com s'apagava la lluna de sobte?!» — van al final de l'expressió.
- c) «D'on venia tota aquella gent, on anava?»
- d) 5) «Fa un fred que pela!» / «Quina calor!» 6) «Que algú em socórrega!» / «Doneu-me auxili!»
Oracions sense signe: 1) «On vas» 2) «Has fet els deures» 3) «Quina calor» 4) «Vine ací».
- a) Posa ? o ! on calga.
- b) Tria: la 4 és pregunta o ordre?
Veure solució
- a) 1) ? 2) ? 3) ! 4) ! (o punt: és una ordre).
- b) Ordre (exclamativa enunciativa): per això no porta ?.
Quatre oracions i un sol signe per oració; la dubtosa es tria.
Fitxes: «On vas», «Quina por». Signes a part: ? i !
- a) Posa el signe que sona: si ho preguntes, ?; si t'admires o crides, !.
- b) Fes la veu de pregunta i la veu d'admiració.
Veure solució
- a) «On vas?» · «Quina por!»
- b) Entonació ascendent / exclamativa.
Fitxes físiques i entonació; sense escriptura.
El mestre diu «On vas?» amb veu de pregunta i «Auxili!» amb veu d'espant.
- a) Ensenya el dit assenyalant (pregunta) o els dos braços (crida).
- b) Repetix les dues frases imitant la veu.
Veure solució
- a) Pregunta → dit; crida → braços.
- b) Imitació oral.
Només gestos i imitació de veu.
Dues targetes: ? i !.
- a) Llig «Quina festa» i tria la targeta.
- b) Fes-ho otra vegada canviant la veu: ara com una pregunta (perquè «Quina festa?» també pot preguntar).
Veure solució
- a) !
- b) ?
Una frase i dues lectures; la tria és la targeta.
Activitat 3 · Les comes malmeses
Corregixes l'ús de la coma d'un text (llibre, act. 3).
Text amb errades: «Jordi, se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar, calma tot i que a ell mateix encara li, tremolaven les cames i fins i tot la parla.»
- a) Corregix el text: leva les comes mal posades i posa les que falten, si n'hi ha.
- b) Explica per què estava malament la coma entre «Jordi» i «se sentia».
- c) Reescriviu el text amb almenys un incís ben coma-t i un vocatiu ben coma-t: transforma'l en una acotació teatral.
Veure solució
- a) «Jordi se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar calma, tot i que a ell mateix encara li tremolaven les cames i fins i tot la parla.»
- b) Perquè separava el subjecte (Jordi) del verb (se sentia): mai coma entre subjecte i verb. La de «demanar, calma» tallava el verb del seu complement directe; la de «li, tremolaven», el pronom feble del verb.
- c) Per exemple: «—Senyors periodistes (vocatiu amb coma: «Senyors periodistes, tranquils»), mantinguem la calma —va demanar el periodista, tot i que li tremolaven les cames.»
Mateix text amb errades. Recorda: mai coma entre subjecte i verb.
- a) Leva les tres comes mal posades i copia el text.
- b) Digues quina coma separava «qui» de «què feia».
Veure solució
- a) «Jordi se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar calma, tot i que a ell mateix encara li tremolaven les cames i fins i tot la parla.»
- b) La de «Jordi, se sentia».
Només llevar comes (cap d'afegir), regla donada i identificació oral.
Dues versions: A) «Jordi, se sentia bé.» B) «Jordi se sentia bé.»
- a) Rodreja la versió correcta.
- b) Pica la taula quan el grup lligga en veu alta el nom sense coma de company.
Veure solució
- a) La B.
- b) En B.
Triar entre dues versions i confirmació coral.
Fitxa: QUI | QUÈ FA. Exemple: «Maria | menja».
- a) Digues en veu alta dues oracions qui+què fa sense posar-hi res en mitj.
- b) Regla: entre QUI i QUÈ FA, mai… (ho diu el mestre).
Veure solució
- a) «Maria menja», «El gos dorm».
- b) «…coma!»
Regla oral amb fitxa-rectangle; l'alumne la completa cantant-la.
El mestre escriu en la pissarra: «Pa, formatge i peres.»
- a) Compta les comes que hi ha.
- b) Afig-hi una paraula més i copia la llista puntuada.
Veure solució
- a) Una.
- b) «Pa, formatge, peres i galetes.»
Comptar i còpia amb ampliació guiada.
Activitat 4 · L'asterisc mut
Substituïx els asteriscos per signes de puntuació (llibre, act. 4).
Continuació del text de l'act. 1, amb en lloc de signes: «—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta —li va preguntar un dia. La senyora Antonella va somriure. Per començar hauries de pintar a l'oli no amb aquarel·les li va dir. I de totes maneres és molt difícil se n'ha de saber molt l'artista que va pintar l'original d'aquell quadre era tot un mestre»
- a) Copia el text substituint cada * pel signe que toca.
- b) Justifica la teua elecció en els dos darrers * de la darrera intervenció.
- c) Explica per què el darrer * pot portar punt després del guió i no abans.
Veure solució
- a) «—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta? —li va preguntar un dia. La senyora Antonella va somriure. —Per començar, hauries de pintar a l'oli, no amb aquarel·les —li va dir—. I, de totes maneres, és molt difícil: se n'ha de saber molt; l'artista que va pintar l'original d'aquell quadre era tot un mestre.»
- b) El penúltim : dos punts (o punt i coma) perquè «se n'ha de saber molt» explica i justifica «és molt difícil». El : punt i coma perquè separa dues oracions contrastades i relacionades.
- c) Perquè la intervenció s'acaba ací: el guió de tancament fa les vegades del punt final, i la regla diu que no es dupliquen (el punt s'entén darrere del guió; en este cas, punt abans del guió de tancament dins del diàleg narratiu).
Text amb : «—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta —li va preguntar un dia.» / «—Per començar hauries de pintar a l'oli no amb aquarel·les li va dir*.»
- a) Canvia els per signes (ajuda: el primer tanca una pregunta; els darrers tanquen un incís).
- b) Digues a quin signe pertoca el «?» ací.
Veure solució
- a) «—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta? —li va preguntar un dia.» / «—Per començar, hauries de pintar a l'oli, no amb aquarel·les —li va dir—.»
- b) El del final de la pregunta de l'exclosa.
Només dues frases, les pistes dins de l'enunciat.
Una sola intervenció amb : «—I tu també vols pintar* li va dir». Banc: ? — ,
- a) Completa amb el banc: «I tu, també vols pintar —li va dir.»
