Anatomia d'un text puntuat
Identifiques els signes d'un text literari i expliqueu la seua funció (llibre, act. 1).
Text (Mercè Canel i Garayoa, El quadre de Monet): «De fet, els vestits dels quaderns de la senyora Antonella els portaven dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes, més grasses, rosses, morenes, joves, grans… A sota hi havia el nom i la majoria hi sortien unes quantes vegades. Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista, i li agradava molt pintar. Si sortia a passejar, no es descuidava mai el bloc i la capsa d'aquarel·les. —Hi ha gent que fa fotografies; jo m'estime més els pinzells —li havia explicat una vegada.»
a) Identifica els signes de puntuació del text (comes, dos punts, punt, punts suspensius, punt i coma, guió llarg) i explica quina funció fan en cada cas.
b) Els punts suspensius de «joves, grans…»: què esten ometent i què li guanyen al text?
c) «la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era…»: quina fa la coma ací? Què passaria si la levaras?
d) El punt i coma del diàleg: per què no s'ha fet servir una coma o un punt?
Veure solució
a) Comes: pausa menor, incisos («De fet,», «a més de ser molt bona modista,»), enumeracions («més altes, més baixes…»). Dos punts: introduïxen l'enumeració d'exemples de dones. Punt: final d'oració i de paràgraf. Punts suspensius: omissió d'exemples (la llista podria seguir). Punt i coma: separa dues oracions estretament lligades dins la mateixa intervenció. Guió llarg: obri la intervenció dialogada de la senyora.
b) Ometen més adjectius: la llista de dones continuaria (pèl-roges, menudes…). Guanyen agilitat i fan entendre que l'enumeració és oberta, no taxada.
c) L'encapsulen un incís (una informació complementària entre comes). Si la levaras, l'oració quedaria mal unida i el lector podria llegir «la senyora Antonella també era» de seguit, perdent el matit.
d) Perquè una coma fora massa pausa xicoteta per a dues oracions completes, i un punt tallaria massa la relació de contrast entre «gent que fa fotografies» i «jo m'estime els pinzells». El punt i coma manté la unió i marca la pausa mitjana.
Mateix text, retallat: «…dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes… Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista. —Hi ha gent que fa fotografies; jo m'estime més els pinzells.»
a) Senya dos punts, punts suspensius, comes del incís i el guió de diàleg, i digues a què servix cada un.
b) Què indica el punt i coma dins la intervenció?
Veure solució
a) Dos punts: abans d'una enumeració. Punts suspensius: la llista continua. Comes: envolten l'incís «a més de ser molt bona modista». Guió: parla un personatge.
b) Separa dues oracions relacionades que contrasten: uns fan fotos; ella, pinzells.
Tres signes en gran: : … —. Text: «…dones diferents: més altes, més baixes, més primes… —Hi ha gent que fa fotografies.»
a) Uneix cada signe amb la seua feina: dos punts → abans de l'enumeració · punts suspensius → la llista continua · guió → algú parla.
b) Rodreja on acabaria la llista si llevàrem els punts suspensius: després de «primes» / no s'acaba mai.
Veure solució
a) Com a l'enunciat: cada signe, la seua feina.
b) després de «primes».
Fitxes grosses: PUNT · COMA · DIÀLEG (un guió). Frase: «La senyora pintava i passejava.»
a) On posaries una coma per a fer una llista de dues paraules més? Prova: «La senyora pintava, passejava…»
b) Assenya la fitxa del signe que diu que una oració s'ha acabat.
Veure solució
a) «La senyora pintava, passejava i ballava»: coma entre els primers elements.
b) El PUNT.
El mestre llig una oració fent parades molt exagerades amb la veu.
a) Cada vegada que faces una parada, ensenya la fitxa PAUSA; quan la veu puga com una pregunta, la fitxa ?.
b) Di quins dos signes ha tingut el text del mestre.
Veure solució
a) Punt → fitxa PAUSA; interrogada → fitxa ?.
b) El punt i el signe d'interrogació.