Colps de veu
Separes paraules en síl·labes i marques la tònica: la base de tota ortografia.
Oració del diari escolar: «La representant de la classe ha explicat el funcionament de la biblioteca i ha demanat paciència a tothom.»
a) Separa en síl·labes les tres paraules en negreta i marca amb un cercle la síl·laba tònica de cadascuna.
b) Explica per què paciència té més síl·labes del que semblen vocals a simple vista: conta-les i justifica-ho.
c) Escriu dues paraules més del mateix camp semàntic que biblioteca (una biblioteca del poble) i separa-les en síl·labes.
d) Busca en l'oració una paraula amb dígraf i explica quina parella de lletres forma un sol so.
Veure solució
a) re‑pre‑sen‑TANT (4 síl·labes); fun‑cio‑na‑MENT (4); pa‑ci‑ÈN‑cia (4). En paciència, la tònica és èn i porta accent obert.
b) Perquè i i e juntes en cièn formen un diftong (una sola síl·laba amb dues vocals), i la segona ia final és un hiat: pa‑ci‑èn‑ci/a dona 4 síl·labes, no 3 ni 5.
c) Resposta oberta: per exemple llibret (lli‑BRET), prestatge (pres‑TAT‑ge), lectora (lec‑TO‑ra).
d) funcionament no en porta; representant porta ent final. El dígraf clar és rr o ll: a biblioteca no n'hi ha, així que val representant no… La resposta correcta: paciència no en porta; cap paraula de l'oració no porta dígraf, excepte si comptes ci de paciència, que no ho és. Si un alumne tria representant amb la r simple, ha de dir que NO és dígraf perquè portaria rr: representant s'escriu amb una sola ere. (Accepta qualsevol resposta raonada que distinga dígraf de simple.)
Oració: «La representant de la classe ha demanat paciència a tothom.»
a) Separa en síl·labes representant, paciència i tothom, i digues quants colps de veu té cada una.
b) Marca la síl·laba tònica en les tres paraules.
c) Escriu una paraula de la mateixa família que classe i separa-la en síl·labes.
Veure solució
a) re‑pre‑sen‑TANT (4), pa‑ci‑ÈN‑cia (4), TOT‑hom (2).
b) Les tòniques són tant, èn i tot.
c) Per exemple classista (cla‑SSIS‑ta) o aclassar; qualsevol de la família amb la separació ben feta.
Paraules: casa – ma‑ne‑ta – lli‑bre (ja separades per l'ordre).
a) Compta els colps de veu de cada paraula i escriu el nombre.
b) Rodeja la síl·laba que sona més fort en maneta.
c) Uneix cada paraula amb la seua família: caseta → casa, llibreta → …
Veure solució
a) casa: 2; maneta: 3; llibre: 2.
b) La síl·laba fort de maneta és ne: ma‑NE‑ta.
c) llibreta va amb llibre: compartixen l'arrel llib-.
Fitxes de paraules: SA‑BE, CA‑SA, LLOP. Banc de nombres: 2 · 2 · 1.
a) Enganxa al costat de cada fitxa el nombre de síl·labes del banc.
b) Fes colps amb la mà mentre dius SA‑BE i digues en veu alta quina síl·laba va més forta.
Veure solució
a) SA‑BE: 2; CA‑SA: 2; LLOP: 1.
b) La forta és la primera: SA‑be. Un síl·laba sola no es pot partir.
El mestre diu en veu alta: CA‑SA, LI‑BRE, MA‑NE‑TA.
a) Repetix cada paraula fent un colp de mà per síl·laba.
b) Colpeja més fort on sona fort: digues en veu alta la síl·laba forta de maneta.
Veure solució
a) CA‑SA (dos colps), LI‑BRE (dos), MA‑NE‑TA (tres).
b) La forta és ne: NE. Tots hem colpejat: ma‑NE‑ta.