- b) Digues on va el guió llarg.
Veure solució
- a) «I tu, també vols pintar? —li va dir.»
- b) Davant de «li va dir», sense espai.
Banc de tres signes i una frase muntada.
Fitxes: ? / ! / — . Frase en gran: «On aneu».
- a) Poseu les fitxes on toquen.
- b) Llegiu la frase final en veu alta.
Veure solució
- a) On aneu? —(o «—On aneu?»).
- b) Lectura oral.
Fitxes físiques i lectura.
El mestre llig: «—Bon dia! —va saludar la Marta.»
- a) Repetix-la posant la veu on toca.
- b) Assenya amb el dit el tros que parla Marta.
Veure solució
- a) Exclamativa.
- b) «—Bon dia!».
Repetició i assenyalament del parlament.
Activitat 5 · El xat sense puntuar
Reescriviu una conversa de mòbil amb majúscules i signes (llibre, act. 5).
Xat (Roser, de 2n B, escriu a Mireia): «hola soc roser de 2nB 🙂 / hola qui t'ha donat el meu nombre / mirea com que és el seu… he pensat que potser li podem fer un [regal] juntes què et sembla / genial tens alguna idea / ella va comentar que li feien il·lusió uns patins / uns patins si no té ni idea de patinar 🛼 / potser vol aprendre de tota manera anem pensant i demà a l'hora del pati en parlem va!»
- a) Reescriu la conversa completa amb els signes de puntuació, majúscules i accents que li falten.
- b) Separa les paraules del missatge de Roser («potser vol aprendre…») en oracions i posa-hi els punts.
- c) El «va!» final: quin signe repeteix i per què es pot mantindre?
- d) Un xat puntuat com un text formal: argumenta si val la pena puntuar igual en els dos canals.
Veure solució
- a) «Hola! Soc Roser, de 2n B. / Hola! Qui t'ha donat el meu nombre? / Mireia, com que és el seu… He pensat que potser li podem fer un regal juntes. Què et sembla? / Genial! Tens alguna idea? / Ella va comentar que li feien il·lusió uns patins. / Uns patins! Si no té ni idea de patinar! 🛼 / Potser vol aprendre. De tota manera, anem pensant i demà, a l'hora del pati, en parlem, va!»
- b) «Potser vol aprendre. De tota manera, anem pensant i demà, a l'hora del pati, en parlem, va!» — quatre oracions (o tres, segons com s'uneixin amb comes).
- c) El de l'exclamació, que ja fa el signe; és una interjecció de complicitat coloquial (com «ei!»): manté el to del canal informal.
- d) Resposta oberta: el xat admet omissions i minúscules perquè el canal és immediat i el context, compartit; en un text formal el lector no pot preguntar, així que la puntuació garantix que s'entenga. Cada canal, la seua puntuació.
Missatge: «hola qui t'ha donat el meu numero» i «demà a l'hora del pati en parlem».
- a) Posa majúscules, accents i signes a les dues frases.
- b) Digues quants punts (o signes) ha menester el segon missatge per a ser clar.
Veure solució
- a) «Hola! Qui t'ha donat el meu nombre?» / «Demà, a l'hora del pati, en parlem.» (o «Demà a l'hora del pati en parlem.»)
- b) Un punt final (mínim); les comes del circumstancial són opcionals.
Dos missatges curts i una reflexió oral sobre el nombre de punts.
Frases del xat sense majúscula ni signe: «hola», «qui t'ha donat el meu numero», «genial».
- a) Canvia la primera lletra a majúscula i posa el signe que sona (tu tries: ! o ?).
- b) Llig-ho en veu alta amb la seua veu.
Veure solució
- a) «Hola!» — «Qui t'ha donat el meu nombre?» — «Genial!»
- b) Oral.
Una majúscula i un signe per frase; el signe es tria per so.
Fitxes: «hola», «?» i «!».
- a) Muntar: fitxa de paraula + fitxa de signe, i lligir-ho.
- b) Dir si la fitxa ? es pot fer servir per a preguntar (diu-ho al company).
Veure solució
- a) «hola!» o «hola?» (les dues són bones).
- b) Sí.
Muntar targetes; es valora la conversa entre companys.
El mestre diu el missatge: «Hola! Soc Roser.»
- a) Copia'l en la llibreta coma eixix (majúscula i signe inclosos).
- b) Compta les lletres majúscules.
Veure solució
- a) «Hola! Soc Roser.»
- b) Tres (H, S, R).
Còpia d'un model i comptar majúscules.
Activitat 6 · Puntuar la descripció del pare
Apuntes o reordenes un text descriptiu curt: la coma que respira.
Text sense puntuar (del bloc 4, text de la mare): «El meu pare era alt i prim i tenia les mans grosses de treballar quan nos contava històries la veu li eixia greu com un llom de terra llaurada i nosaltres callàvem».
- a) Puntua el text: posa comes, punts i els dos punts que facen falta.
- b) L'última comparació («com un llom…»): quin signe li va abans i per què?
- c) Afig-hi un incís entre comes ampliant la descripció de les mans.
- d) Llegix el text puntuat a un company i comprova que respira on tocats.
Veure solució
- a) «El meu pare era alt i prim, i tenia les mans grosses de treballar. Quan nos contava històries, la veu li eixia greu, com un llom de terra llaurada; i nosaltres callàvem.»
- b) Coma (o punt i coma davant de la conjunció: coma després de «greu»): la comparació és un incís explicatiu.
- c) Exemple: «les mans, plenes de cicatrius, grosses de treballar».
- d) Coavaluació: on fan pausa els lectors, hi ha signe.
Text: «El meu pare era alt i prim i tenia les mans grosses quan nos contava històries la veu li eixia greu».
- a) Posa un punt on acaba la primera idea i una coma on comença la segona.
- b) Llig-ho fent la pausa del punt.
Veure solució
- a) «El meu pare era alt i prim i tenia les mans grosses. Quan nos contava històries, la veu li eixia greu.»
- b) Pausa clara en el punt.
Un punt i una coma; la pausa es comprova llegint.
Tres blocs: [El meu pare era alt i prim] [tenia les mans grosses] [la seua veu era greu].
- a) Ordena'ls fent un retrat i posa comes entre els trossos curts.
- b) Llig el teu retrat en veu alta.
Veure solució
- a) «El meu pare era alt i prim, tenia les mans grosses, la seua veu era greu.»
- b) Pausa en cada coma.
Blocs ja escrits que només s'ordenen i separem amb comes.
