Els sis determinants
Distinguis articles, possessius, quantitatius, demostratius, indefinits i interrogatius.
Oracions: 1) «Les taronges de la colla són grans.» 2) «La seua cosina ve de l'Alcúdia.» 3) «Quatre caixes ja estan plenes.» 4) «Aquelles moreres no es cullen.» 5) «Alguns veïns vindran a la vesprada.» 6) «Quina hora és?»
a) Classifica el determinant de cada oració: article, possessiu, quantitatiu, demostratiu, indefinit o interrogatiu.
b) Explica quina diferència hi ha entre aquelles i algunes quant a precisió del que determinen.
c) Canvia el determinant de la 3 per un altre de la mateixa mena i di què passa amb el nom.
d) Escriu dues oracions noves: una amb un possessiu i una amb un indefinit, i assenya'ls.
Veure solució
a) 1) article; 2) possessiu; 3) quantitatiu; 4) demostratiu; 5) indefinit; 6) interrogatiu.
b) Aquelles senyala amb precisió (indicà la situació respecte del parlant: lluny); algunes no diu quines, determinen amb poca precisió.
c) Per exemple «Vuit caixes»: el nom seguix igual, caixes, perquè el determinant copia el nombre, no l'influïx. Si el canvi fora de quantitat singular (una caixa), el nom hauria de passar a singular: concordança.
d) Resposta oberta concordada: «La meua germana estudia», «Unes quantes veïnes aplaudiren».
Oracions: «Les taronges són grans.» «La seua cosina ve de l'Alcúdia.» «Quina hora és?»
a) Tria la mena de cada determinant: article / possessiu / interrogatiu.
b) Canvia Les per Aquelles: què canvien de significat?
c) Escriu una oració amb molts i assenya'l.
Veure solució
a) Les → article; La seua → possessiu; Quina → interrogatiu.
b) Aquelles concreta quines taronges (les llunyanes); les no en fa selectives: són totes les del context.
c) Per exemple: «Molts veïns van vindre.»
Banc: article (el, la) · possessiu (meua) · demostratiu (aquell).
a) Uneix cada fitxa amb la seua mena.
b) Rodreja el demostratiu: el / aquell / meua.
Veure solució
a) el/la → article; meua → possessiu; aquell → demostratiu.
b) aquell.
Fitxes: EL, LA MEUA, AQUELL.
a) El mestre diu «el que senyala, el que és meu, el que acompanya»: tu assenyes.
b) Abraca la fitxa LA MEUA: els possessius són del que parla.
Veure solució
a) senyala → AQUELL; és meu → LA MEUA; acompanya el nom nu → EL.
b) (gest).
El mestre diu: «el llibre», «el meu llibre», «aqueix llibre».
a) Assenya't a tu mateix quan sentes el que és teu; assenya el de lluny quan sentes el d'aqueix.
b) Repetix «el meu llibre».
Veure solució
a) «el meu» → mà al pit; «aqueix» → braç estirat.
b) Repetició oral.