Quina funció fa?
Reconeixes si un enunciat informa, expressa, conviu, comprova el canal o parla de la llengua.
Sis enunciats del llibre (p. 19): 1) «Tinc fam.» 2) «Tancat per vacances.» 3) «Em sents?» 4) «El nucli del subjecte sol ser un nom o un pronom.» 5) «Tanqueu la porta!» 6) «Bella, de vós so enamòrós.»
a) Indica la funció del llenguatge de cada enunciat i la justifica amb una marca del text.
b) Relaciona cada funció amb l'element de la comunicació sobre el qual incidix: expressiva‑…, conativa‑…, referencial‑…, fàtica‑…, poètica‑…, metalingüística‑…
c) Redacta un seté enunciat que complisca la funció poètica (un vers, un eslògan o un joc de paraules).
d) Un dels sis enunciats compleix una funció doble: informar i, alhora, fer que el receptor faça alguna cosa. Quin i per què?
Veure solució
a) 1) expressiva: primera persona, declara un estat propi. 2) referencial (i conativa en l'efecte): informa d'un fet, el cartell del comerç. 3) fàtica: només comprova el canal. 4) metalingüística: parla de la pròpia llengua. 5) conativa: imperatiu, busca una acció del receptor. 6) expressiva: declaració d'amor, to literari.
b) expressiva → emissor; conativa → receptor; referencial → referent o context; fàtica → canal; poètica → forma del missatge; metalingüística → codi.
c) Resposta oberta: «Xàtiva: pedres que parlen», un acróstic, una rima… Val qualsevol mostra d'atenció a la forma.
d) El 2, «Tancat per vacances»: informa d'un fet (referencial), però el seu efecte és que el receptor no passe o torne un altre dia (conatió implícita). En un cartell, les dues funcions van juntes.
Quatre enunciats: 1) «Tinc fam.» 2) «Em sents?» 3) «Tanqueu la porta!» 4) «Hui és dimarts.»
a) Digues la funció de cada enunciat: expressiva, fàtica, conativa o referencial.
b) Uneix cada funció amb l'element que destaca: expressiva·receptor / fàtica·canal / conativa·emissor… (comprova si les unions del model són totes correctes i corregeix-les).
c) Escriu un enunciat nou amb funció conativa: que algú faça alguna cosa per tu.
Veure solució
a) 1) expressiva; 2) fàtica; 3) conativa; 4) referencial.
b) Estan mal unides: expressiva → emissor; fàtica → canal (aesta sí); conativa → receptor. La correcció: «expressiva·emissor, fàtica·canal, conativa·receptor».
c) Resposta oberta: «Passe'm els apunts», «Apaga el mòbil, per favor».
Tres enunciats: 1) «Tinc son.» (ja resolt: expressiva) 2) «Tanqueu la porta!» 3) «Em sents?»
a) Tria la funció dels enunciats 2 i 3: conativa / fàtica.
b) Quin dels tres espera una acció del receptor? Rodeja'l.
c) Esciu tu un enunciat per a demanar alguna cosa en classe.
Veure solució
a) 2) conativa; 3) fàtica.
b) El 2, perquè l'ordre «Tanqueu la porta!» espera que algú la tanque.
c) Resposta oberta: «Me passeu el corrector?».
Targetes: «Tinc son.» · «Tanqueu la porta!» · «Em sents?» Banc: expressar · ordenar · comprovar.
a) Uneix cada targeta amb la paraula del banc que dica per a què servix.
b) Rodeja: quina targeta és una ordre? 1 / 2 / 3.
Veure solució
a) «Tinc son» → expressar; «Tanqueu la porta!» → ordenar; «Em sents?» → comprovar.
b) La 2.
El mestre diu en veu alta tres frases: «Tinc son!», «Tanqueu la porta!» i «Al·lo? Em sents?».
a) Fes cara de sonant a la primera, fingeix que tanques una porta a la segona i posa't el mòbil a l'orella a la tercera.
b) Digues en veu alta quina frase era per a demanar que algúuera una acció.
Veure solució
a) Les tres frases es dramatitzen amb gestos.
b) «Tanqueu la porta!», perquè espera que algú la tanque.