El mestre lig la descripció del pare fent les pauses.
- a) Alça la mà quan sentes una pausa (i diràs: coma o punt?).
- b) Alça el dit quan la pausa siga llarga.
Veure solució
- a) Pausa curta → mà oberta: coma.
- b) Pausa llarga → dit: punt.
Puntuació com a gest: escoltar i respondre.
Dues fitxes: COMA (mà oberta) i PUNT (puny tancat).
- a) Fes el gest de la fitxa quan el grup lligga una oració i tu decidixes la pausa.
- b) Canvia el torn: un company llig i tu fas els gestos.
Veure solució
- a) Gest segons la pausa que la oració demane.
- b) Torn invers.
Gestos i torns; sense escriptura.
6. L'ortografia de les vocals
En valencià el sistema vocàlic tònic té set sons representats per cinc grafies (a, e, i, o, u). Per què? Perquè en posició tònica les vocals e, o poden pronunciar-se obertes (obert, mel, soc, cor) o tancades (paper, gens, remor, gos), i en posició àtona sempre es pronuncien tancades. Quan cal posar-los accent, porten accent obert (à, è, ò) o tancat (é, í, ó, ú) segons com es pronuncien.
Divergències vocàliques: moltes paraules semblants al castellà divergixen en l'escriptura d'alguna vocal. Amb a: afaitar, ambaixada, assassí, avaluar. Amb e: assemblea, emparar, enyorar, espàrrec. Amb i: diabetis, línia, nucli. Amb o: botifarra, brúixola, capítol, cartolina. Amb u: bufetada, muntanya, suborn, cacau. No és captrucu: cada llengua té la seua vocal, i eixes diferències s'aprenen llegint.
Confusions vocàliques: una pronúncia poc acurada conduïx a escriptures incorrectes del tot: \Jusep, \artista, \pacència, en compte de Josep, artista, paciència. I mai no s'escriu la [a] que sona en paraules que comencen per em-, en-, es-, eix-: esperar es diu [asperar], però s'escriu esperar; encendre, no \ancendre.
El truc del diccionari interior: quan dubtes entre dues vocals, pensa en una paraula de la mateixa família que la traga. Condició → condicionari? no: però nubes → nuvolat et diu la u; creuar → creu et diu la u; pobre → pobresa et manté la o. Quan la família no t'ajuda, eixa vocal s'apren com un nom propi.
| Regla | Exemple | Mai mai |
|---|---|---|
| e/o tòniques poden ser obertes o tancades | mel / paper | confondre la grafia amb el so |
| Les àtones sempre tancades | cabina, cotxer | accentuar àtones |
| Divergències amb el castellà | muntanya, capítol | calcar la vocal del castellà |
| No escriure la [a] prostètica | esperar, encendre | aspetar, ancendre |
| Accent obert o tancat segons so | caixó (ò oberta?) — soc, pèl | posar accent «perquè sí» |
✏️ Ejemplos resueltos
• soc (ò oberta com en sol) i gos (ò tancada com en dolç): mateixa grafia o, distint so.
• muntanya i cacau, amb u, no \montanya ni \cacao: divergixen del castellà.
• Espera! s'escriu amb e, tot i que sona [aspera]: la [a] del principi mai no s'escriu.
Activitat 1 · Oerta o tancada?
Escoltes paraules i les classifiques pel so de la vocal tònica (llibre, act. 1).
Llista de 24 paraules amb la tònica subratllada: mos, expert, diners, xafogor, plor, pitjor / incerta, enginyer, bord, plec, geni, xiprer / llosa, infern, somni, arrel, viver, tendre / trespol, batec, gent, verd, ona, confort.
- a) Escolta-les (o consulta la locució) i clasifica-les en una graella de quatre caselles: e oberta (com mel), e tancada (com gens), o oberta (com sort), o tancada (com gos).
- b) De les que són o oberta, copia'n tres i posa'ls l'accent obert si el porten.
- c) mos, plor, bord… soonen igual que en castellà? Explica en dues frases per què les vocals obertes sense accent (monosíl·labs) no porten accent.
- d) Tria 6 paraules de la llista i escriu-ne una oració amb cada una; revisa la vocal tònica abans de entregar.
Veure solució
- a) e oberta (è): incerta, llosa? — no, llosa és o, correcció: e oberta → expert, incerta, plec, arrel? (arrel és e oberta: arrel [arrèl]), batec, verd, tendre…; e tancada (é): enginyer, geni, viver, gent…; o oberta (ò): mos, plor, bord, trespol, ona…; o tancada (ó): xafogor, pitjor, infern, somni, confort, llosa. Es valora el criteri: la grafia és sempre e/o, el que canvia és el so.
- b) Exemples: mos, plor, bord, soc, tot, camí no — els monosíl·labs d'o oberta no porten accent; només quan cal (els homòfons: sò/so…). Resposta esperada: «els monosíl·labs no porten accent llevat de les distintives». Es pot acceptar sense accent.
- c) Perquè l'ortografia valenciana no marca la vocal oberta/tancada si no cal: el monosíl·lab ja porta tot el so i l'accent només s'usa per a distingir homòfons (és/ets…). La obertura és de pronúncia, no de grafia.
- d) Resposta oberta; es valora la coherència so-grafia.
Deu paraules: mos, expert, xafogor, plor, bord, plec, somni, tendre, batec, confort.
- a) Separa-les en dues columnes: les que sonen ò oberta i les que sonen ó tancada.
- b) Rodreja: «expert» porta e oberta o tancada? oberta / tancada.
Veure solució
- a) Ò oberta: mos, plor, bord, plec? (plec és e)… Resposta correcta: ò oberta → mos, plor, bord; ó tancada → xafogor, somni, batec? (batec és e)… Columna e: oberta expert, plec, tendre, batec; tancada… En esta versió xicoteta: e oberta → expert, plec, tendre, batec; o oberta → mos, plor, bord; o tancada → xafogor, somni, confort.
- b) Oberta: expert sona com mel.
De 24 paraules a 10; la graella passa a dues columnes i una pregunta tancada.
Sis fitxes: mos, plec, somni, bord, batec, xafogor. Caixes: O com en SOL · O com en DOLÇ · E com en MEL · E com en GENS.
- a) Fes quatre muntets amb les fitxes.
- b) Digues en veu alta una paraula que soni com «mos».
Veure solució
- a) O oberta: mos, bord. O tancada: somni, xafogor. E oberta: plec, batec.
- b) Per exemple: sol, foc, rock.
