El grup de classe a les 21:40
Identifiques els sis elements de la comunicació i la funció de cada intervenció.
Conversa al grup de classe de 2n B, un dilluns a les 21:40. Nerea: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut. No arribeu tard!» Aitana: «Que peresa madrugar un dimarts!» Hugo: «Me lliggeu o teniu el grup silenciat?» Nerea: «Lliggeu? Això no es diu així: del verb llegir, llegiu.»
a) Analisa els sis elements de la comunicació en el primer missatge de Nerea i explica per què el receptor és col·lectiu i quin risc suposa això per a l'eficàcia de l'avís.
b) Identifica la funció del llenguatge que predomina en cada una de les quatre intervencions i justifica-la amb les marques del missatge: tipus d'oració, mode i persona verbal, lèxic.
c) Determina el registre de la conversa, assenya tres trets que el demostren i explica quins elements de la comunicació ho condicionen.
d) Aitana no obri el grup fins a les 7:55 de l'endemà, ja de camí a l'institut. Explica quina part del circuit falla llavors i per què no es tracta d'un defecte del missatge.
e) Redacta eixe mateix avís com un correu del tutor a les famílies i indica quins elements de la comunicació canvien respecte al missatge de Nerea.
Veure solució
a) Emissor: Nerea. Receptor: els companys del grup de 2n B. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida, més l'ordre de ser puntuals. Canal: l'aplicació de missatgeria del mòbil. Codi: el valencià escrit. Context: la nit abans d'una eixida de l'institut. El receptor és col·lectiu perquè l'avís no es dirigix a ningú en concret: la responsabilitat es repartix, cadascú dona per fet que va per als demés, ningú no confirma la lectura i el missatge pot quedar-se sense obrir.
b) Nerea, primera intervenció: referencial en l'oració inicial (enunciativa, dades objectives) i conativa en «No arribeu tard» (imperatiu en segona del plural). Aitana: expressiva, oració exclamativa i valoració subjectiva («Que peresa…!»). Hugo: fàtica, perquè no demana informació nova, només comprova que el canal seguix obert. Nerea, segona intervenció: metalingüística, ja que parla del codi mateix, de com s'escriu una paraula.
c) Registre informal o coloquial. Trets: tuteig i segona persona del plural, exclamacions i preguntes directes, lèxic coloquial («peresa», «silenciat»), absence de salutació i de comiat. Ho condicionen el receptor (iguals, companys de confiança) i el context (un grup privat, de nit, fora de l'horari escolar).
d) No falla el missatge, que seguix clar i complet: falla la recepció. L'avís arriba al canal, però el receptor no l'obri a temps i ja no pot actuar en conseqüència. La causa és un soroll: el grup silenciat o la notificació perduda. Per això un avís important convindria confirmar-lo o manar-lo per una via que garantisca la lectura.
e) Per exemple: «Benvolgudes famílies: els recordem que demà, dimarts 14, es realitza l'eixida a l'Albufera. L'eixida serà a les 8:00 des de la porta de l'institut. Preguem la màxima puntualitat. Cordialment, Jordi Sanchis, tutor de 2n B.» Canvien l'emissor (el tutor en nom del centre), el receptor (les famílies), el canal (el correu) i el registre, ara formal. Es manté el codi, el valencià escrit, i la informació essencial del missatge.
Al grup de 2n B, a les 21:40, Nerea escriu: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut. No arribeu tard.»
a) Identifica els sis elements de la comunicació en esta situació: emissor, receptor, missatge, canal, codi i context.
b) El receptor no és una sola persona. Explica quina conseqüència té això perquè l'avís funcione.
c) Eixe mateix missatge, enviat un dimarts d'agost, no comunicaria res. Justifica quin element falla.
Veure solució
a) Emissor: Nerea. Receptor: els companys del grup de 2n B. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida. Canal: el mòbil, l'aplicació de missatgeria. Codi: el valencià escrit. Context: la nit abans d'una eixida de l'institut.
b) És un receptor col·lectiu: en no dirigirse a ningú en concret, cadú pot pensar que l'avís va per als demés i ningú no confirma. Per això en un grup convindria demanar resposta o nomenar algú.
c) Falla el context: en agost no hi ha classes ni eixida, així que el missatge resulta incomprensible encara que l'emissor, el canal i el codi siguen exactament els mateixos.
Nerea escriu al grup de classe: «Demà l'eixida a l'Albufera ix a les 8:00 des de la porta de l'institut.»
a) Copia i completa. Emissor: Nerea (ja fet). Receptor: … Missatge: … Canal: …
b) En quin codi està escrit el missatge: en valencià, en dibuixos o en gestos?
c) Assenya en el text les paraules que diuen quan i on és l'eixida.
Veure solució
a) Receptor: els companys de classe. Missatge: l'hora i el lloc de l'eixida. Canal: el mòbil.
b) En valencià, un codi de paraules escrites.
c) Quan: «demà» i «a les 8:00». On: «des de la porta de l'institut».
Missatge de mòbil: «Mamà, hui eixc a les 14:00. T'espere a la porta.» Banc de paraules: emissor · receptor · canal.
a) Rodeja l'emissor: la mare / el fill / l'institut.
b) Completa amb el banc de paraules: qui escriu és el …, qui ho llig és el … i el mòbil és el …
c) El missatge està fet amb paraules o amb dibuixos? Tria: paraules / dibuixos.
Veure solució
a) El fill, perquè és qui escriu el missatge.
b) Qui escriu és l'emissor, qui el llig és el receptor i el mòbil és el canal.
c) Amb paraules: és comunicació verbal escrita.
Targetes sobre la taula: BLAU per qui parla, VERDA per qui escaucha, GROCÀ per al que se diu. El mestre llig en veu alta: «Pablo li diu a la seua germana: posa't el xubasquero, que plou.»
a) Coloca la targeta BLAU davant del dibuix de Pablo i la VERDA davant del de la seua germana.
b) Di en veu alta què posaria en la targeta GROCÀ, és a dir, què li diu Pablo.
Veure solució
a) BLAU sobre Pablo, que és qui parla (l'emissor), i VERDA sobre la germana, que escaucha (el receptor).
b) En la targeta GROCÀ va el missatge: que es pose el xubasquero perquè està plovent. Es respon oralment.