5 · Els signes de puntuació
📘 Teoria
Els signes de puntuació són marques gràfiques que indiquen les pauses o l'entönació de les oracions d'un text. Són necessaris per a fer-ne comprensible el contingut i facilitar-ne la lectura. El punt (.) marca el final d'una oració, d'un paràgraf o d'un text. La coma (,) indica una pausa menor.
La coma s'usa: a) per a separar els elements d'una enumeració o els membres d'una oració composta: Identifica els determinants, els adjectius, els adverbis i els verbs; b) quan hi ha un incís: Esmenta, almenys, dues fórmules d'inici; c) per a marcar el vocatiu i el destinatari d'una carta: Escolta, Helena, jo no vull eixir. / Benvolgut amic,. Recorda: mai no es posa coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.
El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt: separa elements d'una enumeració quan ja hi ha comes dins de cada element (En concurs de poesia, Maria Molins; en disseny, Assumpció Fuster; en cartells, Josep Roig) o dues oracions estretament relacionades pel sentit. Els dos punts (:) introduïxen una enumeració, un exemple (No he parat: ordenar l'habitació, traure la pols, baixar el fenestre…) o una citació textual (La jutgessa va dir: «En conseqüència…»).
Els punts suspensius (…) —sempre tres, no més— indiquen omissió o suspens: Hi podem trobar romaners, pins, ullastres, ginebres…. El signe d'exclamació (!) i el d'interrogació (?) marquen entönació i només se'n posa un, al final de l'expressió: Quina calor! / On has anat de vacances? En valencià, com en castellà, s'obri i es tanca… però llibres i premsa solen usar-ne només el de tancament: respecta el que decidisca el teu text, sempre que siga coherent.
El guió llarg (—) té dos feines: indica les intervencions dels personatges en un diàleg i els incisos del narrador. S'escriu unit a la primera i a l'última paraula de l'incís, sense espai entre paraula i guió; si el segon guió coincidix amb un punt final, no es posa: —No em pots fer això —li contestà Anna, enfurida—. Ets un mentider, i no et mereixes l'estima de ningú!
✏️ Exemples resolts
• Va vindre, va vore i va vèncer: comes que separen verbs d'una enumeració; l'últim va unit amb i sense coma.
• Mira, Paco, que et drogues: Paco és vocatiu i va entre comes (coma abans i després).
• —On vas? —li va preguntar—. Respon.: dues intervencions amb guió llarg; l'incís del narrador va entre guions i sense espais.
🎯 Activitats
6 activitats: entra en cada caixa per a veure-la completa, amb l'exercici base de 2n d'ESO, les seues quatre adaptacions i la solució de cada nivell.
Anatomia d'un text puntuat
Identifiques els signes d'un text literari i expliqueu la seua funció (llibre, act. 1).
Interrogacions i exclamacions
Col·loques els signes ? i ! que falten (llibre, act. 2).
Les comes malmeses
Corregixes l'ús de la coma d'un text (llibre, act. 3).
L'asterisc mut
Substituïx els asteriscos per signes de puntuació (llibre, act. 4).
El xat sense puntuar
Reescriviu una conversa de mòbil amb majúscules i signes (llibre, act. 5).
Puntuar la descripció del pare
Apuntes o reordenes un text descriptiu curt: la coma que respira.