Es parteix del so de model (mel/gens/sol/dolç) i es manipulen fitxes; l'explicació és oral.
El mestre diu les paraules i mostra el model escrit: mel (è), gens (é), sort (ò), gos (ó).
- a) Si la paraula que sent es pareix al model de mel, ensenya la targeta VERDA; si se pareix a gens, la ROJA.
- b) Repetix la paraula imitant el so obert o tancat.
Veure solució
- a) Verda (e oberta): mel, soc… Roja: gens, paper.
- b) Imitació oral.
Només dues targetes de colors i imitació oral.
Dues targetes grans: boca OBERTA (○) i boca CHICOTETA (·).
- a) Fes el gest d'obrir la boca gran quan sentes mel i xicotet quan sentes gens.
- b) Fes el gest gran quan sentes sol.
Veure solució
- a) mel → oberta; gens → xicoteta.
- b) sol → oberta.
Tot corporal: la boca com a model del so.
Activitat 2 · Ací no hi va cap vocal
Corregix confusions: \*Jusep, \*artista i la [a] que no s'escriu.
Oracions amb errades: 1) «Jusep va pintar un quadro de Monet.» 2) «L'artista ens va fer una demostració.» 3) «Espera, que anem a encendre la llum.» 4) «Ahir em vaig aixecar tard i vaig eixir corrent.» 5) «El pacient del metge estava impacient.»
- a) Identifica les grafies vocals incorrectes i corregeix-les, o confirma que no n'hi ha.
- b) Explica per què esperar comença per e i no per a, si així ho sent l'orella.
- c) Classifica les cinc oracions: divergència vocàlica / confusió vocàlica / correcta.
- d) Escriu tres paraules més que comencen per em-, en-, es- i posa'les en una oració.
Veure solució
- a) Només la 1 porta faltes: «Jusep va pintar un quadro de Monet» → Josep i quadre. Les altres quatre són trampa i estan ben escrites: artista (no «\artista»), esperar/encendre (e-, no a-), aixecar/eixir i pacient/impacient* (‑ient). Repassa: quan dubtes, paraula de la mateixa família o diccionari.
- b) Perquè la [a] que sent l'orella és una vocal prostètica, un so afegit a la parla coloquial que l'ortografia no recull mai: l'etimologia llatina (spectare → esperar) i la norma diuen e.
- c) Divergència vocàlica: cap; confusió: Jusep i quadro (frase 1, pronúncia descuidada); correctes: 2, 3, 4 i 5.
- d) Per exemple: embull, eixamplar, emmetxar: «Vam eixamplar el camí i va caldre emmetxar el mur sense fer cap embull.»
Oracions: 1) «Jusep va arribar tard.» 2) «Espera'm, que vaig al metge.» 3) «L'artista va cantar bé.»
- a) Rodreja la paraula mal escrita, si n'hi ha, i escriu-la ben.
- b) Digues per què «espera» no comença per a.
Veure solució
- a) «Jusep → Josep». Les altres són correctes.
- b) Perquè la [a] només es diu; escriure-la és falta.
Una sola falta real i una pregunta oral; les frases trampa es mantenen.
Parells: JOSEP–Jusep · ESPERAR–aspetar · ARTISTA–artista.
- a) Posa en la caixa OK la forma correcta; en la caixa NO, la que no.
- b) Digues en veu alta el nom del company Josep.
Veure solució
- a) OK: Josep, esperar, artista. NO: Jusep, aspetar.
- b) «Josep».
Classificar parells ja formats; resposta oral final.
Targeta VERDA = ben escrit; targeta ROJA = cal corregir. El mestre llig: «esperar».
- a) Ensenya la targeta.
- b) Repetix la paraula ben dita.
Veure solució
- a) VERDA.
- b) «esperar».
Targetes i repetició oral.
Fitxa gran: ESPERA, amb la primera lletra en color gris molt tenç.
- a) Assenya la lletra gris: s'escriu o no s'escriu?
- b) Repetix «espera» sense la lletra gris.
Veure solució
- a) No s'escriu.
- b) «espera».
Suport visual (lletra tenç) i oralitat.
Activitat 3 · La vocal divergent
Detectes paraules que en valencià tenen una vocal distinta del castellà (llibre, act. 5).
Oracions: 1) «Va quedar atordit a conseqüència del colp que va rebre.» 2) «Per a mi sempre és un turment fer les maletes.» 3) «La infermera va tallar l'hemorràgia amb moltes dificultats.» 4) «Aquesta ploma no és de colom, sinó de tórtora.»
- a) Rodreja les paraules amb divergència vocàlica respecte del castellà i escriu-les ben.
- b) Escriu la família lèxica de les paraules que has trobat.
- c) De colom / tórtora, tria la parella correcta de la divergència: on creus que el castellà i el valencià canvien la vocal?
- d) Crea la teua oració amb muntanya i boira, vigilant les vocals.
Veure solució
- a) atordit (es. aturdido), conseqüència (consecuencia), colp (golpe), turment (tortura/tormento), maletes (maletas — mateixa, no divergix), hemorràgia (hemorragia), colom (paloma), tórtora (tórtola). Les divergents: atordit, conseqüència, colp, turment, hemorràgia, colom, tórtora.
- b) atordir/atordiment · conseqüent/consegüent... norma: conseqüent · colpejar/colpu? → colp, colpejar · turmentar · hemorràgic · colomar? colom, colomina, colomar · tórtora, tortoreta? → tortoreta (xicoteta de tórtora).
- c) En colom, el castellà paloma no s'assembla: ací la divergència és de paraula completa; en tórtora vs tórtola, la i o: tórtola → tórtora (canvia la líquida final). Es valora raonar-ho.
- d) Resposta oberta: «La muntanya eixia de boira.»
Oracions: 1) «Va rebre un colp.» 2) «Fer les maletes és un turment.» 3) «La ploma era de tórtora.»
- a) Rodreja les paraules la vocal de les quals NO coincideix amb el castellà i copia-les.
- b) Digues en veu alta la seua versió castellana.
Veure solució
- a) colp (golpe), turment (tortura/tormento), tórtora (tórtola).
- b) golpe, tormento/tortura, tórtola.
Tres paraules clau i traducció oral.
Fitxes valencianes: COLP, MUNTANYA, TÓRTORA. Fitxes castellanes: golpe, montaña, tórtola.
- a) Uneix cada fitxa amb la seua traducció.
- b) Rodreja la que canvia la vocal: muntanya o tórtora.
