El truc del nucli: prova de substitució
Aplicau la prova de canviar el sintagma per una sola paraula per a trobar-ne la classe.
Proves: si el grup es pot canviar per un NOM o PRONOM → SN; per un VERB → SV; per un ADJECTIU → SAdj.; per un ADVERBI (ací, ahir, molt, així) → SAdv.
a) Aplica la prova a «la nit passada», «sobre la cadira», «molt cansats» i «serà un desastre»: quina classe és cada grup?
b) Per què «sobre la cadira» NO passa la prova de l'SN tot i tindre un nom dins? Explica-ho amb la preposició.
c) Inventa un SPrep que es puga substituir per ací i un SN que es puga substituir per això: posa'ls en oracions.
d) Un company diu que «molt» sempre és adverbi. Fes-li dos contraexemples amb «molt» de determinant i de nucli.
Veure solució
a) «la nit passada» → ahir (SAdv de temps, nucli nit… compte: tot el grup funciona com a adverbi temporal; com a sintagma, SAdv o SN temporal — accepta raonada); «sobre la cadira» → SPrep (nucli de funció locativa, substitueix ací); «molt cansats» → SAdj (substituïx cansats); «serà un desastre» → SV (nucli: serà).
b) Perquè el grup comença per preposició: la preposició sobre encapçala i no es pot llevar; el nom és el nucli del sintagma dins del SPrep, no del grup sencer.
c) Per exemple: «Deixa la motxilla damunt de la tauleta (= ací)» i «Estos dos llibres nous (= això) pesen molt.»
d) Det: «Molts veïns aplaudiren» (acompanya un nom). Nucli/atribut: «Estic molt» no val; el contraexemple net és «Això és molt»… La resposta esperada: com a pronom o determinant: «Molta aigua», «Vols molt?» — molt acompanyant nom = determinant; a «molt bé» és adverbi modificantd'altre adverbi. Qui diguera «sempre adverbi» oblida els determinants quantitatius molta/molts*.
Regla del tram: els grups es poden xicotetizar. «la meua germana petita» → «ella». «sobre la cadira» → «ací». «estava molt cansada» → «cansada».
a) Xicotetiza aquestos tres grups: «el gos del veí» → …, «cap al riu» → …, «van nanejar un gelat» → …
b) Digues quina paraula va quedar de cada grup (la que mana).
Veure solució
a) «el gos del veí» → ell o el gos; «cap al riu» → ací; «van nanejar un gelat» → van nanejar.
b) gos/ella, ací/riu, van nanejar.
Fitxes grosses: «el meu gat gris» i «gato»; «al mercat» i «ací»; «va córrer molt» i «córrer».
a) Uneix cada parell: quina fitxa xicoteta substitueix la gran.
b) Digues quin tros de la fitxa grossa era el que manava.
Veure solució
a) gat ↔ el meu gat gris; ací ↔ al mercat; córrer ↔ va córrer molt.
b) gat, mercat, córrer.
El mestre diu «la meua amiga de Valéncia».
a) Substituïx-la en veu alta per una paraula sola.
b) Assenya't a tu mateix o a l'amiga imaginary.
Veure solució
a) «ella».
b) (Gest).
Dues caixes: PERSONA/COSA i LLOC.
a) El mestre diu un grup («el gos roig», «dintre del calaix», «la meua motxilla»): tu el poses en la caixa de persona/cosa o de lloc.
b) Digues per què «dintre del calaix» va on va.
Veure solució
a) gos roig i motxilla → persona/cosa; dintra del calaix → lloc.
b) Perquè diu ON estan les coses, no què són.