Les famílies de llengües d'Europa
Classifiques llengües en famílies amb l'esquema del llibre (p. 21).
Esquema del llibre: famílies → LLENGÜES → Indoeuropees (bàltiques, cèltiques, eslaves, germàniques, romàniques, hel·lènica, il·líria) / Altres famílies (uralianes, altaiques, caucàsiques, semítiques, llengua aïllada: basc).
a) En quina família i quina branca està el valencià? I el portugués i el francés? Anota els tres.
b) L'anglés, l'alemany i el suec s'entenen entre ells millor que amb l'espanyol. Explica-ho amb la llengua de famílies i branques.
c) El basc és una llengua aïllada. Què vol dir ací «aïllada»? Per què és especial en el mapa d'Europa?
d) El hongarés i el finés NO són indoeuropeus. En quina família cauen i per què sorpren al visitor?
e) Construeix el teu esquema: 15 llengües del llibre en targetes i 5 famílies; classifica-les i justifica tres col·locacions.
Veure solució
a) Romànica: valencià, portugués i francés són llengües romàniques, germanes que vindrien del llatí.
b) Perquè anglés, alemany i suec són germàniques: compartixen una llengua comuna més recent; l'espanyol, en canvi, és romànic.
c) «Aïllada» vol dir que no té família coneguda: no prové del llatí ni de cap llengua comuna identificada. És especial perquè és l'única supervivent prerromana d'Europa occidental.
d) Són uralianes: no deriven del llatí ni de l'indoeuropeu i, per això, sonen tan diferents als nostres oïda.
e) Classificació: romàniques (valencià, espanyol, francés, portugués, italià), germàniques (anglés, alemany, suec, danés), eslaves (rus, polonés), uralianes (hongarés, finés, estonià) i aïllada (basc). Justificació: la proximitat del lèxic bàsic i les terminacions (‑ció/-tion, ‑ment) marquen la romania.
Llista de deu llengües: valencià, espanyol, francés, anglés, alemany, rus, hongarés, basc, italià, portugués.
a) Fes cinc grups (famílies) com a l'esquema del llibre.
b) Digues quines dues d'estes són les més paregudes al valencià i per què.
Veure solució
a) Romàniques: valencià, espanyol, francés, italià, portugués. Germàniques: anglés, alemany. Eslaves: rus. Uralianes: hongarés. Aïllada: basc.
b) L'espanyol i el portugués (i el francés): totes romàniques, del llatí, amb lèxic i terminacions molt pròximes.
Quatre famílies grans amb dibuixos: romànica (llatina), germànica (roblet), eslava (neu) i Uralianes (bosc). Targetes: valencià, anglés, rus, hongarés, basc.
a) Coloca cada targeta en la seua família.
b) Explica amb una frase per què el valencià va amb la lletra del llatí.
Veure solució
a) Romànica: valencià. Germànica: anglés. Eslava: rus. Uralianes: hongarés. El basc no va amb cap: anota'l en «aïllada».
b) Perquè el valencià ve del llatí que parlaven els romans.
Caixes: LLATÍ (amb una imatge de Roma) i ALTRES (bosc). Targetes: valencià, portugués, basc.
a) Fes dos montons: del llatí i d'un altre origen.
b) Digues en veu alta quin és l'extranyet.
Veure solució
a) Del llatí: valencià i portugués. Altre origen: basc.
b) El basc, que no ve del llatí.
El mestre ensenya les paraules: «mare», «mare», «mère», «mother».
a) Fes palmas o digues «sí» quan dues paraules se pareguen.
b) Escolta el conte del senyor Llatí: «Tots venim d'ell, i de camí van eixir l'espanyol, el valencià i el francés.» Digues en veu alta dues llengües germanes.
Veure solució
a) «mare» (valencià) i «mare» (italià) se pareguen → sí; «mother» va per una altra banda.
b) Per exemple: valencià i espanyol.