Veure solució
- a) colp–golpe (canvia la u per o), muntanya–montaña, tórtora–tórtola.
- b) muntanya (u) vs montaña (o): la vocal del mig.
Parelles visuals i una comparació senzilla.
El mestre ensenya la foto d'una tórtora i diu «tórtora». Després, la d'una muntanya i diu «muntanya».
- a) Repetix les dues paraules tres vegades.
- b) Assenya la fitxa que té la u.
Veure solució
- a) Repetició.
- b) muntanya.
Repetició i assenyalament; només una vocal comparada.
Fitxa d'una tórtora (foto) amb el nom tapat.
- a) Di el nom en veu alta.
- b) Destapa la fitxa i comprova si portava la u o la o.
Veure solució
- a) tórtora.
- b) Cap de les dues: t-O-rtora, porta dues os.
Endevinalla visual i autocorrecció.
Activitat 4 · Vocals a l'obert
Escrius les vocals que falten en paraules reals del teu entorn (llibre, act. 9).
Paraules amb buit: …stendre, …smorzar, …mbut, g…gant / s…ncer, …mbulància, …mpinar, …ntendre / …stirar, …nsabonar, …mbaixada, …stella / …staca, …spolsar, …mbafar, b…tifarra / emb…tit, b…llir, J…sep, …fegar.
- a) Completa-les amb la vocal que falta.
- b) Marca quina d'elles comença amb vocal prostètica (no s'escriu la a) i escriu-la sencera.
- c) Explica com has sabut quina vocal anava a botifarra i a cartolina… (orienta't per la divergència).
- d) Escriu dues paraules del teu dia a dia que comencen per en- i es-.
Veure solució
- a) estendre, esmorzar, embut, gegant; sincer, ambulància, empinar? — omplir/emplenar: emplenar? Empinar → empinar no: «empinar» és vàlid (de empinar el colze)… Forma correcta: empinar. entendre → entendre: entendre; estirar, ensabonar,ambaixada → ambaixada; estrella; estaca, esponjar? espolssar→exsudar? → el llibre diu espolvar? Correcció final: estaca, esponjar? espolssar → espolssar no existeix: espolsar (compte: espolsar, e); embafar → ambafar? → abafar… Forma llibre: am bafar → ambafar; embatit → embtit? → embadurnat… La solució neta de la llista: estendre, esmorzar, embut, gegant, sincer, ambulància, empinar, entendre, estirar, ensabonar, ambaixada, estrella, estaca, espolsar, ambafar, botifarra, embolicat? («embtit» = embotit), bullir, Josep, negar (efegar → negar? no: «efegar» → ofegar). Versió definitiva per a l'alumne: estendre, esmorzar, embut, gegant, sincer, ambulància, empinar, entendre, estirar, ensabonar, ambaixada, estrella, estaca, espolsar, ambafar, botifarra, embotit, bullir, Josep, ofegar.
- b) Esmorzar: no \asmorezar. Estendre: no \astendre.
- c) Botifarra porta o (com bot, no \butifarra); «cartolina» porta i (com carta + -ina, i com l'objecte: les targetes es fan de cartró → cartolina*).
- d) Per exemple: entorn, espera, encesa, escarràs….
Paraules: …stendre, …smorzar, g…gant, s…ncer, J…sep, b…tifarra.
- a) Escriu la vocal que falta en cada una.
- b) Rodeja la que comença amb [a] en la parla però no en l'escriptura.
Veure solució
- a) estendre, esmorzar, gegant, sincer, Josep, botifarra.
- b) esmorzar (i estendre).
Sis paraules i dues respostes; cap pregunta d'explicació.
Fitxes: _stendre, _smorzar, g_gant. Banc de vocals: E · O · A.
- a) Pon la vocal que falta.
- b) Digues en veu alta «esmorzar» sense la a del davant.
Veure solució
- a) estendre, esmorzar, gegant.
- b) «esmorzar».
Fitxes i banc de tres vocals.
Imatge d'un esmorzar i imatge d'un gegant.
- a) Digues els noms en veu alta.
- b) Tria la vocal que sent obri la paraula: a o e.
Veure solució
- a) esmorzar, gegant.
- b) e.
imatge → oral → tria binària.
Fitxa gran de l'esmorzar.
- a) Senyal-la en l'esmorzar real (foto) i digues la paraula.
- b) Fes el so de la vocal inicial: e o a?
Veure solució
- a) «esmorzar».
- b) e.
Fotografia i escolta del so inicial.
Activitat 5 · Verbs amb trampa vocàlica
Completes oracions amb la forma verbal que toca (llibre, act. 10).
Oracions amb buit: 1) «Els alumnes que … al passadís cometen una falta greu.» (escopir) 2) «Jo no … fer l'examen demà!» (voler) 3) «Tant de bo jo … fer totes les coses que tu fas!» (poder) 4) «Els malalts crònics de bronquitis … molt.» (tossir) 5) «El meu company m'ha ensenyat com es … els botons.» (cosir) 6) «Si vols, jo ara … acompanyar-te, però demà no … .» (poder)
- a) Completa amb la forma correcta del verb indicat.
- b) Quin comú patró ortogràfic compartixen les formes de les oracions 1, 4 i 5? Explica'l.
- c) En l'oració 2, què canviaria si el subjecte fóra nosaltres?
- d) Escriu una oració amb escopir i una amb tossir que no siguen la de l'exercici.
Veure solució
- a) 1) escupen 2) vull (no \vol: «vull») 3) puga («Tant de bo…» subjuntiu) 4) tosseixen 5) cosen (cosir → es cousen? forma: cosen) 6) puc / puc*.
- b) Els verbs del tipus escopir/tossir/cosir canvien la vocal temàtica: i → ix (escupen, tosseixen) o e (cosen): vocal trampa, com servir → servix.
- c) «Nosaltres no volem fer l'examen demà!»
- d) Per exemple: «No escupis al terra», «El meu avi tosseix de nit».
Oracions: 1) «Els alumnes que … al passadís cometen una falta.» (escopir) 2) «Jo no … fer l'examen!» (voler) 3) «Els malalts … molt.» (tossir)
- a) Completa.
- b) Tria: la forma de escopir és escupen o escopirien.
Veure solució
- a) escupen, vull, tosseixen.
- b) escupen.
Tres formes i una elecció tancada.
Banc: escupen · vull · tosseixen.
- a) Uneix cada forma amb la seua oració.
- b) Digues en veu alta la que porta ix.
Veure solució
- a) «…escupen al passadís»; «Jo no vull fer l'examen»; «Els malalts tosseixen molt».
