Saltar al contenido
Aula en la nube
Tema 1 · Comunicació, llengua i ortografia · Bloc 7

7 · Vocals en contacte i diftongs

📘 Teoria

Normalment, les paraules tenen tantes síl·labes com vocals. Però quan hi ha vocals en contacte, has de saber si formen un diftong, un hiat o un triptong. Per a eixò, distingueix: vocals fortes = a, e, o · vocals febles = i, u.

VOCALSEN CONTACTEDIFTONG2 vocals · MESMA síl·labadi-jous · a-deu · ciu-tatHIAT2 vocals · SÍL·LABES DISTINTESa-e-ri · hi-e-na · di-a-daTRIPTONG3 vocals · UN colp de veuguai-ta · es-ti-gueig
Vocals en contacte: si van en la MESMA síl·laba és diftong; en síl·labes DISTINTES, hiat; tres juntes en un colp, triptong.

Diftong = dues vocals en la mateixa síl·laba. El llibre les posa en dues caixes: Creixents (forta + feble): ai (a-re), ei (rei-na), oi (boi-ra), ui (frui-ta), au (cau-re), eu (teu-la), iu (ciu-tat), ou (cou-re). Decreixents (feble + forta): darrere de g i q (guan-yar, pin-güi, qua-ran-ta) i quan i, u van a principi de paraula o entre vocals (io-de, lie-na, tu-gos-lau, jo-i-et, cre-uat).

Hiat = dues vocals juntes en síl·labes diferents. Dos casos: ① les dues vocals són fortes (a, e, o): a-e-ri, po-e-ta. ② i, u darrere de consonant i seguides de forta: cièn-cia, ra-di-o, flu-or, di-a-da.

Triptong = tres vocals juntes en un sol colp de veu. La vocal del mig no pot ser i ni u: guai-tar, cre-ueu, de-ieu, Pa-ra-guai.

Recorda: dues vocals febles juntes en la mateixa síl·laba → la primera fa de forta: ciu-tat, huit.

Dígrafs (dos lletres, un so): gu (fogueró) · qu (hoquei) · ny (bunyol) · ss (travessar) · rr (ferro) · ll (colla) · tg (formatge) · tj (jutjat) · ix (caixa) · tx (dutxa) · tz (setze) · ig (faig) · l·l (til·la). No són dígrafs quan la vocal es pronuncia: aigua, quadre.

Separar a final de línia: ① mai una vocal tota sola (i-sa-bel ✗). ② mai un diftong trencat (ca-i-guda ✗ → caig-uda ✓). ③ gu, qu, ll, ny, ix no se separen (se-guir, es-quena, co-lla); la resta sí (mas-sa, car-ro); el punt volat canvia a guionet: col·le-gi. ④ mots compostos intactes: trans-atlàntic, bes-avi.

✏️ Exemples resolts

• di-jous → diftong creixent (ou = forta + feble).

• flu‑or → hiat cas ② (u darrere consonant, seguida de forta).

• guai‑ta → triptong: u-a-i en un colp, i la del mig (a) no és ni i ni u.

🎯 Activitats

5 activitats: entra en cada caixa per a veure-la completa, amb l'exercici base de 2n d'ESO, les seues quatre adaptacions i la solució de cada nivell.

Per al profe: les sis activitats d’este bloc compartixen objectiu, així que són intercanviables: si un alumne acaba una abans de temps, envia’l a la següent caixa. Les últimes solen ser les més obertes (crear, verbalitzar, dramatitzar), i les primeres, les més guiades.
📄 Vore tema complet imprimible