- b) tosseixen.
Banc amb les respostes fetes.
Fitxes: ESCUPIR → ESCUPEN. TOSSIR → TOSSEIXEN.
- a) Llig el parell dues vegades.
- b) Digues quina lletra eixix dins del mot: ix o res.
Veure solució
- a) Lectura.
- b) ix.
Parell visual i observació.
El mestre diu: «Jo no … fer l'examen.»
- a) Completa en veu alta: «vull».
- b) Repetix la frase sencera.
Veure solució
- a) vull.
- b) «Jo no vull fer l'examen!»
Complet oral d'una forma.
Activitat 6 · Dictat de la Garrotxa
Escrites al dictat un text curt i comproveu les vocals (activitat 12 del llibre).
Dictat (text de la zona volcànica de la Garrotxa, adaptat): «La Garrotxa és una comarca volcànica de Catalunya. Els seus volcanis van estar actius durant segles i van eixir colades de lava que van modelar el paisatge. Avui, la muntanya de Montsacopa i la Fageda d'en Jordà demostren que la natura ho cubrix tot de verd.»
- a) Escriu el text al dictat (dos llegides).
- b) Subratlla les paraules amb divergència vocàlica (les que en castellà tenen una altra vocal) i copia-les.
- c) Comprova i autocorregeix: quina vocal dubtes? Consulta el diccionari i anota la teua decisió.
- d) Tornes a escriure el text al cap de tres dies: quantes faltes has tret?
Veure solució
- a) El text complet, amb la puntuació del model.
- b) volcànica (cast. volcánica), comarca (igual), colada (igual), lava, paisatge (cast. paisaje, sense la i), muntanya (cast. montaña), cubrix (cast. cubre: canvia vocal i desinència).
- c) Es valora la consulta al diccionari i l'anotació de la decisió, no tindre cap falta.
- d) Es valora la millora; registrar el nombre.
Dictat curt (quatre frases del mateix text).
- a) Escriu-lo al dictat.
- b) Compara'l amb el model escrit i cercla les vocals que has fallat.
Veure solució
- a) Quatre frases completes.
- b) Autocorrecció visual.
Quatre frases i autocorrecció amb model.
Dictat de dues frases curtes: «La Fageda d'en Jordà és un bosc.» «La lava va fer muntanyes.»
- a) Escriu-les al dictat (tres vegades).
- b) Compta les vocals de la paraula muntanyes.
Veure solució
- a) Les dues frases.
- b) Quatre (u-a-e…: m-u-n-t-a-n-y-e-s: u, a, e = 3 vocals).
Dos frases i un conteig simple de vocals.
El mestre diu una frase i l'escriu a la pissarra.
- a) Copia-la mirant la pissarra.
- b) Tapa-la i llig-la en veu alta.
Veure solució
- a) Còpia.
- b) Lectura.
Còpia i lectura; sense dictat pur.
Fitxa amb el mot «muntanya» i una foto d'una muntanya.
- a) Digues la paraula.
- b) Tria la vocal del mig: o o u.
Veure solució
- a) muntanya.
- b) u.
Tria binària amb suport visual.
7. Vocals en contacte i diftongs
Normalment, les paraules tenen tantes síl·labes com vocals. Però quan hi ha vocals en contacte, has de saber si formen un diftong, un hiat o un triptong. Per a eixò, distingueix: vocals fortes = a, e, o · vocals febles = i, u.
Diftong = dues vocals en la mateixa síl·laba. El llibre les posa en dues caixes: Creixents (forta + feble): ai (a-re), ei (rei-na), oi (boi-ra), ui (frui-ta), au (cau-re), eu (teu-la), iu (ciu-tat), ou (cou-re). Decreixents (feble + forta): darrere de g i q (guan-yar, pin-güi, qua-ran-ta) i quan i, u van a principi de paraula o entre vocals (io-de, lie-na, tu-gos-lau, jo-i-et, cre-uat).
Hiat = dues vocals juntes en síl·labes diferents. Dos casos: ① les dues vocals són fortes (a, e, o): a-e-ri, po-e-ta. ② i, u darrere de consonant i seguides de forta: cièn-cia, ra-di-o, flu-or, di-a-da.
Triptong = tres vocals juntes en un sol colp de veu. La vocal del mig no pot ser i ni u: guai-tar, cre-ueu, de-ieu, Pa-ra-guai.
Recorda: dues vocals febles juntes en la mateixa síl·laba → la primera fa de forta: ciu-tat, huit.
Dígrafs (dos lletres, un so): gu (fogueró) · qu (hoquei) · ny (bunyol) · ss (travessar) · rr (ferro) · ll (colla) · tg (formatge) · tj (jutjat) · ix (caixa) · tx (dutxa) · tz (setze) · ig (faig) · l·l (til·la). No són dígrafs quan la vocal es pronuncia: aigua, quadre.
Separar a final de línia: ① mai una vocal tota sola (i-sa-bel ✗). ② mai un diftong trencat (ca-i-guda ✗ → caig-uda ✓). ③ gu, qu, ll, ny, ix no se separen (se-guir, es-quena, co-lla); la resta sí (mas-sa, car-ro); el punt volat canvia a guionet: col·le-gi. ④ mots compostos intactes: trans-atlàntic, bes-avi.
✏️ Ejemplos resueltos
• di-jous → diftong creixent (ou = forta + feble).
• flu‑or → hiat cas ② (u darrere consonant, seguida de forta).
• guai‑ta → triptong: u-a-i en un colp, i la del mig (a) no és ni i ni u.
Activitat 1 · Separa i classifica
Activitat 1 del llibre, en format plantilla: cada paraula en la seua fila, espai per a separar en síl·labes i caixa per a escriure la classe (C · D · H).
En cada fila: escriu la separació sil·làbica en el quadre de punts i, a la caixa de la dreta, la classe: C (diftong creixent) · D (diftong decreixent) · H (hiat). En quota i aquarel·la escriu Q.
- Model: dijous → di-jous → C (ou = forta + feble).
- Abans de començar: repassa l'esquema de dalt i les llistes de la teòria.
Veure solució
- C: 1 di-jous (ou) · 3 a-deu (eu) · 4 pi-ra-güis-ta (üi) · 5 huit (ui) · 11 diu-men-ge (iu) · 13 cel·lu-loi-de (oi) · 16 rei-na (ei) · 17 iu-ca (iu) · 21 a-fai-tar (ai) · 23 pa-rau-la (au) · 24 ai-re (ai) · 27 ai-güe-ra (ai).
- D: 8 io-gurt (io) · 10 ian-qui (ia) · 26 ter-ra-qüi (qüi).
- Q (dígraf qu): 6 quo-ta · 19 a-qua-rel·la → ací la u SÍ es pronuncia: no hi ha diftong.
- H: 2 en-ra-o-nar (①) · 7 flu-or (②) · 9 me-di-e-val (②) · 12 ac-ci-ó (②) · 14 a-flu-ent (②) · 15 hi-e-na (②) · 18 ac-tu-al (②) · 20 bar-ro-er (①) · 22 nu-cle-ar (①) · 25 di-a-da (②).
- Criteri: primer separar bé, després classificar. Dubte → torna a l'esquema de la teòria.
12 paraules amb la classe ja donada pel COLOR de la fila: 🟦 diftong creixent · 🟨 decreixent · 🟥 hiat. Tu només escrius la separació en el quadre.
- Model: adeu → a-deu (fila 🟦).
Veure solució
- 🟦: di-jous · a-deu · rei-na · ai-re. 🟨: io-gurt · ian-qui. 🟥: en-ra-o-nar · me-di-e-val · hi-e-na · di-a-da · flu-or · bar-ro-er.
De 27 a 12; la classe ve donada pel color (s'estalvia la decisió, es guarda l'execució). Sense caixa: una sola tasca per fila.
8 paraules: separa en el quadre i escriu la classe a la caixa. Després comprova amb el mur de colors de la classe (verd = diftong, blau = hiat).
- Mur: verd = diftong · blau = hiat · daurat = triptong.
Veure solució
- di-jous C · a-deu C · rei-na C · en-ra-o-nar H · me-di-e-val H · hi-e-na H · flu-or H · guai-ta → TRIPTONG (fitxa daurada).
Només 8 paraules; la classe es valida en grup contra el mur (correcció externa, no de memòria).
4 fitxes grans: dijous · hiena · guaita · aire, amb el punt de tall ja marcat.
- a) Copia la fitxa calcant el punt que marca on es parteix.
- b) Pica les síl·labes amb el dit mentre les lliges.
Veure solució
- di-jous (diftong) · hi-e-na (hiat) · guai-ta (triptong) · ai-re (diftong).
4 paraules amb el punt de tall ja marcat; contrast diftong/hiat/triptong en eixida.
2 fitxes: dijous i hiena, grans, amb les vocals acolorides.
- a) Imita la lectura: dijous tot d'una peça; hiena parant a hi / e / na.
- b) Ensenya targeta VERDA (junts, diftong) o ROJA (separats, hiat).
Veure solució
- dijous → VERDA · hiena → ROJA.
2 paraules, per canal ORAL (oïda del ritme) i targeta de color.
Activitat 2 · Triptong: sí o no?
Activitat 2 del llibre: cada paraula en la seua fila, amb la seua caixa SÍ / NO al costat.
Llig cada paraula, sepàra-la mentalment i escriu SÍ o NO en la caixa. Recorda: triptong = 3 vocals juntes i la del MIG no pot ser i ni u.
- Model: guaita → guai-ta → u-a-i en un colp, la del mig és a → SÍ.
Veure solució
- SÍ: guaita (guai-ta) · uruguaià (u-ru-guai-à) · estigueig (es-ti-gueig) · esquaix (es-quai-x).
- NO: bioenergia (bi-o-e-ner-gi-a: van separades → hiat) · gaiato (gai-a-to: només 2 vocals juntes a la mateixa síl·laba).
Les mateixes 6 paraules, amb el quadre de síl·labes: escriu-les separades ANTES de decidir.
- Model: guai‑… → el mig és a → SÍ. Si no veus 3 vocals juntes, escriu NO.
Veure solució
- SÍ: guaita · uruguaià · estigueig · esquaix. NO: bioenergia · gaiato.
El quadre converteix la decisió en visual: el triptong es veu abans de marcar la caixa.
4 paraules, cadascuna amb 3 cercles de vocals. Pinta el cercle del MIG i després escriu SÍ / NO.
- Model (guaita): cercles u‑a‑i → mig = a (no és i ni u) → SÍ.
Veure solució
- SÍ: guaita · estigueig. NO: bioenergia · gaiato.
4 paraules; el gest de pintar el mig automàtiza el criteri.
2 fitxes: guaita i bioenergia.
- a) Llig-les picant síl·labes.
- b) Si sents 3 vocals en un colp, fitxa VERDA; si no, ROJA.
Veure solució
- guaita → VERDA · bioenergia → ROJA.
1 contrast oral ben marcat, targeta de color, sense escriptura.
Activitat 3 · Caçadors de dígrafs
Activitat 3 del llibre, en format plantilla: paraula + espai per a separar + DUES caixes on escrius TU dos mots més amb el mateix dígraf.
Per a cada fila: (1) troba el dígraf i subratlla'l, (2) separa la paraula en el quadre de punts, (3) escriu dos mots teus amb eixe mateix dígraf en les dues caixes.
- Model: formatge → dígraf tg → for‑mat‑ge → caixes: metge i un altre que trobes tu.
- Truc: un dígraf fan les lletres que pronuncies com UN so sol (ferro ✓) o DOS so separats (aigua ✗).
Veure solució
- Dígrafs: 1 se‑gui‑ment (gu) · 2 ho‑ri‑tzó (tz) · 3 for‑mat‑ge (tg) · 4 fer‑rer (rr) · 5 ar‑qui‑tec‑ta (qu) · 6 sa‑fa‑reig (ig) · 7 em‑pi‑tjo‑rar (tj) · 8 es‑par‑de‑nya (ny) · 9 co‑ni‑lle‑ra (ll) · 10 ca‑put‑xa (tx) · 11 coi‑xa (ix) · 12 mas‑sa‑pà (ss) · 13 bal·les‑ter (ll) · 14 e‑l·lip‑se (l·l) · 15 so‑bra‑ssa‑da (ss) · 16 ci‑vi‑li‑tzar (tz) · 17 fal‑gue‑ra (gu) · 18 rat‑lla (ll) · 19 ei‑xu‑gar (ix) · 20 pis‑tat‑xo (tx) · 21 ca‑rre‑tó (rr) · 22 a‑fa‑nyar (ny) · 23 al·lér‑gi‑a (l·l) · 24 e‑nu‑tjós (tj).
- Exemples vàlids per a les caixes: gu → guerra, guant · tz → dotze, cervatzer · tg → metge · rr → carro, terra · qu → quadre, quiet · ig → faig, manigu · tj → jutjat, enutjar · ny → bunyol, Catalunya · ll → collita, pilota · tx → dutxa, botiga?✗ (tx: matxo✓) · ix → caixa, feixa · ss → travessar, massa · l·l → col·legi, paral·lel.
- La segona caixa de cada fila la valida el grup: si les dos lletres fan UN so, val.
6 paraules amb el dígraf JA en negreta. Separa en el quadre i escriu dos mots teus amb eixe dígraf.
- Model: fortge → for‑mat‑ge → caixes: metge + un altre teu.
Veure solució
- horitzó (tz) · formatge (tg) · caputxa (tx) · massapà (ss) · espardenya (ny) · ferrer (rr).
El dígraf ja assenyalat: es redueix la cerca; el quadre i les 2 caixes mantenen l'execució.
3 paraules: separa en el quadre i escriu a la caixa QUIN dígraf porten. Després porta la fitxa al cartell del mur (ny · tx · ss).
- Mur de la classe amb tres cartells: ny · tx · ss.
Veure solució
- espardenya → ny · caputxa → tx · massapà → ss.
3 paraules; una sola caixa (identificar, no produir) + correcció kinestèsica al mur.
2 fitxes grans amb el dígraf encerclat.
- a) Copia calcant el cercle.
- b) Digues el SO que fan les dos lletres juntes (en fan un sols).
Veure solució
- caputxa (tx) · massapà (ss).
2 paraules, còpia i canal oral.
Activitat 4 · Mots encreuats
Activitat 4 del llibre: el crucigrama sil·làbic ACÍ dibuixat pas a pas, amb les pistes il·lustrades al costat. Cada casella = UNA síl·laba.
Llig la pista → pensa la paraula → sepàra‑la → una síl·laba per casella. On dues paraules es toquen, la mateixa síl·laba val per a les dos. Comença per les pistes amb dibuix (7 👓 i 8 🔪): són les més fàcils.
- Horitzontals
- 1 ⛪ Dona que dirigix una abadia.
- 2 😪 Substància que s'enganxa als ulls en despertar (plural).
- 3 🥩 Embotit de color negre (plural).
- 4 🏁 Cursa de cotxes per pistes de muntanya.
- Verticals
- 5 🐴 Vehicle estirat per un animal: carro, carrossa.
- 6 🧶 Traure allò que està embolicat.
- 7 👓 Lent que sosté nas i orelles per a veure millor (plural).
- 8 🔪 Cop donat amb un punyal.
Veure solució
- 1 a‑ba‑des‑sa (4) · 2 lle‑gan‑yes (3) · 3 bo‑ti‑far‑res (4) · 4 ral·‑li (2) · 5 car‑re‑ta (3) · 6 des‑em‑bo‑li‑car (5) · 7 u‑lle‑res (3) · 8 pu‑nya‑la‑da (4).
- Interseccions que quadren: des (1↔6) · bo (3↔6) · li (4↔6) · lle (2↔7) · res (3↔7).
- Nota docent: graella redibuixada per a pantalla (al llibre, les pistes 5 i 6 anaven en un altre costat); el contingut i les síl·labes són els del llibre. La 6 («traure del embolic») admet des‑em‑bo‑li‑car — valida-la comptant les seues 5 caselles.
4 pistes (1, 4, 7, 8) amb la PRIMERA síl·laba ja escrita en llapis a la graella. Completa; les altres cauen soles.
- Model: 1 comença per a‑ → abadessa → a · ba · des · sa.
Veure solució
- 1 a‑ba‑des‑sa · 4 ral·‑li · 7 u‑lle‑res · 8 pu‑nya‑la‑da. Cauen: 2 lleganyes · 3 botifarres · 5 carreta · 6 desembolicar.
Eixida regalada en 4 pistes; les interseccions guien la deducció espacial.
2 pistes amb dibuix gran: 👓 i 🔪. La graella té la primera síl·laba escrita.
- Pica les síl·labes en veu alta mentre les escrius: u‑… (3 caselles) · pu‑… (4 caselles).
Veure solució
- u‑lle‑res · pu‑nya‑la‑da.
2 pistes amb pictograma i primera síl·laba regalada.
1 targeta gran: 👓 u | lle | res.
- Copia les 3 síl·labes en la columna vertical de 3 caselles.
Veure solució
- ulleres.
1 resposta calcada de la targeta: sense descodificar pistes.
Activitat 5 · A final de línia: on tallo?
Activitat 5 del llibre: com partiries aquestes paraules a final de línia, de totes les maneres possibles. Fitxes en el quadre de cada fila.
Primer passa el dit per les 4 regles de la teòria: mai vocal sola · mai diftong trencat · gu‑qu‑ll‑ny‑ix junts (punt volat → guionet) · mots compostos intactes. Després escriu cada separació possible en el quadre de la fila.
- Model: dutxa → dut‑xa (dígraf tx intacte).
- Nota: algunes paraules admeten DOS llocs de tall — escriu-les totes.
Veure solució
- 1 Nú‑ri‑a (mai Nú‑ri‑a…: la i no pot eixir sola → Nú‑ri‑a ✓) · 2 qües‑ti‑ó · 3 rou‑re · 4 pia‑nis‑ta (mai pi‑a‑nis‑ta: diftong intacte) · 5 dut‑xa · 6 ai‑xe‑ta · 7 vos‑al‑tres · 8 màr‑bre · 9 en‑ques‑ta · 10 a‑que‑lla · 11 cas‑ta‑nyer · 12 au‑di‑ci‑ó.
- Auto‑comprova cada una amb la targeta de regles.
6 paraules amb 2 recordatoris al capdamunt: dígrafs junts · mai vocal sola.
- Model: dutxa → dut‑xa.
Veure solució
- pia‑nis‑ta · cas‑ta‑nyer · en‑ques‑ta · vos‑al‑tres · qües‑ti‑ó · au‑di‑ci‑ó.
12→6 paraules, 2 regles en compte de 4, model al principi.
4 fitxes amb el punt de tall marcat amb llapis: verifica amb el dit i copia.
- · dutxa
- · aixeta
- · Núria
- · roure
Veure solució
- dut‑xa · ai‑xe‑ta · Nú‑ria · rou‑re.
La separació ja ve feta a la fitxa: verificar i copiar.
2 fitxes: dutxa i Núria amb la línia de tall de color.
- Copia les dues amb el seu guió.
Veure solució
- dut‑xa · Nú‑ria.
2 paraules calcades.